'El Clot del Dimoni' és el primer llibre de l'historiador mollerussenc Daniel Altisent, un dels joves talents ponentins sorgits de la factoria del Centre de Recerques Mas-cançà, amb el qual ha volgut posar ordre a moltes de les cròniques publicades al voltant de la història de Mollerussa. “Miquel Polo, Jaume Vila i Tomàs Badia, entre altres, van recopilar episodis sobre la capital del Pla d'Urgell, i tot plegat estava molt desordenat”, explica Altisent.
Altisent ha estat un fidel col·laborador en les publicacions de la revista Mascançà i l'any 2018 es va decidir a divulgar una versió personal de la història de Mollerussa. Volia que fos un treball a cavall entre la revisió de l'existent i la recerca profunda sobre els episodis més foscos o menys coneguts, per les dificultats sociològiques; es refereix a la Guerra Civil i el primer franquisme -que, per cert, és la part de la història que més l'apassiona-.
Va decidir començar a publicar el seu treball al diari Territoris.cat, un recull que començava amb Ermengol V i que va anar desplegant durant catorze capítols fins a arribar a la Guerra Civil i el primer franquisme
A mesura que es van anar publicant els capítols de la nova cronologia històrica mollerussenca, va anar creixent l'interès dels lectors i, al mateix temps, la voluntat de l'autor de convertir el seu treball digital en una obra analògica i literària, també empès per la redacció de Territoris. A partir del quart capítol, Altisent es va plantejar convertir la nova recerca en un llibre.
El Clot del dimoni recull detalls desconeguts o poc coneguts, anecdotari i històries de personatges rellevants de Mollerussa, la lluita de classes, els poders i les enveges, i va des d’Ermengol V el de Moyeruca o Jaume Barqué Lo Parrot, a la revolució dels canals, el caciquisme de republicans i carlins, la Forestal d'Urgell, la República, la Guerra Civil i els dos darrers capítols dedicats al franquisme
Altisent destaca que el treball relata episodis coneguts, però la seva interpretació personal dels fets els poden convertir en inèdits. Com la història del Parrot, un personatge que els relats l'han situat com el malvat bandoler, però que en realitat havia sigut un dels ciuta-dans més rics de Mollerussa, prestador i benestant, i havia contractat uns bandolers per assaltar les diligències. Però Altisent confessa que el seu veritable interès ha sigut sempre la Guerra Civil i el primer franquisme, una època sobre la qual l'historiador ha escrit sense complexos per tractar de descriure-la tal com va ser, i defensant que la gent no va tenir la cul-pa de l'esclat de la contesa bèl·lica. Anys de república, revolució proletària, les col·lectivitzacions, saquejos de patrimoni, detencions, el gir del franquisme, els efectes de la dictadura i la deriva al caciquisme local.
Altisent també confessa que no pot entendre com Mollerussa conserva encara noms de carrers dedicats a personatges clarament afins a la dictadura, com Llorenç Vilaró o Francesc Greoles Marbà, es podria tractar d'un símptoma d'aquest “franquisme sociològic”, que no ha desaparegut del tot encara
Daniel Altisent diu que amb aquest treball també ha volgut reivindicar la història com a ciència, deixar clar qui hi ha darrere del treball, com s'ha fet i, sobretot, de les fonts que s'ha nodrit.
La conclusió de tota la conversa amb l'autor d''El Clot del Dimoni' és que és un apassionat de la història i que la seva gran passió és escriure: "sempre estic escrivint", confessa. Però interrogat sobre la continuïtat de la història de Mollerussa, deixa anar que creu que la ciutat ha evolucionat al voltant d'aquests criteris de conservadorisme i que, ara per ara, "no tindria massa cosa a explicar" tret de detalls personals, com els que ha inclòs en el llibre.
