Àngels Chacón: 'tenim un problema molt gran que és que no anem a una'

La petita i mitjana empresa, el comerç i el sector turístic han estat els grans oblidats, no només perquè no se'ls ha informat clarament, sinó perquè s'ha pressuposat que ja s'espavilarien
Entrevista amb Àngels Chacón a Cal Castell del Poal @Territoriscat
photo_camera Entrevista amb Àngels Chacón a Cal Castell del Poal @Territoriscat

Encara que es dubta sobre si és convenient o no celebrar els comicis del 14 de febrer, segon les declaracions d'aquest diumenge del conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, que es posa en mans de Salut. Considerem que pot ser d'interès conèixer a les persones que estan disposades a encapçalar el nou govern que ha de gestionar Catalunya, si més no per saber quin serà el rumb al qual dirigiran el país.

No podíem començar la ronda en un millor indret que Cal Castell del Poal, un dels edificis amb més carrega històrica del Pla d'Urgell, escenari que va triar Àngels Chacón, la candidata del Partit Demòcrata PDeCAT a presidir la Generalitat, per reunir-se amb els alcaldes de la comarca. Amb la candidata, no tan sols van parlar de les eleccions, volíem saber més de la gestió sanitària, de l'economia, de la manca d'unitat de la política catalana, amb una dona que va estar al capdavant de la conselleria Empresa i Coneixement del 2018 al setembre 2020.

Entrevista a Àngels Chacón

 

P.Creus que era el millor moment per aquestes eleccions, tant per l'escenari sanitari com per l'extraordinalitat econòmica d'aquestes?

R. Aquestes eleccions jo crec que son necessàries perquè, evidentment, no es pot continuar amb una situació tan excepcional com és aquesta en aquest context de divisió i manca d'unitat estratègica, fins i tot d'improvisació, que és una situació que percep la ciutadania i precisament, perquè la situació és excepcional, cal que la ciutadania ara faci confiança a qui esculli que cal fer un nou govern. També ens calien unes eleccions perquè la inhabilitació del president Torra ens situa en una feblesa institucional que cal compensar. Per tant, sí que calen eleccions per tornar a reiniciar l'activitat al Govern i, ara sí, potser amb una mica més de coordinació.

P. Les eleccions que han sigut conseqüència de la inhabilitació de Quim Torra, però des de fora no va tenir la rellevància que ha de tenir la destitució del president de la Generalitat. Això és la constatació d'aquesta possible discrepància de projecte del bloc independentista?

R. Jo crec que la inhabilitació d'un president és un fet molt greu i no hi ha hagut ni la contestació social ni la unitat d'estratègia política de tot el bloc independentista per marcar la rotunditat envers aquesta repressió que hi ha hagut. Això també fa que ens hàgim d'autoavaluar les diferents forces independentistes per saber si és que estem vivint molt lluny del que és la realitat o si és que la gent en la gestió d'aquesta frustració post 1 d'octubre, a la qual se li afegeix la frustració generada per la pandèmia, ha desconnectat del que és l'activitat política. Aquest és el perill més gran que tenim en les properes eleccions, no només que la pandèmia ens les deixi fer o no, sinó que hi hagi una desafecció de la ciutadania en tots els ambients, ja sigui vinculat al procés independentista, perquè no hi havia un full de ruta clarament definit i ara hem de tornar a començar, i en l'eix de la gestió del dia a dia en el que aquest caos que hi ha ara i la manca d'empatia amb la població tampoc ajuda.

Entrevista amb Àngels Chacón a Cal Castell del Poal @Territoriscat 2P. El seu grup es considera d'alguna manera el partit responsable de continuar el llegat de Convergència?

R. El PDeCAT no renegarà del llegat polític de la gran majoria d'alcaldes i càrrecs institucionals que van ajudar a construir la Catalunya que coneixem avui en el seu sistema d'educació, el seu sistema de salut, la xarxa de centres de recerca, el desplegament de les oficines comercials internacionals... En aquell moment ja teníem clar que volíem ser un subjecte i no un objecte en aquest nou context nacional. Per tant, d'aquesta manera de veure com ha de ser el país, en som hereus i no reneguem d'aquest llegat.

El PDeCAT no renegarà del llegat polític de la gran majoria d'alcaldes i càrrecs institucionals que van ajudar a construir la Catalunya

P. Si Convergència era un projecte catalitzador que va poder englobar moltes tendències diferents, què ha passat perquè ara hi hagi una escissió en tres grups? Tan diferent és el criteri de projecte de país que volia aquella Convergència de l'actual?

R. Les circumstàncies han estat excepcionals també, recordem que tenim l'escenari de l'1 d'octubre al damunt. Nosaltres hem estat sempre en aquesta voluntat de sumar dins de Junts pel Sí, de Junts per Catalunya, integrant independents... Però ara arriba un moment en què ser independentista nosaltres entenem que no equival a haver-se d'empassar tots els idearis polítics, menys el nostre. Hem mitigat durant un temps el nostre projecte de país a favor d'aquesta unitat independentista, però, veient que la independència no l'assolirem de manera immediata perquè ens falta una unitat efectiva i estratègica, el que no renunciem és al nostre model de país.

Com bé apuntava, del PDeCAT n'han sortit dos partits nous. Per una banda, Junts per Catalunya, que haurà d'explicar a la ciutadania quin és el seu model de país i què els diferencia de nosaltres. Estratègicament, la confrontació permanent i la paralització del país nosaltres no la compartim, però hi ha tanta transversalitat en els seus membres que no sabem bé quin ideari polític defensen. Després ha sortit el PNC com altra força que entenem que també ha de tenir els seus motius prou importants per a deixar el partit. Nosaltres no ens hem mogut d'on érem.

La petita i mitjana empresa, el comerç i el sector turístic han estat els grans oblidats, no només perquè no se'ls ha informat clarament, sinó perquè s'ha pressuposat que ja s'espavilarien

P. Perquè, depenent dels resultats del 14 de febrer, si s'haguessin de fer uns pactes de col•laboració o coalició, el seu partit estaria disposat a tornar a asseure's a una taula amb els que havien sigut els seus socis?

R. El nostre projecte no és presentar-nos a unes eleccions pensant en qui pactarem o en qui no. Ara ens presentem a les eleccions per explicar el nostre projecte i això és el que anirem a defensar. Defensar un model de país és el que ens ha portat a abandonar una postura més còmoda, que hauria estat confluir segurament amb Junts, però precisament perquè encara desconeixem quin model de país presenten, nosaltres no teníem cap motiu per abandonar el nostre partit. I a partir d'això, aquest serà el nucli del nostre posicionament, veurem qui s'apropa més o menys. Si anem a aquestes eleccions amb veu pròpia, és perquè volem defensar al màxim el nostre model de país, no anem a mirar si entrem al Govern o amb qui fem pactes, ara ens centrem a defensar el nostre model.

P. En la seva campanya una de les frases que vostè repeteix moltíssim és que son "el partit que vol centrar el país", amb aquesta afirmació vol dir que el procés independentista haurà d'anar més lentament?

R. Nosaltres som independentistes i per voler la voldríem d'aquí a cinc minuts la independència, l'únic que optem per un discurs més realista i amb menys èpica. Per molt que el cor ens demani ser independentistes i rebutjant tota la repressió de l'Estat espanyol, hem optat pel que es mereix tota la ciutadania que va fer un exercici democràtic l'1 d'octubre que és que se'ls digui la veritat i es mereixen propostes realistes. Per tant, no abandonem res, senzillament prenem consciència del nostre punt de partida, perquè ja hem gestionat una frustració i no en volem gestionar una altra. Això no vol dir renunciar a res.

P. Vostè creu que el Govern ha gestionat prou bé tota la crisi sanitària?

R. La gestió d'una pandèmia mundial com és aquesta no és fàcil. Jo vaig ser membre de Govern en la primera onada de la pandèmia, per tant, entenent la complexitat no criticaré ni comentaré res que no fes quan jo era consellera. Jo sempre havia demanat que no ens fessin escollir entre vida o economia, perquè volia les dues. Paral·lelament al Procicat, hi ha manca d'interlocució i d'explicació de l'adopció de diferents mesures en cada sector i, a més, falta una interpretació territorial d'aquest tipus de gestió.

Per tant, més claredat i major interlocució. Assistim a un escenari de contínua improvisació, de vegades de confrontament, i hauríem d'haver après algunes lliçons de la primera fase de la pandèmia. Avui cada setmana és a veure què es decidirà, les mesures econòmiques tampoc hi son i tampoc es planteja com s'intentaran aconseguir. El menysteniment del patiment de petites i mitjanes empreses, autònoms i persones que han perdut la seva feina no vol dir que hagin d'actuar com a lobby i hagin de condicionar les mesures del Procicat, però sí que hi ha d'haver diàleg. Hi ha coses que no valen diners que és dialogar, explicar i tenir en compte l'adopció de cadascuna de les mesures i en aquest sentit doncs, les rivalitats entre socis de govern s'han accentuat.

Àngels Chacon i el cap de llista per Lleida del PDeCAT Marc SolsonaP. Ara acaba d'apuntar la situació econòmica delicada i que ho serà encara més. Quina actuació hauria de dur a terme el Govern de Catalunya segons vostè per donar suport a tot aquest teixit majoritari de pimes i autònoms que està patint els efectes de la covid-19?

R. Jo crec que la petita i mitjana empresa, el comerç i el sector turístic han estat els grans oblidats, no només perquè no se'ls ha informat clarament, sinó perquè s'ha pressuposat que ja s'espavilarien. A mi em preocupa molt que el 95% del nostre teixit empresarial que son empreses de menys de 10 treballadors l'única resposta que se'ls doni és que no hi ha diners. Cal acompanyament i no només s'haurà d'ajudar a les empreses que sobrevisquin, i mantinguin la seva competitivitat en aquest nou context. Tant sí com no hi ha d'haver recursos i, si no els té la Generalitat, s'haurà de pensar si cal incrementar els nivells d'endeutament, si cal negociar amb Madrid, evidentment aplicar fons europeus... No ens podem oblidar d'aquests patidors invisibles que son les pimes en el nostre territori.

Per això cal negociar amb l'Estat espanyol, i diners a l'Estat espanyol no n'hi ha o almenys no els gestiona com caldria

Evidentment, també sóc molt crítica amb això. En un sector com el turisme que s'aprovin mesures de les quals cap son ajuts directes em sembla una vergonya. El mateix comissari Breton de la UE deia que almenys el 25% de fons europeus haurien d'anar destinats a turisme, que és un sector de sectors. Que no hi hagi ajuts directes em sembla senzillament una vergonya.
Aquest és un dels temes que s'hauran de valorar. Hi ha d'haver recursos per la gestió de la crisi sanitària i social, però com no ajudem a l'economia productiva no serà sostenible tot aquest sistema d'estat de benestar.

P. Aleshores dona la sensació que els ajuts europeus han de ser la panacea, vostè també ha demanat una distribució equitativa d'aquests fons i ha estat reticent en si això serà així o no.

R. Correcte, perquè hi ha poca transparència. Per una banda, l'Estat espanyol, que és qui tindrà la potestat més que el Parlament de repartir els ajuts directes de fons europeus, no sabem amb quins criteris s'atorgaran ni amb quina intenció. I després ens passa amb el Govern de la Generalitat de qui tampoc sabem si només anirà a captar fons per grans empreses i grans projectes, que hi ha de ser, però sense oblidar-nos del 95% del nostre teixit econòmic. Quina resposta els hi donem? 

Sentim parlar de fons europeus, però no ens podem oblidar de què representem i a qui defensem

P. En les darreres setmanes hi ha hagut el brot a Ripollès i a la Cerdanya i dona la sensació, des dels sectors lleidatans, que el brot de l'estiu de Lleida no es va tractar amb la mateixa empatia ni va ser tan rellevant en aquell moment.

R. Puc entendre perfectament el que significa que tanquin perimetralment la teva zona, ja que ho vaig viure en carn pròpia amb el tancament de la conca d'Òdena. Llavors, quan hi va haver el confinament de les terres de Lleida el que em va fer més mal va ser precisament aquesta actitud. 

Jo recordo parlar amb sectors com la restauració o el comerç aquella mateixa setmana preguntaven si hi hauria confinament a les terres de Lleida i se'ls havia dit que no hi vaig assabentar-me'n per la ràdio un dissabte al matí que confinarien. És aquí on el que deia abans de confusió, caos, no seure i no parlar de manera clara amb el territori, fa que hi hagi la sensació que les decisions s'adopten sense pensar en quins efectes tindran en l'àmbit territorial.

Em vaig passar aquell cap de setmana escoltant les trucades de negocis i comerços i, evidentment, quan deia abans que hi ha coses que no costen diners, em referia a parlar, respectar i interlocutor amb sectors i territoris. Vam poder treure des del Departament el que vam poder en ajudes al comerç amb quatre milions d'euros, però la meva queixa era per què passa amb la indústria, què passa amb el turisme... I jo entenc la complexitat de la presa de decisions, però repeteixo que el que no pots dir és que no es confinarà i l'endemà confinar. Això és una falta de respecte a moltíssima gent i les seves economies.

P. Tenia una pregunta referent al tema educatiu, des del seu grup no estan molt d'acord amb la proposta del Govern per les escoles que segreguen per sexe. Per què?

R. Nosaltres d'entrada tothom sap que defensem l'escola concertada i de la llibertat d'elecció dels pares per triar l'escola dels seus fills. En el tema de la segregació o els ajuts que es poden donar a aquestes escoles hi ha dos drets confrontats: el dels pares d'escollir el model d'escola que volen i, l'altre, els principis d'igualtat d'una societat complexa i dinàmica. Personalment i respectant les diferents opcions que poden tenir els pares, crec que la millor de les opcions és la de les escoles on nois i noies aprenen junts el que serà després la seva vida. Per tant, no seré jo qui criminalitzi aquestes escoles, però entenc que obeeixen a una realitat que és molt més complexa.

P. I ja per acabar, si el dia 14 de febrer el vot independentista supera el 50% dels vots, què s'haurà de fer?

R. Doncs el mateix que ara, seure a una taula o a la barra d'un bar o tancats a una habitació per definir una estratègia unitària perquè ni el 50, ni el 51, ni el 52 per cent ens compensaran un problema molt gran que és que no anem a una.

Comentaris