Ja arriba, al gràcil galop, el final d'aquesta història!
Un sospir mirant al sol, per un segle més de boira
Punts i a part com meteorits vénen ja cantant victòria
I és que ja estaven escrits perquè ens crèiem que era nostra
La por, un incessant crit que eclipsa la memòria
L'ombra d'un capítol trist: tanta derrota; tanta glòria
S'alcen al proper revolt com una foscor somorta
D'un epíleg irresolt amb ànsies de vanaglòria
Puntuals com els matins, els fins no piquen a la porta
I al silenci penedit, la raó feta cabòria
Es perdrà pel cel en gris, blanc i negre de la història
Si altre cop es creu tot dit: la veritat és transitòria
Marina Pallàs i Barta
