24.09.2021 |

L'Alzinera del Quelàs: l'etern gegant

Ens arribem als peus d'un dels gegants més antics, amb més història i més imponents del territori
Xavier Soberà al costat de l'alzina, el juny de 2021 - Foto de Marina Pallàs Barta (1)
Xavier Soberà al costat de l'alzina, el juny de 2021 - Foto: Marina Pallàs Barta
L'Alzinera del Quelàs: l'etern gegant

Ja era allà, guaitant la plana des de dalt del turó, quan la comarca era pràcticament un desert. És, de fet, l'ésser més vell del Pla d'Urgell. I la frescor de la seva ombra ha estat apreciada per tots els transeünts i totes les gents que al llarg dels seus —almenys—  sis-cents anys han passat pel costat de la seva majestuosa figura.

 

Festes, romanços i guerres

Situada al capdamunt de l'Embassament de la Bòbila, a pocs quilòmetres de Miralcamp, l'Alzinera del Quelàs s'alça just al costat d'on passa la carrerada, una via antiga de comunicació pels vianants que anaven de Barcelona a Saragossa i la mateixa que duia els reis a Poblet. Es creu que, cap a l'any 1800, l'heroïna Agustina d'Aragó reposà sota la seva copa.

By Augusto Ferrer-Dalmau - Treball propi, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=25237997Agustina d'Aragó, per Augusto Ferrer-Dalmau - Treball propi, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=25237997

Pel seu creixement lent, l'edat d'una alzina és difícil de determinar. Però les dimensions d'aquesta, amb un tronc de 4,6 metres de circumferència, 20 metres d'alçada i de 24 metres de capçada, indiquen que ha viscut prou segles per haver vist pràcticament de tot: festes, guerres i romanços.
Ha vist créixer el seu poble fins al punt que les seves arrels s'han confós amb les de la vila i els que l'habiten, que han celebrat les festes de fi de collita al seu voltant. Ha estat desmembrada per ventoleres i llenyataires furtius, coneixedors de les grans propietats de la seva fusta. I, fins i tot, s'ha salvat d'una ordre del segle XVIII que manava tallar tots els arbres dels camins reials per lluitar contra els bandolers. 

L'Alzinera del Quelàs ha estat escenari de festes i trobades al llarg dels anys.Fotografia antiga on es retrata una trobada familiar als peus de l'Alzinera - Arxiu de Xavier Soberà

En els seus moments de màxima esplendor, ha estat capaç d'arrecerar fins a tres ramats de bestiar sota la seva frondosa copa. I, al llarg de tots aquests anys, s'ha creuat amb persones amb qui ha establert un vincle robustíssim i que han deixat una empremta indeleble en ella.

Que quedi per la història

En Xavier Soberà, la Dolors Sans i la Josefina Sans són unes d'aquestes persones. Són ells els qui ens expliquen, de fet, totes aquestes gestes històriques de memòria, amalgamades amb les llegendes i un fort component de tradició que els ha vinculat a l'arbre al llarg de generacions.

Dolors Sans i Xavier Soberà asseguts en un banc de pedra sota l'alzina, el juny de 2021 - Foto de Marina Pallàs BartaDolors Sans i Xavier Soberà asseguts en un banc de pedra sota l'alzina - Foto: Marina Pallàs Barta

L'últim episodi crític que ha viscut l'alzinera ha estat molt recent. Ja fa temps que vetllen per ella, però en saber que l'arbre es trobava en perill, l'any 2016, els tres de Cal Bep del Carreter van fer tot el necessari per salvar-la i retornar-la a la vida.

Una malaltia semblava que hagués de posar fi a la seva vida. Es tractava de la Caparreta, una cotxinilla que ataca alguns arbres menjant-se les fulles tendres. En fotos antigues, l'alzinera hauria pogut arribar a confondre's per un bosc sencer i frondós, però ara es trobava totalment seca.

Aquell mateix any 2016, l'arbre era declarat Arbre Monumental d'Interès Local després que Ajuntament i veïns donessin suport al reconeixement del patrimoni municipal i la seva conservació. Això va ser possible gràcies a la mobilització dels tres amics de l'alzinera que, en veure-la en estat crític, van moure cel i terra per donar a conèixer la seva situació i despertar consciència entorn de l'arbre.

Estat de l'alzina l'any 2016, afectada per la caparreta - Foto de Xavier SoberàEstat de l'alzina l'any 2020, ja curada de la caparreta - Foto de Xavier SoberàL'evolució de l'estat de l'Alzinera del 2016 al 2020 - Fotos: Xavier Soberà

La Dolors Sans, qui té una sensibilitat especial per la poesia, en veure-la malalta va passar a l'acció dubtar. “L'alzinera és una supervivent i li hem de donar suport i respectar”, va dir-se. Gràcies a un grup que va crear a través de les xarxes socials, va aconseguir mobilitzar un grapat de gent d'arreu de la comarca que es preocupaven pel bé de l'alzinera i demanaven més suport per posar remei a la situació.

Un cop revolucionat el poble, el consistori va arribar a un acord amb el propietari per poder intervenir i millorar la salut de l'alzina, i és així com, aleshores, en Xavier Soberà va posar fil a l'agulla i va buscar uns experts que poguessin fer-li un tractament fitosanitari d'endoteràpia, que consisteix a punxar-la amb un líquid que corre per la saba, de manera que s'evita la necessitat de posar tants insecticides per fora.

Tractament de l'alzina amb endoteràpia l'any 2017Una de les sessions de tractament fitosanitari de l'Alzinera amb endoteràpia, l'any 2017 - Foto: Xavier Soberà

Però no només això, sinó que Soberà va arreglar tot l'entorn de l'alzina, una tasca en la qual segueix treballant avui, dia a dia: ha desbrossat les males herbes, ha instal·lat pedres a terra, ha instal·lat una escala de fusta i una escala de pedra per arribar a l'alzina. “Ha passat guerres i de tot”, afirma en Xavier recordant aquest episodi recent com un dels més crítics que segurament haurà viscut l'alzina al llarg dels seus sis segles.

“Hi va cada dia, i ho fa tot amb xapó. Són moltes hores de dedicació i de telefonades”, declara la Josefina amb relació a totes les tasques i tràmits que ha fet el seu marit per l'arbre. A poc a poc, i a base de delicades intervencions, d'aleshores ençà, l'Alzinera ha fet un progrés evident, i la seva copa ha anat recuperant la vigorositat, el seu to verd i la seva frondositat fins a ser l'arbre monumental que és avui. “No veuràs cap padrí que sigui tan agraït com l'Alzinera”, assegura Soberà, orgullós de la fermesa de l'arbre.

Xavier Soberà gauitant l'alzina, el juny de 2021 - Foto de Marina Pallàs Barta

Xavier Soberà gauitant l'alzina - Foto: Marina Pallàs Barta

Quan els preguntem quants anys pot arribar a viure, ell respon de pressa: “Uh, no se sap!”. La qüestió, és clar, és que ho segueixi fent durant uns quants segles més.
 

L'estendard de Miralcamp

L'etnògraf Joan Bellmunt i Figueras va escriure unes línies a l'Alzinera una vegada que va ser al poble. I, tot sovint, hi ha persones que s'apropen a l'arbre per abraçar el seu immens tronc i carregar-se de la seva força centenària.

Trobada a l'Alzinera del Quelàs l'any 2009Trobada a l'Alzinera del Quelàs l'any 2009 - Foto: Xavier Soberà

Les arrels de l'Alzinera del Quelàs són tan fortes i extenses que arriben fins i tot a l'altra banda de l'oceà. La Dolors Sans ha despertat l'interès per l'arbre arreu del món, des d'on han arribat poemes i, fins i tot, propostes d'agermanament. És el cas de l'Árbol Buzón de Tepeji del Río, un arbre també molt característic que, un bon dia, va engolir una bústia, ara incrustada al seu tronc. L'arbre té la seva pròpia protectora; l'escriptora, historiadora i promotora cultural María Guadalupe Huicochea, amb qui s'ha arribat a l'acord d'agermanar els dos arbres per les similituds que comparteixen les seves històries: el perill imminent de desaparèixer, la cura i la protecció dels qui l'estimen i la seva popularització arreu del món.

L'objectiu dels tres de Cal Bep del Carreter, però, va més enllà, ja que tenen la intenció que l'alzina sigui declarada Arbre Monumental de Catalunya. També desitgen que s'hi instal·li una pedra amb el seu nom, “perquè l'arbre té una història i un nom propi: Alzinera del Quelàs”, asseveren. 

I és que nosaltres passarem, però, com una fidel amiga, l'alzina seguirà allà. I veurà créixer encara més el poble, i seguirà guaitant la plana com un gegant verd, silenciós, pacient i immutable. Així ho descriu la Dolors Sans de forma única en uns versos que ha musicat el miralcampí Pere Romà:

I quan resti de nosaltres, tan sols polsim i cendra

Seguiràs brandant altiva, estendard de Miralcamp.

Formós i generós arbre, que sa força contagia als vianants.


El nostre cor anhela, que el pas del temps, mai no et torni a lapidar.

I els fills dels fills dels nostres néts, amb orgull, tot mirant-te et diguin:

Has estat, ets, i seràs sempre, la nostra estimada

                                                                             Alzinera del Quelàs.

Pla general de l'alzina vista des d'un camp florit - Foto de Xavier SoberàPla general de l'alzina vista des d'un camp florit - Foto: Xavier Soberà

L'Alzinera del Quelàs: l'etern gegant
comentaris