'Només els corbs van tips'. Amb aquest suggeridor títol, el reconegut dramaturg reusenc Ramon Gomis de Barbarà (1946) s’adjudica el Premi Saó de Ponent de textos teatrals.
Metge endocrinòleg i reconegut i multipremiat investigador en l’àmbit de la diabetis i amb una prolífica trajectòria com a dramaturg i escriptor, l'autor de l'obra guanyadora de la sisena edició del premi Saó presenta una obra audaç i cruent alhora que molt humana, amb un ritme i un rigor històrics que van corprendre el jurat tant com la mateixa història i els seus personatges
La història de l'obra se situa en l'època de la Guerra Civil espanyola i, seguint la nova condició d'aquesta edició dels premis, ubica l'acció a Mollerussa, tot i que toca les grans qüestions de la humanitat que poden resorgir en altres espais i moments i que, ara més que mai, poden ressonar-nos: "Ja sabem que, en els moments de la guerra, hi ha molts carronyaires, que no cal que siguin ocells, i que són els únics que sobreviuen i van tips. Aquesta idea marca totes les guerres. Ara, a Ucraïna, és el mateix", reflexiona Gomis, referint-se també a la "necrofília de la guerra" que va marcar aquest episodi històric, amb tots els "drames familiars" que se'n van derivar.
Amb família originària de les Garrigues, aquesta convocatòria permetia a l'autor la possibilitat d"universalitzar des del fet local", partint d'una ubicació on el drama de la guerra havia estat "especialment dur": Ponent. "Aquí sempre ha sigut molt dur perquè Ponent és el front. Lleida cau al 38, un any abans (que la resta)! I els bombardejos són brutals. A Mollerussa també, perquè és la línia on s'aturen", assegura.
En l'obra, hi ha tres personatges d'una família mollerussenca que viu els grans drames de la guerra, que al final acaben sent familiars: la por de perdre el fill, la manca d'aliment, la 'quinta columna', i tants d'altres episodis històrics molt reals, com el crim i totes les organitzacions que "participen i fan pensar sobre la guerra", unes reflexions que l'autor veu "molt actuals" i que s'han originat a partir d'una història familiar particular que ha marcat l'autor.
"Hi ha una història personal familiar darrere", ens confessa Gomis, qui a través de la mirada dels protagonistes i de recursos literaris molt particulars, convida a una reflexió que pugui aportar llum sobre les grans ombres: "És possible l'amor durant la guerra? Delatar els propers? Defensar (o no) el país? Anar al front? Enviar-hi els fills?", es pregunta el dramaturg.
"És una guerra que es viu des de la rere guarda. Ara, estem acostumats a que les notícies arribin sense dificultats, però abans, si t'havien matat un fill al front, no ho sabies", addueix Jaume Jovells, director de teatre i membre del jurat del premi, qui reflexiona al voltant del recurs del "protagonista absent", un dels eixos de l'obra: "És un recurs que es repeteix en moltes obres de teatre, més conegudes aquí, en català, per l'Andreu de 'Maria Rosa', i en castellà per Pepe el Romano de 'La casa de Bernarda Alba', on en parlen tota l'estona mentre no apareixen mai, i on són els detonants de moltes coses", apunta Jovells.
El primer premi de Saó de Ponent a un autor ja consagrat
L'entrega del premi s'ha fet la nit d'aquest divendres 25 de març en una gala que ha tingut lloc al Teatre l'Amistat de Mollerussa a les 21.00 hores. El veredicte final s'ha emès després que el jurat, format per la historiadora Carme Alòs, el crític teatral Francesc Foguet, el director de teatre Jaume Jovells, el filòleg Anton Not i la periodista Laia Soldevila, hagin seleccionat com a finalista aquesta obra de les vint-i-dues presentades en total. A la gala també hi ha acudit l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, qui ha augurat molts anys de vida al certamen, ja consolidat; la vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Ilerdencs i de la Diputació de Lleida, Estefania Rufach, qui ha refermat el compromís de la institució de donar suport a aquesta iniciativa; i el president de l’Associació Saó de Ponent, Francesc Pla, qui ha assegurat que ha estat "un honor poder premiar per primer cop un autor ja consagrat, ja que denota que el premi està adquirint notorietat i situa Mollerussa al mapa teatral del país”.
La convocatòria del Premi Saó de Ponent disposa d’una dotació econòmica de 5.000 euros que aporta l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). A més, l'obra guanyadora serà publicada per Pagès Editors dins de la col·lecció Teatre de Butxaca. El premi és una iniciativa de Saó de Ponent amb el suport de l’IEI, la Diputació de Lleida i l’ajuntament de Mollerussa.
El projecte Saó de Ponent té com a finalitat aglutinar esforços de particulars, administracions i professionals per tal de promocionar la producció cultural lligada a Mollerussa i, per extensió, a terres ponentines. Una bona mostra és aquest premi, que permet visualitzar la qualitat del treball que es produeix a les comarques lleidatanes.
Una trajectòria brillant: ciències i lletres
'Només els corbs van tips' és la darrera obra d'una prolífica trajectòria que s'ha desenvolupat en diferents moments vitals que assenyalen la singular evolució personal i literària del dramaturg: "En algun moment, el teatre va ser una eina d'agitació política", manifestava l'autor després de recollir el guardó. Més tard, mostra de la seva maduresa excepcional com a dramaturg i escriptor, l'autor es llançaria a tractar temes diversos que despertaven la seva sensibilitat, com la immigració i el fenomen de les pasteres, que va abordar a 'El mercat de les delícies', i altres realitats que, en definitiva, l'havien commogut: "Aquesta obra no deixa de ser reflexiva. La literatura, com l'art, t'ha d'emocionar, t'ha de fer mal", declara Gomis.
Ramon Gomis és, a més, autor de la trilogia dramàtica de caràcter social formada per 'La petita història d’un home qualsevol' (premi Joan Santamaria de teatre al 1970), 'Vermell de xaloc' (1972) i 'Llumí d’or' (1975) estrenada a TV2.
Altres obres seves són 'Capvespre al jardí' (1986), dirigida per Lluís Pasqual al Teatre Lliure (premi Crítica Serra d’Or, 1990); 'Al fil de la mar' (1992) estrenada al Versus Teatre; 'El mercat de les delícies' (1996) estrenada al Teatre Romea i 'L’espiadimonis', estrenada el 2012 al Teatre Lliure.
En prosa, és autor de 'Barques i fogons. La Frau' (1990), 'Viatge a la Mar de la Frau' (premi Narrativa Enciclopèdia Catalana 1992), 'Cròniques de la Costa Daurada' (1992), 'Reus, un passeig per la ciutat' (1994, amb Josep Borrell) i 'El Gabriel Ferrater de Reus' (1997), una biografia del poeta.
Amb tot, l'autor no només ha estat prolífic i ha destacat en el camp de la literatura, sinó també en el camp de les cièncices, ja que ha estat també un metge i investigador multipremiat.
Gomis és un especialista reconegut internacionalment en el camp de la diabetis, on ha obtingut importants èxits i reconeixements i ha publicat nombrosos articles en revistes mèdiques especialitzades
En la vessant medico-científica, ha estat guardonat, entre d'altres, amb el premi Pi i Sunyer de bioquímica de l’Institut d'Estudis Catalans (1985); el premi Leandre Cervera d’Endocrinologia de l’Institut d'Estudis Catalans (1985); el premi de la Sociedad Española de Diabetes en Investigación Básica (1994); el premi de Recerca Biomèdica de la Fundació Lilly (2002); la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (2002); el premi de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (2005), i la Silver Medal del Mediterranean Group of Study of Diabetes (2005).
Gomis és també membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Secció de Ciències Biològiques i director de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).
