'Habitualment van a la guerra joves pobres que no s'odien entre ells, però hi moren, en un conflicte que originen gent gran, habitualment rica i poderosa, que s'odien entre ells, però no hi solen morir', una expressió que va utilitzar el periodista lleidatà, Lluís Caelles en explicar la seva experiència en la cobertura informativa de l'ocupació d'Ucraïna per part de les tropes russes. Caelles afirma que no es considera un reporter de guerra, que mai s'ha sentit "enganxat" pels conflictes, per l'experiència que produeix el risc, addictiu per alguns professionals.
Caelles assegura que les guerres s'han de contar fins que les persones deixin de patir, i avui encara hi ha massa gerres silenciades, les dinàmiques informatives poden arribar a ser molt cruels. Els periodistes tenim 'l'obligació de sentir-nos propers i obrir-nos a les persones que pateixen la guerra, és necessari, com també ho és plorar'. El millor que pot fer un periodista és continuar viu per contar el patiment de les persones, perquè al final 'la veritat és la primera víctima de les guerres'.
A les guerres hi veus molts morts, nens morts sota les runes, però a mi
el que més m'ha impressionat són els refugiats que marxen de la guerra, que han de marxar del seu país carretejant tot el dolor d'haver de marxar, d'haver perdut a un ésser estimat, de patir tortures, i sortir capa un país en el qual ni tan sols parles l'idioma
aquesta incertesa és el que més em toca, els camps de refugiats, destaca Caelles.
També va parlar de conflictes l’activista i col·laboradora del CIS, Hidat Hagos Tikue, en aquest cas de la guerra civil que enfronta Etiòpia des de fa dos anys, el govern del país manté assetjada la regió del Tigray, que considera rebel. Hidat Hagos Tikue, que és originària d'aquesta regió va explicar que el conflicte ha ocasionat més de 600.000 morts, 120.000 violades, i al voltant de 2 milions de desplaçats a països fronterers.
L'activista tigrinya destaca que el govern ha destruït tots els serveis de primera necessitat, així com una gran part dels correus, sumint la regió en una autèntica 'misèria'. Peró el més greu de la situació és el silenci del Govern etíop que no permet accedir a la regió i menteix sobre les accions dels rebels. Sembla que en els darrers dies s'ha declarat un alto el foc.
Els periodistes tenim l’encàrrec d’explicar la guerra perquè ningú la pugui convertir en una estadística i per això fa falta ànima i per això estic content que me n’hagin donat un bocí de la mica que tenen aquí a Mollerussa
Setena edició del Reconeixement Ànima Abba Melaku
Lluís Caelles va rebre divendres el Reconeixement Ànima que atorga el Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran (CIS) i l'Ajuntament de Mollerussa, en el decurs de la Vetllada Solidària que va tenir lloc en el Restaurant Resquitx de Golmés. Una vesprada en la qual hi va assistir la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, el president de la Diputació, Joan Talarn, el delegat del Govern, Bernat Solé, i el president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Rafel Panadés, i l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona.
El rector de la Universitat de Lleida i membre del jurat, Jaume Puy va ser l'encarregat de llegir l'acta que recollia l'argument de la distinció atorgada a Lluís Caelles.
Per exercir la seva professió amb impecable professionalitat, que l’ha portat a la primera línia d’esdeveniments que han canviat la fisonomia del món i que en modelaran el futur, per explicar-los amb la màxima llibertat d’expressió, i contar les històries de la gent -tant les alegries com els patiments- amb rigor i respecte
L’exdirector general de Cooperació al Desenvolupament del Govern Català, Manel Vila, va afegir que la decisió d’enguany del jurat ha estat motivada per la necessitat de fer referència a l’actualitat de la guerra a Ucraïna. Tant Jaume Puy com Manel Vila formen part del jurat dels reconeixements juntament amb l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i el president de la Fundació CIS Ángel Olaran, Josep Maria Pujol.
A banda del periodista Lluís Caelles, també s’ha fet un reconeixement al col·lectiu sanitari del municipi en la persona dels metges David Bartolomé i Manel Pena i les infermeres Roser Galitó i Carme Nabau; a la Comunitat religiosa de Germans de la Salle a Mollerussa en agraïment pels 117 anys d’implantació a la ciutat; al Club Patí Vila-sana, per la gesta esportiva d’un club d’un municipi de 750 habitants d’arribar a ser internacionals; i a la Maria Camarasa per la seva tasca com a voluntària durant més de 50 anys en diferents entitats municipals.
