El músic Ethan Barea (Guissona, 2002) ha participat en la segona edició del concurs de TV3 'Eufòria' i ha representat a les comarques de Ponent al programa. Tot i ser el primer eliminat, el cantant de Guissona ha aprofitat totes les seves intervencions per fer gala del seu estil propi. Repassem el seu pas per 'Eufòria', el concert al palau Sant Jordi (3 de juliol de 2023) i el seu futur més proper.
Com comença la teva passió per la música?
La meva germana gran va començar a tocar la guitarra clàssica, era molt bona. Jo la veia i, per això, vaig començar. Tanmateix, em vaig adonar que el ‘rotllo’ clàssic no era el meu i vaig començar a trastejar acords. Quan tenia 14 anys el meu professor em va animar a cantar i als 15 vaig escriure el meu primer tema. A partir d’allà va ser una cosa gradual.
Als 16 anys vas transicionar…
Sí, llavors la veu em va canviar molt. De fet, allò que li passa a la veu quan prens hormones és una cosa que està molt poc estudiada, però vaig continuar fent. Vaig fer el batxillerat escènic, ja que la interpretació s’acostava més al que jo volia fer. I quan vaig acabar vaig començar a estudiar producció musical i ara estic fent composició.
Quan et planteges presentar-te a 'Eufòria'?
El setembre del 2022 havia començat el curs al Taller de Músics (Barcelona) i a l’octubre des de l’escola ens van fer arribar un correu on explicava que feien els càstings per 'Eufòria' 2. Jo no havia vist 'Eufòria', però estava a Barcelona, tenia temps i vaig decidir provar sort. Vaig enviar el formulari, sense cap mena d’expectativa, i no ha anat tan malament.
Com va ser el procés de càstings?
El càsting és la part del programa que més reforç positiu em va donar. Vaig anar al desembre, molt mentalitzat que era poc probable ser escollit. Però, em van dir que sí i em va servir per mentalitzar-me. El càsting final van ser tres dies molt intensos al gener —vaig menjar i dormir molt poc—, però alhora genials. Vaig sortir molt content. Em van deixar amb molt bona predisposició per al programa, llàstima que després a la primera gala es trenqués.
Als càstings et presentes amb la teva guitarra acústica. Per què és especial?
És la guitarra que em van regalar els meus pares quan tenia 15 anys. Ja fa molt de temps que la tinc i sempre m’ha acompanyat en el procés de composició, per trobar la meva veu, l’estil que vull fer… També a 'Eufòria', des del primer càsting al concert del Palau Sant Jordi. Per això és tan important per a mi.
Per què al càsting final esculls la cançó Bad Reputation de Shawn Mendes?
La vaig escollir pel context en el qual havia descobert. A mi Shawn Mendes sempre m’ha agradat molt, el seu timbre de veu, el joc vocal… He cantat moltes cançons seves. Bad Reputation és una cançó que jo he cantat amb moltes veus diferents i vaig pensar que era bonic cantar-la al càsting. No et mentiré, també la vaig escollir per què em quedava bé (somriu). Els hi va agradar bastant, crec que va ser una bona elecció.
Quins referents musicals tens?
Ara estic escoltant molt pop internacional. Per exemple, Taylor Swift, sempre parlo d'ella. També escolto molt a Shawn Mendes. I sobretot artistes urbans. Aquí a Catalunya n'hi ha molts que estan creixent com la Mushkaa, Julieta o Figa Flawas, són artistes que canten en català gèneres que normalment es cantaven en altres llengües. Els estan portant a alguna cosa més propera a nosaltres i això m'inspira bastant.
Als càstings parlaves sobre ser un referent per algú…
Més que ser de referent, parlava de visibilitzar. Passar per una transició implica viure moltes etapes i en algunes estàs molt sol. A vegades, quan m’he presentat a un lloc nou he intentat no parlar d’aquest tema, pensant que no era tan rellevant. Però amb el temps m’he adonat que és molt important, forma part de la meva identitat i, gràcies o malgrat això, soc així. La meva experiència vital és diferent. Si jo ho he passat tan malament, si m’han faltat tants referents i m’he sentit molt sol, segur que hi haurà molta gent que estarà passant pel mateix que jo.
Al programa ho has volgut compartir…
No he volgut ser egoista, jo hauria agraït mirar la tele i veure gent que es troba en la mateixa situació. Per això, ho he volgut compartir. I per la gent que no és trans visibilitzar que fem coses, no només estem sobrevivint, sinó que també tenim dret a viure experiències a la vida, que ens passin coses genials, poder cantar i que la gent ens escolti. Encara hi ha molt desconeixement i l'únic que estem demanant és que se'ns reconegui. Tenim dret a viure en pau i poder relacionar-nos igual que tothom.
La cançó que vas cantar a la primera gala va ser Elefants. Creus que et van encertar la cançó?
No, però és un programa de tele i entenc que ells pensessin que era la millor opció. Quan estàs en contextos així caus molt en la comparació. El registre del cantant d'Oques és molt diferent del meu i vaig haver de modificar molt el to de la cançó. És molta pressió afegida per a una primera gala, és el primer cop que et veuen i la primera impressió del públic. M'hauria agradat tenir un altre tema i crec que hauria anat diferent. Ara tinc una relació d'amor-odi amb Elefants (somriu), però l'acabaré tornant a cantar.
Va agradar molt que cantessis amb el teu accent…
Sí, no vaig voler adaptar-la al català estàndard i al programa em van fer costat. És un toc molt personal i tampoc té molt sentit canviar el teu dialecte, a mi em va agradar la proposta i crec que va sonar bé.
Què ha significat per a tu el pas per 'Eufòria'?
Molt més del que em puc arribar a imaginar. Encara no he pogut assumir la magnitud de tot. Va ser una validació al fet que vaig pel bon camí en la música, un reforç positiu. Jo sabia que volia dedicar-me a la música, però abans d'entrar no sabia si sortiria bé. Sempre va bé que algú que és professional et digui que vas per bon camí.
Com va anar l’experiència al Palau Sant Jordi?
Molt 'heavy'. Crec que cap de nosaltres era totalment conscient del que estàvem a punt de fer. Jo crec que no he assimilat... Dos dies més tard vaig veure un vídeo on se sentia tot el públic cantant, des de l'escenari no n'ets conscient, no veus al públic i no el sents. Jo crec que estaré força temps per interioritzar-ho. En general estic molt content de com va anar.
I amb els companys i companyes com ha anat?
Marxar el primer va ser dur, però vam continuar quedant igualment. A més, abans de començar a gravar vam estar preparant el programa durant dos mesos i allà ens vam conèixer sense la pressió de la tele. Tots som molt diferents i quan hem anat junts pel carrer penso "quina fila que fem", però crec que això ha estat màgic. Ens ha fet veure i viure la música des de diferents perspectives. M'emporto gent molt bonica.
Quins projectes de futur tens?
De moment, m’agradaria fer algun directe per aquí (Ponent). Tot i això, estic aterrant de tota aquesta voràgine. Tinc moltes ganes de fer música i estic treballant en un projecte futur. Cap al setembre m’agradaria començar a treure alguna cosa, tinc ganes que aquesta gent que m’ha vist poc al programa pugui gaudir d’alguna cosa més real, més genuïna, més meva.
