16.01.2021 |
Territoris.cat

La Covid-19 no impedirà l'arribada de l’Home del nassos a Lleida

L'Home dels Nassos a Lleida - Grup Cultural Garrigues Lleida
L'Home dels Nassos a Lleida - Grup Cultural Garrigues Lleida
La Covid-19 no impedirà l'arribada de l’Home del nassos a Lleida

El Grup cultural Garrigues tornarà a fer sortir demà, 31 de desembre, a l'Home dels Nassos de Lleida, creat al desembre del 2016 pel taller de gegants gironí Ventura & Hosta. Aquest any la Covid-19 alterarà la visita del personatge, que farà una volta a la ciutat amb vehicles, saludarà la gent i farà una aturada al balcó de la Paeria per a fer unes paraules plenes de desitjos, per acabar tornant a donar una altra volta per diferents carrers de la ciutat.

En aquesta ocasió l’Home dels nassos no entregarà llaminadures als infants i als més grans i evitarà el que tothom espera fer amb l’Home dels Nassos: fer-se fotos. En canvi, però, anirà acompanyat de l’agrupació de portadors dels cavallets del Patronat del corpus de Lleida i la comitiva formada per tres vehicles, que anirà envoltada de bons desitjos i estels, tot esperant que el 2021 sigui molt millor.

L'Home dels Nassos lleidatà, amb arrels a Girona

L’any  2017 l’Home dels Nassos de Lleida va estrenar el seu vestuari oficial, realitzat per la dissenyadora lleidatana Rami Novell. El personatge va nèixer al taller gironí de gegantsVentura & Hosta, a les mans de Neus Hosta i David Ventura.

Neus Hosta, nascuda a Barcelona, és ceramista de professió, amb estudis a l'Escola Massana i l'Escola de Ceràmica de La Bisbal D'Empordà. Als anys 80 va cursar estudis d'especialització de ceràmica a l'escola de ceràmica de Faenza a Itàlia. Paral·lelament, Hosta treballava en el seu propi taller de ceràmica alternant la producció de la seva col·lecció de ceràmica amb la docència a l'escola de La Bisbal, fins que l'any 84 entrà en contacte amb David Ventura, amb qui creà el taller, dedicat totalment a la construcció de figures de cartró pedra.

David Ventura, nascut a l'Hospitalet de Llobregat, va cursar estudis de joieria i arts del metall  a l'Escola Massana compaginant els estudis amb el treball a diversos tallers de joieria, fins que l'any 77 entrà a formar part de la companyia d'espectacle de marionetes Col·lectiu d'Animació de Barcelona fins l'any 80. Des d'aleshores, s'ha dedicat ininterrompudament a la construcció de figures de cartró pedra.

I qui és, l'Home dels Nassos?

L'Home dels Nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies té l'any. Només se'l pot veure, però, el trenta-u de desembre o cap d'any. En fer-se visible només el darrer dia de l'any, el personatge mitològic té, com tots els humans, un sol nas, i per tant, pot ser qualsevol persona.

Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que, en aquest dia, surt l'Home dels Nassos, una persona que té tants nassos com dies té l'any. Se'ls hi explica de tal forma que els nens s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre, a l'any, li queda només un dia per acabar. Per arrodonir la història, se solia dir als nens que se l'acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien trobar. També hi havia qui creia veure'l a les canonades de l'aigua i així ho feien saber a les criatures. Als pobles petits, es deia que apareixia a l'església i devorava la pica de l'aigua beneïda.

Aquesta tradició, malgrat el gran arrelament a la ciutat de Barcelona, és present en diverses poblacions catalanes que presenten en alguns casos petites variacions o localismes. En moltes d'aquestes actualment s'organitzen cercaviles amb un capgròs representant l'Home dels Nassos.

Els seus orígens en la història mítica

Segons el folklorista català Joan Amades, l'Home dels Nassos representa l'esperit de la vegetació. Creia que l'Home dels Nassos era una degeneració d'un personatge mític que simbolitzava l'any i que sovint era representat per l'arbre dels nassos; una espècie d'arbre molt estrany que es creia que era la llar de l'esperit de la vegetació. Amades afegia que al Pirineu Oriental francès es deia que l'Home dels Nassos vivia dins la soca d'un arbre i que el darrer dia de l'any sortia del seu amagatall i es vestia amb fulles de quatre colors diferents i d'una dotzena d'arbres, llest per iniciar el camí des d'Occitània fins a Catalunya. També argumentava que tradicionalment era molt comú la representació de l'any com un arbre.

Localismes: l'Home dels Nassos arreu

A Lleida, l’Home dels Nassos sortia als anys vuitanta i noranta sobretot gràcies a l’ímpetu de Guillem Iturbide, del col·lectiu de Cappont, que anava amb el seu maletí i la seva mascara, repartint caramels als nens i nenes que trobava pel barri de cappont i el carrer major de Lleida, tradició perduda fins al 2016 i que va ser recuperada pel Grup cultural Garrigues a la ciutat de Lleida.

A Barcelona, era tradició trobar l'Home dels Nassos a les 12 en punt al Pla de Palau, davant la Llotja de Barcelona, dalt d'un cadafalc perquè tothom el vegés mocar-se amb unes quantes dotzenes de llençols els 365 nassos que s'espera que tingui per tot el cos, ja que no li caben a la cara.

A Tarragona, l'Home dels Nassos surt a les 12 de la Casa Balcells (costat Catedral) i se'n va cap a l'Ajuntament al balcó a saludar als nens petits. Tot seguit, se'n va cap al Parc Infantil de Nadal de la ciutat.

A Mallorca, a més de dir que s'anava a veure l'Home dels Nassos, es deia que s'anava a veure matar l'Home dels Nassos, perquè el punt de concentració popular a Palma el dia 31 de desembre era la plaça de Cort, amb motiu de la Festa de l'Estendard, i s'hi disparaven salves d'honor, que algú interpretava com un afusellament de la imatge del rei Jaume I, exposada a la façana de la Casa de la Vila aquest dia davant la companyia que li retia honors amb l'Estendard o bandera nacional.
 

La Covid-19 no impedirà l'arribada de l’Home del nassos a Lleida
comentaris