Aquest divendres feia exactament dos anys que es va presentar a l'IEI el Congrés sobre la Tàpia, pocs dies després esclatava l'estat d'alarma i les conseqüències de la pandèmia fins a enguany. Una iniciativa que tenia la voluntat de reivindicar la conservació patrimonial d’elements construïts amb tàpia a la plana de Lleida, però també divulgar una eina constructiva adaptada i integrada al territori i que pot esdevenir una peça clau en l’arquitectura del futur. La tàpia, per les seves característiques i qualitats, la fan summament sostenible, reconeguda i estudiada per les seves múltiples vessants: arquitectònica, social, cultural, econòmica i mediambiental.
La primera cimera sobre la tàpia se celebrarà els dies 25 i 26 de març a l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell a Mollerussa, impulsada per la secció de Patrimoni Agrari de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà i l’Associació Leader de Ponent; i la col·laboració de la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell, l’Ajuntament d’Ivars d’Urgell, l’Ajuntament de Mollerussa i el Consell Comarcal del Pla d’Urgell.
L'arquitectura tradicional és un element patrimonial de tots que configura la nostra identitat, la nostra memòria i el nostre paisatge rural, de fet, a les Terres de Ponent encara hi resten dempeus gran quantitat d'edificis aixecats amb aquestes tècniques constructives
El congrés comptarà amb la participació de Fernando Vegas i Camilla Mileto, arquitectes de la Universitat Politècnica de València, Fermí Font i Pilar Díez, arquitectes, Albert Cuchí, director de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, i Ferran Estrada, antropòleg de la Universitat de Barcelona,.
El congrés també presentarà experiències relacionades amb el món de la tàpia gràcies a les ponències dels arquitectes Bernat Ardèvol, Albert Puy i Àngels Castellarnau. També es farà una visita tècnica a l'edifici del futur Ajuntament d’Ivars d’Urgell, que guiaran experts en arquitectura de terra del gabinet FetdeTerra, els quals ensenyaran criteris i metodologia per a la restauració i rehabilitació de la tàpia.
El primer Congrés sobre la Tàpia vol posar de manifest la gran quantitat de comunicacions i estudis d’arreu que han analitzat aquest patrimoni. No obstant això, encara són pocs els que sorgeixen en un territori com la plana de Lleida, on són molt freqüents aquest tipus de construccions.
La cimera vol crear un marc adequat i sòlid per a que els treballs sobre aquesta matèria, els que ja s’han realitzat i els que puguin fer-se, trobin un escenari on ser exposats i valorats. Des de l’organització d’aquest esdeveniment, es treballa amb l’objectiu que el congrés sigui la millor manera de fer aflorar tot el coneixement generat sobre la tàpia a la plana de Lleida, d’establir un veritable estat de la qüestió, d’elaborar propostes que dibuixin el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, de reivindicar les construccions de tàpia des de totes les seves vessants: arquitectònica, social, cultural, econòmica i mediambiental.
La tàpia com a singularitat arquitectònica de la Plana de Lleida
L’arquitectura tradicional, talment com passa amb qualsevol producció de caràcter popular, és un patrimoni que forma part de la identitat dels grups humans. Té un component evocador que ens parla de la vida quotidiana dels nostres avantpassats, i és alhora un receptacle de valors que projectem cap al futur. Les construccions amb terra en són un exemple clar. Amb aquest material senzill i a l’abast de tothom es van aixecar habitatges i tota mena d’infraestructures que van permetre el desenvolupament col·lectiu de comunitats de tot arreu.
A les comarques de Lleida, com en altres territoris del país i en general de la Mediterrània, hi són freqüents les construccions de tàpia. Tanmateix, aquest sistema constructiu tradicional és força desconegut per la població en general i també per bona part dels professionals de la construcció actuals.
Ara, aquestes construccions i les tècniques que les fan possibles són un símbol d’identitat d’aquestes contrades i una oportunitat per a l’esdevenidor, tant pel que tenen d’actiu patrimonial com pel seu caràcter sostenible, paradigma sobre el qual se sustenta el futur del planeta.
