27.01.2022 |

L'aigua, l'energia que empeny Miralcamp cap al futur

Un bon dia, els humans, homes i dones de la terra, van decidir canviar per sempre el curs de la història i fer d'aquest territori un lloc ric on poguessin viure plenament els seus fills i els fills dels seus fills

Pantà de la Bassella (foto de Xavier Soberà)
El Pantà de la Bassella - Foto: Xavier Soberà
L'aigua, l'energia que empeny Miralcamp cap al futur

Sabries que ets a Miralcamp amb els ulls tancats perquè t'envoltaria la remor de l'aigua, la frescor dels camps de blat de moro, alfals i ordi, i l'aroma de la fruita dolça. Temps enrere, però, això no havia estat així. El poble s'envoltava d'un mar d'oliveres, vinya i cultius que esperaven la primavera per rebre l'aigua, aquella gràcia del cel que els permetia créixer i alimentar la seva gent. Un bon dia, però, els humans, homes i dones de la terra, van decidir canviar per sempre el curs de la història i fer d'aquest territori un lloc ric on poguessin viure plenament els seus fills i els fills dels seus fills. A mitjans del segle XIX, mentre els skylines de les grans ciutats de la costa adoptaven la forma i els colors de la Revolució Industrial, a Ponent, els pioners iniciaven la seva pròpia revolució, imaginant un verd que inundés les seves terres.

Panta de Vilàs (foto de Xavier Soberà)El Pantà de Vilàs - Foto: Xavier Soberà

Seguint l'exemple dels pioners que havien convertit la plana en el "país regant" amb l'obra civil del país més important del segle, i amb l'objectiu de fer de l'Oest el rebost de Catalunya, els miralcampins van invertir el seu temps i esforç en fer aflorar l'aigua arreu del territori i convertir-la en la principal font d'energia de la vila, la força de la qual avui segueix empenyent-nos cap al futur, i van construir les primeres fasseres i séquies.

Mentre els carrers encara tenien sots, a la segona meitat del segle XX, Miralcamp era un poble amb una xarxa elèctrica i de distribució de l'aigua envejables

A partir de l'any 1862, un cop constituïda la societat que havia de vetllar pels territoris i finques que abastia l'aigua del nou Canal d'Urgell, la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell (—inicialment Sindicat General de Regs del Canal d'Urgell—), les subdivisions que comprenien el territori miralcampí, les Col·lectivitats 10 i 13, van començar a rebre l'aigua del Canal i, amb ella, una nova prosperitat que s'acabaria traduint en una xarxa de distribució d'aigua pionera al territori, així com la transformació de l'economia i del paisatge miralcampí per sempre més. Mentre els carrers encara tenien sots, a la segona meitat del segle XX, Miralcamp era un poble amb una xarxa elèctrica i de distribució de l'aigua envejables.

Placa del pantà de la Bassella (foto de Xavier Soberà)La pedra gravada que commemora la construcció del pantà de la Bassella - Foto: Xavier Soberà

Des que existeixen, les col·lectivitats, organismes de gestió semipública que treballen per un servei de bé comú, no han deixat d'introduir innovacions, com és el disseny d'una pauta de reg que ha perdurat durant dècades, i la construcció de tres pous i de set pantans que, col·locats estratègicament, permeten tenir aigua durant tot l'any, independentment del moment del dia i de l'estació en què ens trobem i, alhora, diversificar i multiplicar els cultius. De fet, un d'aquests embassaments, on s'ha situat una planta potabilitzadora, és el que subministra l'aigua de beure de la vila.

Josep Maria Piró, president de la Junta Rectora de la Col·lectivitat 10:

La cooperativa agrària és un referent en l'àmbit del blat de moro. Això ha estat gràcies a la inversió que s'ha fet en les finques, a què el reg va molt bé i dona per fer cultius

"Històricament, aquí l'aigua ha tingut molta importància. Miralcamp, en aquest sentit, sempre ha estat capdavanter", subratlla Josep Maria Piró, qui va veure l'aparició dels primers pantans del poble, i qui avui és President de la Junta Rectora de la Col·lectivitat 10. El regant assenyala una continuïtat en aquest esperit innovador: “la cooperativa agrària, per exemple, avui és un referent en l'àmbit del blat de moro. Això ha estat gràcies a la inversió que s'ha fet en les finques, a què el reg va molt bé i dona per fer cultius”.

Pantà de la Plana de Baix (foto de Xavier Soberà)El Pantà de la Plana de Baix - Foto: Xavier Soberà

Josep Maria, un dels de Cal Quelàs, recorda, dels dissabtes en què amb la seva padrina es traslladaven amb mula i tartana a portar el dinar als treballadors de la finca, que la vella i emblemàtica alzina aleshores no es reflectia encara al pantà, sinó que al seu lloc hi havia un camp d'oliveres. Va ser fa una cinquantena d'anys que van aflorar els dos pantans de la Col·lectivitat 10, el de l'Alimentador i el de la Plana, mentre que el més antic del terme, el pantà de la Bòbila, es va construir ara fa una seixantena d'anys a la Col·lectivitat 13. El seguirien, dins la mateixa Col·lectivitat 13, el pantà de l'Acampador, el de Davall de la Bassa, el de la Bassella i el del Vilàs, sent aquest últim el que es va construir més recentment, l'any 2004, i el de la Bassella el més gran (360.000 metres cúbics), que és, precisament, d'on surt l'aigua de reg potable. Els pantans es reparteixen arreu del terme i estan col·locats de manera estratègica per regar la major part de les finques aprofitant el desnivell natural i, fins i tot, per reaprofitar l'aigua un cop ha sortit d'algun dels embassaments, establint un cicle propi. El desguàs, situat a l'altura d'Argal, és el punt que marca la divisió de les dues col·lectivitats, comprenent la demarcació 10 les partides de la Plana i de Roquetes, les 806 hectàrees que arriben fins a Golmés i Vilanova de Bellpuig, i la 13 tot el territori que s'estén fins a la Serra.

Dos ànecs al pantà de la Plana de Dalt (foto de Xavier Soberà)Dos ànecs al pantà de la Plana de Dalt - Foto: Xavier Soberà

Jordi Piró, síndic d'aquesta última Col·lectivitat, la 13, i vinculat des de sempre a la terra i a l'aigua, ha vist néixer gairebé tots els embassaments, i fins i tot ha participat en la seva construcció. “En algun moment, els nostres avantpassats van ser pioners i, amb uns mitjans precaris, van començar a construir embassaments”, recorda aquest pagès que ha tirat endavant amb fermesa l'explotació familiar, qui és també Responsable Nacional dels Farratges d'Unió de Pagesos. “Miralcamp sempre ha estat vinculat amb l'aigua. Encara que el reg també funcioni amb gasoil, sense aigua, no tindríem res. Podríem dir que l'aigua és la nostra energia", assevera.

Tant Josep Maria com Jordi, representen el relleu dels precursors que, amb aquella inversió material, de temps i treball, han gestionat l'aigua i han alimentat la terra fins als nostres dies a través d'un esforç col·lectiu —tal com el terme 'col·lectivitat' indica— que preserva i millora constantment els seus canals de distribució i garanteix la forma de vida que defineix el poble i la plana.

Avui, aquestes comunitats de regants segueixen tenint la vista posada en el futur comú. Els regants ja estan mobilitzant-se per la propera gran innovació: la modernització dels canals, un gran projecte de país que ha de transformar 70.000 hectàrees de regadiu i el mètode de reg, una revolució que ha de permetre que el camp sigui, per molt temps, no només habitable, sinó un lloc ple de vida.

Placa al pantà de la Bòbila (foto de Xavier Soberà)La placa del pantà de la Bòbila - Foto: Xavier Soberà

La transformació requereix una gran inversió, possible només a través de l'atenció i suport de les administracions, des de Catalunya fins a Europa, de la qual s'espera —d'aquesta última— que arribin els fons que han de possibilitar en gran part la materialització del projecte. “Amb totes aquestes reunions que es fan pel canvi climàtic, queda clar que aquest canvi és estratègic”, assenyala Jordi. Segons detalla, en regar, les plantes transpiren humitat, que de nit “es mengen” el monòxid de carboni i mantenen la temperatura. De fet, ens proposa un experiment pels mesos calorosos de l'estiu: “Anant en cotxe, posa't de copilot, ressegueix un camp a ple juliol quan s'hagi assecat el blat o l'ordi, i treu la mà per la finestra. Sentiràs un aire calent i ressec, sobretot si són finques grans. Després, fes-ho en una d'alfals, panís o arbres fruiters. En la verdor aquella, com que aquelles plantes transpiren, hi notaràs un contrast”, indica.

Jordi Piró, síndic de la Col·lectivitat 13 i Responsable Nacional dels Farratges d'Unió de Pagesos.

Si volem conservar el territori, que hi visqui gent, a part de fibra òptica i carreteres, hi ha d'haver verd al camp

Al llarg de la Col·lectivitat 13, s'ha establert una zona experimental de reg de goter, per fer-ne un seguiment, i s'ha observat que hi ha diferències en el consum segons el moment, amb pics en què es gasta més. Des de tot el terme, els regants treballen braç a braç amb la Comunitat de Regants dels Canals d'Urgell i ja han dut a terme diversos estudis geològics i ambientals per iniciar aquesta transformació finca a finca que ha de permetre instaurar el reg a pressió i a goter per gestionar l'aigua de la manera més eficient, però també per garantir la continuïtat de la pagesia i d'una forma de vida que beneficia i té relació amb tota la resta. “M'agradaria que la gent es fes més capaç del que realment tenim. Molts desconeixen el treball, els esforços i les despeses que realment hi ha darrere de tot això”, assegura Josep Maria amb relació a la riquesa que suposa l'aliança històrica de Miralcamp amb l'aigua, també pel que fa a la flora i la fauna, tot sovint capturada per la seva dona, Maria Teresa Areny, aficionada a la fotografia.

Alta resolució - Un ànec al pantà de l'Alimentador (foto de Maria Teresa Areny Aiguabella)Un ànec al pantà de l'Alimentador - Foto: Maria Teresa Areny Aiguabella

Tant Josep Maria com Jordi són conscients que, en definitiva, vetllar per l'aigua és vetllar també per la vida en totes les seves formes. “El camp no el pots deixar assecar, i perquè sigui verd has de regar de manera eficient per assolir la màxima productivitat que es pugui. Si volem conservar el territori, que hi visqui gent, a part de fibra òptica i carreteres, hi ha d'haver verd al camp”, conclou Jordi.

La remor de l'aigua s'ha fet sentir al llarg dels segles per revelar sempre el mateix missatge: si el futur és verd, Miralcamp fa temps que hi somia. El coratge i visió de futur d'aquest històric 'Green Team' és un curs que recorre incansable aquesta terra per apropar-nos-hi, a tots, cada dia més.

L'aigua, l'energia que empeny Miralcamp cap al futur
comentaris