Els Reconeixements Ànima premien la defensa dels drets de la dona i de la sobirania kurda

El premi recau en la periodista kurda-catalana, Amina Hussein reconeguda per donar visibilitat a la revolució de les dones de Rojava, i la defensa del poble kurd

La periodista i activista kurda Amina Hussein ©CIS
photo_camera La periodista i activista kurda Amina Hussein ©CIS

La periodista i activista kurda-catalana Amina Hussein s'ha proclamat com una de les veus més autoritzades en la defensa de la llibertat i sobirania del poble kurd, i amb la seva tasca ha donat visibilitat als col·lectius de dones de Rojava, una zona situada al Kurdistan sirià, que s'ha convertit en un exemple per a la llibertat de les dones a l’Orient Mitjà i a tot el món. Amina Hussein ha sigut una activista molt crítica amb la manera com la Unió Europea a tractat la crisi dels refugiats.

Segons els membres del jurat, s'ha volgut reconèixer la tasca de la periodista en la divulgació de la lluita dels col·lectius de dones de Rojava, que han estat capaces de desplegar les comunitats, les escoles i s'han organitzat en milícia armada per defensar els seus i la seva terra  

Marc Solsona i Miquel Pujol fan públic la guanyadora del premi Ànima ©CISEl Centre d'Iniciatives Ángel Olaran (CIS) i l'Ajuntament de Mollerussa, impulsors dels Reconeixements Ànima, lliuraran el guardó el divendres 3 de desembre, en el decurs d'un acte que se celebrarà en el Teatre L’Amistat a partir de les vuit del vespre. La gala es podrà seguir en temps real pel canal YouTube de la capital del Pla d'Urgell.

L'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona ha destacat que amb aquest reconeixement es vol donar visibilitat a la força del lideratge femení a la regió de Rojava del Kurdistan en la figura d’una de les seves activistes, ja que la voluntat d’aquests guardons és donar veu a la cooperació i la solidaritat en un context regit per conflictes permanents latents.

El vocal de CIS, Miquel Pujol, va explicar que l’Amina Hussein és un altaveu en defensa dels drets de les dones, no únicament del Kurdistan sinó també en l’àmbit mundial. Així mateix, també ha fet un paral·lelisme amb la situació que es viu al Tigray, la zona d’Etiòpia, on treballa el missioner Ángel Olaran al qual donen suport i en la qual es viu un conflicte bèl·lic no reconegut internacionalment que dificulta la seva tasca humanitària.

Amina Hussein s’afegeix als anteriors guardonats: Raed Al Saleh, director a Alep dels Cascos Blancs de Síria, l’activista israelià per la Pau, Meir Margalit, l’activista pels drets dels migrants a la Frontera Sud, Helena Maleno, el facilitador per la Pau a Colòmbia, Henry Acosta Patiño, i l’Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga.

La periodista i activista kurda-catalana Amina Hussein ©Vilaweb

Periodista kurda formada a Catalunya

Amina Hussein, davant la impossibilitat d’anar a la universitat al seu país, es va establir a Barcelona el 2006 com a refugiada política quan tenia vint anys. Tot i que va treure una nota molt bona al batxillerat i hauria pogut matricular-se en qualsevol carrera, no ho va poder fer perquè els kurds no tenien papers, no tenien nacionalitat. Sense documents no podia estudiar ni sortir legalment. Va viure aquí cinc anys sense papers.

El 2012 va aconseguir el permís de residència i en esclatar la guerra a Síria, el Govern sirià va donar passaports als kurds i el 2013, quan tenia vint-i-set anys, va tenir el seu primer passaport. Va ser quan va començar a estudiar periodisme.

Després d’onze anys, el 2017 es va graduar en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Ser periodista era el seu somni i va decidir estudiar periodisme per poder explicar el que passa realment amb els kurds. Ha treballat per a diversos mitjans de premsa catalans i per a la Radiotelevisió del Kurdistan. És poliglota: parla kurd, àrab, català i castellà.

Col·lectius de dones kurdes de la regió de Rojava

La imatge de la dona de Rojava en la lluita contra grups terroristes

La revolució de les dones a Rojava va començar el 19 de juliol de 2012 amb la retirada de les forces del règim sirià de la majoria de les ciutats i pobles nord i nord-est del país i l’establiment de l’Administració Autònoma o la confederació del nord de Síria amb un sistema de con-federalisme democràtic i presidència compartida home-dona. Un model únic al món, però que no se’n parla.

Famílies yazidies fugin de l'ocupació islamistaLa imatge de la dona de Rojava va fer la volta al món especialment després de la lluita contra grups terroristes que van intentar ocupar el nord i est de Síria, o el que es coneix com a Rojava o Kurdistan sirià. Les batalles contra l’auto denominat Estat Islàmic (ISIS) van ser liderades per dones, com la batalla de l’alliberació del que va ser capital de l’Estat Islàmic (ISIS) a Raqqa, Síria. A més del seu gran paper en l’alliberació d’altres dones que havien estat segrestades per ISIS com les yazidís (minoria ètnica  establerta entre l'Iran, Turquia i Síria) que el grup terrorista va utilitzar com esclaves sexuals.

Amina Hussein ha contribuït a donar visibilitat a les ‘Unitats de Defensa de les Dones’ (YPJ, segons les sigles en Kurd), que són les forces que defensen a les dones i els seus drets, no solament les dones del Kurdistan, sinó les dones del món sencer.

 

Comentaris