Amb 753 habitants censats, Vila-sana no surt gaire sovint als mapes. Però aquest mes de maig, el seu nom ha ressonat a pistes i pantalles d’arreu del món. El Club Patí Vila-sana, l’equip d’hoquei sobre patins femení del poble, ha fet història proclamant-se campió del Mundial de Clubs a San Juan, a l’Argentina. Una fita extraordinària si tenim en compte que no fa ni una dècada que aquest club jugava en categories amateurs, amb un equip format per noies del poble que feien hoquei com a extraescolar.
Però aquesta història va molt més enllà de l’esport. És la història d’un poble que ha cregut en un somni i que, contra tot pronòstic, l’ha vist complert. D’una entitat que ha crescut de forma sostinguda, ambiciós però amb els peus a terra, i que ha sabut trobar la manera de competir al màxim nivell sense perdre la seva essència.
D’extraescolar al mundial
El Club Patí Vila-sana va néixer fa dues dècades (2003), gairebé per casualitat. Al poble hi havia ganes de fer esport, i l’hoquei patins va començar com una activitat per a la mainada. Sense instal·lacions pròpies, sense gaires recursos, però amb molt compromís. Amb el pas dels anys, el club va créixer i va començar a competir en categories federades. Les instal·lacions es van millorar, van arribar fitxatges de fora, i l’equip sènior femení va anar escalant fins arribar a la primera divisió estatal.
El punt d’inflexió va arribar la temporada 20-21, quan el club va fer una aposta clara pel primer equip femení. La incorporació de jugadores internacionals i la consolidació d’un cos tècnic professional van fer créixer l’ambició del projecte.
“Cada any volem superar-nos, millorar. Sempre hem estat a prop i molta gent ha parlat, però nosaltres hem continuat treballant i creient-hi”, explica Lluís Rodero, entrenador de l’equip. L’any passat ja van disputar la final de la Lliga Europea. Aquesta temporada, però, han culminat el somni: arribar i guanyar la màxima competició mundial.
Un mundial en terres llunyanes
La World Skate Club Championship no és una competició menor. Es tracta de la màxima cita internacional per clubs d’hoquei sobre patins, amb la participació dels millors equips d’Europa i Amèrica. El Vila-sana va viatjar a l’Argentina com a aspirant, però va acabar convertint-se en l’autèntica revelació del torneig.
Després d’una fase de grups impecable, les del Pla d’Urgell van superar el Martinelia Manlleu a les semifinals i es van plantar a la final contra el Generali Palau de Plegamans, tot un gegant de l’hoquei femení. El partit, ajustat i intens, es va decidir als darrers minuts amb un gol decisiu que va fer esclatar d’eufòria l’equip i els seguidors desplaçats. Les de Vila-sana, campiones del món.
“Després de lluitar tant i aconseguir la fita més gran, la sensació era de molta satisfacció, il·lusió i ganes de continuar. Aquestes noies han continuat treballant i creient-hi, també en els moments dolents”, assegura Rodero, visiblement emocionat pel que han aconseguit com a grup.
Orgull rural
La gesta ha tingut un impacte directe al poble. L’Ajuntament va rebre les jugadores amb una rua pels carrers, i el pavelló, que habitualment acull partits amb una cinquantena de persones, ha quedat petit. A les escoles, les nenes volen jugar a hoquei. Al bar, només es parla de la final. I a les xarxes socials, l’etiqueta #VilaSanaCampió ha estat trending topic a Catalunya.
Aquest èxit no s’entén sense l’aposta per un model humà i cohesionat.
“Un dels secrets del Vila-sana és que busquem bona gent, no només bones jugadores. Volem portar les millors persones i les millors jugadores possibles”, diu Rodero, que insisteix en la importància de la connexió dins del grup per competir al màxim nivell.
Aquesta filosofia també s’ha estès a les estrangeres que han arribat al club: “No mirem d’on són quan estan aquí: per nosaltres són de Vila-sana. Elles també se senten com a casa, i això és clau per a l’èxit del grup”.
Mirant cap al futur
El tècnic té clar que aquest èxit és fruit d’un procés llarg.
“El Mundial el vam començar a guanyar l’any passat, quan vam perdre la final de la Copa d’Europa als penals. Aquella derrota ens va fer créixer”, recorda. Enguany, amb la lliçó apresa, han guanyat la Supercopa i la Copa del Món.
I no es volen aturar: “Volem acabar la temporada guanyant la Copa de la Reina. Ens ho hem proposat tot i saber que és molt difícil”.
A Vila-sana, la copa del món no és només un trofeu: és una bandera. Una declaració de principis. I un recordatori que, de vegades, els grans miracles comencen en pobles molt petits.
