A la vora del poble de Sant Llorenç de Montgai, a la comarca de la Noguera, la imponent paret de l’Os s’alça com un dels referents més destacats de l’escalada a Ponent. Amb les seves 24 rutes verticals de dificultat moderada i gran atractiu visual, aquesta formació rocosa ha captivat generacions d’escaladors i amants de la natura, que fa sis dècades que s’hi enfilen d’ençà que es van obrir les primeres vies als anys 60. La seva accessibilitat i bellesa la converteixen en una destinació idònia tant per a qui s’inicia com per als qui busquen una jornada més contemplativa que competitiva, amb vistes panoràmiques que regalen una experiència física i emocional inoblidable.
Des de la dècada dels seixanta, aquest mur natural ha estat conquerit i reinterpretat per apassionats de l’escalada que, amb esforç i dedicació, han obert vies i batejat rutes que avui dia són autèntics símbols de la memòria vertical del territori. Noms com la “Isaac-Gabriel” o la “Carnaval Rock” evoquen històries de superació, amistat i amor per la muntanya, i han esdevingut part del patrimoni intangible del món de l’escalada a Catalunya.
Tanmateix, l’encant d’aquesta paret ha estat sacsejat per l’amenaça constant d’esllavissades. El pas del temps, l’erosió natural i la pressió humana han convertit la zona en un punt crític de risc geològic. Davant aquest perill, la Diputació de Lleida ha emprès actuacions de seguretat que pretenen garantir la protecció dels més de 60.000 visitants anuals i evitar danys materials o personals a les infraestructures del municipi.
Aquestes mesures, però, han provocat una forta polèmica dins la comunitat escaladora. Diversos col·lectius denuncien que les obres han estat precipitades i invasives, amb la desaparició de punts d’ancoratge, especialment en trams propers a la carretera. Temen que algunes rutes històriques quedin inutilitzades, la qual cosa suposaria una pèrdua irreparable per al patrimoni esportiu i cultural del lloc.
Els geòlegs responsables de les intervencions defensen la urgència i necessitat de les accions. Argumenten que les roques despreses tenien risc imminent de caiguda, i que no intervenir-hi hauria estat una temeritat. Les tasques s’han centrat en la consolidació de talussos i en garantir la seguretat global de l’entorn, amb la previsió d’habilitar un accés alternatiu.
Més enllà del conflicte, la paret de l’Os representa molt més que una destinació per a l’escalada: és un motor de dinamització turística i un símbol d’identitat per a la comarca de la Noguera. Com afirma Pol Ortiz, escalador balaguerí: “L’escalada aquí no és només esport, és promoció del territori i connexió amb el món”. No és casualitat que Jason Momoa hagi escollit aquest enclavament per capturar moments d’inspiració i aventura.
El futur de la paret de l’Os passa ara per una gestió consensuada i sensible que sigui capaç de compatibilitzar la protecció del medi natural amb l’activitat esportiva. La clau està a escoltar totes les veus implicades i treballar conjuntament per preservar aquest santuari vertical per a les generacions futures.
El patrimoni en disputa
Al municipi de Camarasa, la Roca dels Bous s’erigeix com un espai de valor incalculable. No només per les seves parets de conglomerat, sinó també per ser un dels jaciments més importants del paleolític mitjà a Catalunya. Habitat per neandertals fa més de 50.000 anys, ha estat objecte d’estudi per part de la UAB i l’IPHES des de finals dels anys vuitanta.
Amb la museïtzació del jaciment i tecnologia interactiva com codis QR i tauletes digitals, la Roca dels Bous s’ha consolidat com un model de divulgació científica i patrimoni viu. No obstant això, la declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) ha marcat un punt d’inflexió. La normativa prohibeix l’escalada a la zona, fet que ha generat fort rebuig dins la comunitat escaladora.
“Entenem la importància arqueològica del lloc, però també forma part del nostre llegat esportiu i emocional”, explica Jordi Ros, escalador local. Per a molts, la Roca dels Bous no és només una paret, sinó un símbol de connexió amb la natura i la història personal.
Per contra, els arqueòlegs defensen la necessitat de protegir el jaciment. “Qualsevol impacte físic pot alterar irreversiblement els estrats arqueològics”, afirma Rafa Mora, investigador principal. Les restes trobades —llars, eines de sílex i evidències de caça— són clau per entendre el comportament dels primers homínids del nord-est peninsular.
El conflicte és un exemple paradigmàtic del difícil equilibri entre la conservació del patrimoni i l’ús lúdic del medi natural. Mentre els escaladors reclamen diàleg, els arqueòlegs demanen respecte absolut. Algunes veus proposen solucions intermèdies, com habilitar sectors fora del perímetre arqueològic o regulacions temporals.
La Roca dels Bous continua sent un punt de trobada entre passat i present, on caldrà, més que mai, escoltar totes les parts per assegurar-ne el futur com a patrimoni comú.
