L'Espai Cultural dels Canals d'Urgell ha inaugurat aquest dissabte la remodelació de dues de les sales del recorregut museistic, millores que s'han dut a terme amb motiu de la commemoració del vinté aniversari de l'equipament. A l'acte hi han assistit el President de la Diputació Joan Talarn, acompanyat del president de la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell (CGRCU), Amadeu Ros, i la directora de la Fundació Canals d’Urgell, Maribel Pedrol.
La nova proposta didàctica posa en valor el patrimoni, la cultura, el paisatge i la població del territori regat pels Canals d’Urgell, donant a conèixer tant l’actualitat com el projecte de futur de la principal infraestructura hidràulica de Catalunya, amb una projeció audiovisual de grans dimensions
Es completa amb la sala de la gent del Canal, una projecció amb els personatges rellevants de la construcció del Canal que expliquen el paper que van tenir en l'obra i en el seu desenvolupament. Segons detalla Maribel Pedrol, en aquest relat s'hi ha incorporat la figura de la dona, que avui en dia també té presència a la institució i, per tant, "havia de tenir veu" en aquesta nova proposta didàctica i pedagògica.
La remodelació, que s'ha inclós dins del projecte Eix 6 ‘Paisatges de Ponent’ del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i està subvencionada pels Fons Feder Catalunya, explica com s’encara el futur després de fer el recorregut que parteix de la història de finals del segle XIX amb la construcció de la infraestructura a la primera sala. La visita s'acaba a la 'Sala de la gent', on a través d'una projecció es dona veu als protagonistes del Canal, tots ells interpretats per actors del territori, que a mode d’holograma expliquen quin és el seu paper en la infraestructura.
Els canals no són cosa només de pagesos, sinó que formen part de la realitat dels municipis rurals, perquè el país l’estructurem des dels municipis, i si l’entorn rural es buida, es buida Catalunya
Joan talarn ha destacat que la infraestructura dels Canals d'Urgell ha sigut “la més disruptiva i transformadora de les economies i els pobles de la plana en dos segles”. Una consideració, aquesta, que aspira a mantenir en els propers segles “sent una altra vegada innovadors a l’hora d’afrontar la seva modernització, per passar a ser la infraestructura verda referent del territori de Ponent i un model a seguir en altres territoris”.
