Totes les places exhaurides en el primer Congrés de la Tàpia de les Terres de Lleida

Dos dies de ponències a l’auditori de l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell i tallers pràctics de tàpia en la restauració del nou edifici de l'Ajuntament d’Ivars d’Urgell

Fetdeterra, demostració pràctica en el Congrés de la Tàpia ©JosepAPérez
photo_camera Fetdeterra, demostració pràctica en el Congrés de la Tàpia ©JosepAPérez

Professionals, estudiosos i interessats en la construcció amb tàpia han hagut d’esperar un any per poder participar en el Congrés lleidatà, que va suspendre la crisi sanitària. Possiblement per aquest motiu les places es van exhaurir setmanes abans de la celebració del certamen, arribant als 150 participants procedents de tot l’Estat.

Imauguració del Congrés de la Tàpia de les Terres de Lleida ©JosepAPérez
Imauguració del Congrés de la Tàpia de les Terres de Lleida ©JosepAPérez

El Congrés ha arrencat aquest divendres i és prolongarà diumenge, en el marc de l’auditori de l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, en un acte presidit pel director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Joan Josep Ardanuy a qui han acompanyat el president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Rafel Panadès, alcalde de Mollerussa, Marc Solsona i el president del Centre de Recerques Mascançà, Jaume Suau.

La programació i les ponències del congrés giren al voltant de tres grans eixos: la tàpia com a patrimoni arquitectònic, la tàpia des del punt de vista socioeconòmic i el futur de les construccions de tàpia, centrant-se en els usos complementaris i el procés de patrimonialització.

Imauguració del Congrés de la Tàpia de les Terres de Lleida ©JosepAPérez
Imauguració del Congrés de la Tàpia de les Terres de Lleida ©JosepAPérez

Les ponències les inaugurava l’arquitecte tècnic, Fermí Font que va tractar sobre la consolidació i restauració de murs de tàpia en recents intervencions. Jacinto Canivell, Fernando Vegas i Camilla Mileto, Àngels Castellarnau, han sigut altres dels tècnics que han participat en la jornada matinal. S’han tractat temes sobre la legislació sobre la construcció de tàpia, restauració de parets de tàpia, la sostenibilitat de la construcció de tàpia.

Els participants han dedicat la tarda a visitar un cas pràctic al municipi d’Ivars d’Urgell, que està reconvertint l’edifici de les antigues escoles, construït amb tàpia, en la nova seu consistorial. L’alcalde del municipi del Pla d’Urgell, Joan Carles Sánchez ha rebut als participants en el Congrés i ha explicat el projecte. En el mateix lloc l’empresa Fetdeterra, que realitza la restauració de l’edifici ha dut a terme una demostració de treball amb els materials que s’utilitzen en la restauració i rehabilitació de la tàpia.

Dissabte continuarà el Congrès a partir de dos quarts de deu amb la xerrada La importància de la tàpia a la nostra societat, de Ferran Estrada, professor del Departament d’Antropologia de la Universitat de Barcelona. També intermendrà l'arquitecte Bernat Ardèvol que parlarà de la figura del tapiador a les Terres de Ponent.  

Fermí Font en la ponència del Congrés de la Tàpia ©JosepAPérez
Fermí Font en la ponència del Congrés de la Tàpia ©JosepAPérez

La necessitat d'una arquitectura vernàcula, d’Albert Cuchí, arquitecte i professor de l’ETSAVs, La recuperació patrimonial de la tàpia, de l'arquitecta, Pilar Díez, La Rehabilitacions amb tàpia a Ponent, de l'arquitecte Albert Puy, La tapia en la cultura constructiva del sur de Marruecos, de  José Manuel López-Osorio, arquitecte i professor de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Málaga completaran el programa del Congrés.

Participants en el Congrés de la Tàpia a Ivars d'Urgell ©JosepAPérez
Participants en el Congrés de la Tàpia a Ivars d'Urgell ©JosepAPérez

El primer Congrés de la Tàpia de les Terres de Lleida l’impulsen la secció de Patrimoni Agrari de l’IEI, del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà i de l’Associació Leader de Ponent, amb la col·laboració de la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell, l’Ajuntament d’Ivars d’Urgell, l’Ajuntament de Mollerussa i el Consell Comarcal del Pla d’Urgell.

L’objectiu del congrés és posar de manifest la gran quantitat de comunicacions i estudis d’arreu que han analitzat aquest patrimoni. No obstant això, encara són pocs els que sorgeixen en un territori com la plana de Lleida, on són molt freqüents aquest tipus de construccions. Unes construccions i unes tècniques constructives que són un símbol d’identitat d’aquestes contrades i una oportunitat per a l’esdevenidor, tant pel que tenen d’actiu patrimonial com pel seu caràcter sostenible.    

Comentaris