Ca la Marianna, 100 anys rere el taulell

Ens endinsem en l’univers Marianna, una carnisseria de tres generacions que ha complert cent anys de negoci despatxant productes carnis al llençol de Vilanova de Bellpuig
En Jaume Giribet i la Maria Argilés, representants de la tercera generació de la carnisseria Ca la Marianna de Vilanova de Bellpuig ©Marta Argilés
photo_camera En Jaume Giribet i la Maria Argilés, representants de la tercera generació de la carnisseria Ca la Marianna de Vilanova de Bellpuig ©Marta Argilés

Tot comença amb la Marianna Plaça Cortada, filla de Vilanova de Bellpuig i de caràcter emprenedor. De ben jove, viatja fins a la comarca del Baix Camp per tal d’aprendre l’ofici de carnissera al Mercat Central de Reus. Un cop instruïda, torna al seu poble natal per tal d’obrir el seu propi negoci —concretament l’any 1920— sota el nom de Ca la Marianna. Des d’aquella botiga que només necessita un taulell i entusiasme, pot despatxar als vilanovins i vilanovines l’únic producte carni que es ven en aquells temps: el corder. Tot, sense deixar-nos el producte estrella que l’acompanyava: el cigró. Aquesta és la base de la fórmula per fer una carn d’olla exquisida!

Rere el taulell

La Maria Argilés, tercera generació del negoci, m’explica que després de la Marianna, prengueren el relleu la Montse i la Filomena, i quan elles emmalaltiren, ella es posà al capdavant durant quaranta-cinc anys a partir del 1977, amb només dinou anys i donant continuïtat a Ca la Marianna, un negoci encapçalat per dones. En aquest nou viatge, l’acompanya en Jaume Giribet, fill de la Filomena, que primer treballava els seus vint-i-cinc jornals de terra i després va passar a ocupar-se al cent per cent de la botiga i de la distribució càrnia del negoci. Tanmateix, la Maria em recorda que lo seu ha sigut un ofici vocacional perquè, des de ben petita, s’havia acostumat a estar rere el taulell de la botiga de queviures que tenia la seva mare, la Remei Falguera: “Les hores que he estat a la carnisseria m’han passat volant, jo ho he vist sempre a casa i només he continuat la saga comerciant”, assegura la Maria, mentre el Jaume confirma que han sigut uns anys “gloriosos i plens de vida”.

L'obrador de Ca la Marianna ©Marta Argilés
L'obrador de Ca la Marianna ©Marta Argilés

“Val més calenta que pudenta”, profereix el Jaume, referint-se al fet que, en les generacions anteriors a la seva, no existien els congeladors per tal de conservar la carn i es veien obligats a vendre el producte carni fresc de forma diària i de dilluns a diumenge. Abans no podien conservar el producte més que amb gel, i per això, a l’estiu feien la matança del porc cada dia. El Jaume també recorda que diumenge era el dia de la carn a la brasa, de manera que, un cop acabava la missa, les dones corrien a buscar la carn a la carnisseria per fer-la; la resta dels dies, eren per fer carn d’olla

Les tres cadires blanques

La Maria Argilés i el Jaume Giribet han menat el timó de Ca la Marianna durant quaranta-cinc anys i tenen tota una caixa de records els quals he tingut el plaer de descobrir.

Recorden que, quan van començar a despatxar, només venien corder, però amb les transformacions del mercat, van començar a vendre també la vedella, el porc, el conill o el pollastre, ampliant el producte. També m’expliquen que abans existia un escorxador de corder al poble on ells anaven a buscar la carn, però més tard i amb l’aprovació del Mapa Sanitari de Catalunya l’any 1980, van haver-lo de tancar, cedint el relleu als escorxadors industrials, que operaven amb un tracte més impersonal.

Les tres cadires blanques de Ca la Marianna amb la Maria Argilés, en Jaume Giribet i les seves dues netes, la Txell i la Blau ©Marta Argilés
Les tres cadires blanques de Ca la Marianna amb la Maria Argilés, en Jaume Giribet i les seves dues netes, la Txell i la Blau ©Marta Argilés

Per això, el duet carnisser reivindica aquest vessant social i defensen que cal que no el perdem malgrat els canvis que imposa el mercat. Sobre aquesta qüestió, en Jaume en té una anècdota ben curiosa.

Un bon dia, ens conta, els va venir a visitar un comercial tot remarcant-los que el producte congelat faria un ‘boom’ incrementant les vendes i que s’havien de posar un congelador a la botiga. Ells van veure-ho incompatible per la manca d’espai i, tot seguit, el comercial els va plantejar que retiressin les tres cadires que tenien a la botiga pels clients i el posessin allí.

Fins a l’últim moment, aquelles cadires han mantingut la seva funció dins la botiga, sostenint les converses de la gent a la carnisseria: “Els congelats no es van despatxar, però les tres cadires es van mantenir”, indica orgullós el Jaume. D’altra banda, em recorden que “les persones som animals sociables” i que una de les facultats que tenen els petits comerços són generar cercles de debat entre les persones, al ritme del comprador i sense presses. “Aquestes cadires als establiments moderns no hi són, però als petits les conservem”, afegeix Giribet, convençut que les botigues són part de la cohesió social d’un poble.

En Jaume Giribet vist des de l'interior de l'expositor de carn i una de les seves netes, la Txell ©Marta Argilés
En Jaume Giribet vist des de l'interior de l'expositor de carn i una de les seves netes, la Txell ©Marta Argilés

A bord d’una nova etapa

La carnisseria de Ca la Marianna ha viscut tres etapes generacionals, sempre acompanyada de la gent i acollint aquest centenari que ha arribat sense avisar: ”No he esperat la jubilació, m’ha arribat en un no res. Mentrestant, pensava que era positiu que pogués continuar treballant, perquè això volia dir que tenia salut”, explica la Maria.

Junts han aconseguit tirar endavant un negoci centenari i amb l’emoció sostinguda a la part superior del pit, el net de la Marianna recorda una frase que deia la seva padrina emprenedora: “Aquest nom meu, quan moriré s’haurà acabat; no l’anomenarà ningú”. I així fins a cent anys, que la Maria i en Jaume han sabut recordar l’esperit Marianna, amb amor per l’ofici i cuidant la clientela. Ara, els seus fills són els Marianna, i els seus nets també. Tots ells prenen el nom d’una padrina que al seu moment va ser una dona pionera, emprenedora i valenta. Ells han aconseguit fer un totterreny de la carnisseria vilanovina, conduint-lo sempre amb el factor humà i social al centre del volant. “Esperem que duri, aquest cognom. Als pobles és típic anomenar-nos pel nom de la casa”, assenyala Giribet.

El plec de calendaris que va del 1922 al 2022 i que encara penja d'una de les parets de l'obrador de la carnisseria centenària vilanovina ©Marta Argilés
El plec de calendaris que va del 1922 al 2022 i que encara penja d'una de les parets de l'obrador de la carnisseria centenària vilanovina ©Marta Argilés

Així mateix, asseguren que les aficions ja les tenien triades abans de jubilar-se perquè creuen que, així, sempre és més fàcil a l’hora d’iniciar-se en aquesta nova etapa verge per ells. “Ara tinc una sensació estranya”, comenta Argilés, mentre indica que es dedicaran al cultiu de les arts, ja que ells a casa tenen un “temple musical” i sempre han invertit temps en la lectura i la música. Actualment, combinen estones al club de lectura del poble i a la Coral Stabat Mater de Mollerussa, a més de dedicar-se al planter de menuts que puja a casa amb molta energia.

Ara, Ca la Marianna s’enfila a un altre vagó i a unes altres vies de tren. L’establiment situat al Carrer Nou, número 50 de Vilanova de Bellpuig, tanca les portes per obrir-ne unes de noves: les de la memòria. De segur que el nom de la Marianna romandrà viu al poble, i gràcies a la trajectòria incansable de la Maria i el Jaume, prendrà fàcilment forma a la memòria de qui s’esperava per poder tenir el torn i que l’atenguessin amb atenció i amb una rialla serigrafiada als rostres, a l’imaginari dels qui degustaven la carn, i a les històries dels qui vulguin recordar-los amb nostàlgia i amb un bon regust al paladar. Els temps canvien i amb ells passaran les pàgines d’una nova història.

Un establiment cèlebre. Del 1922 al 2022

En una de les fotografies que il·lustren l’article, es poden veure dues dates inscrites en dos calendaris que reflecteixen la trajectòria centenària de la carnisseria de Ca la Marianna. Un plec de calendaris que marquen el segle i que encara pengen d’una de les parets de l’obrador Marianna

En Jaume Giribet i la Maria Argilés, representants de la tercera generació de la carnisseria de Ca la Marianna ©Marta Argilés
En Jaume Giribet i la Maria Argilés, representants de la tercera generació de la carnisseria de Ca la Marianna ©Marta Argilés

Comentaris