El jutjat número 1 de Barbastre ha ordenat la devolució immediata de les 111 obres d'art de la Franja que estan al Museu de Lleida a les parròquies de la diòcesi de Barbastre-Montsó. La sentència, on es declara propietari d'aquests béns les parròquies d'on procedeixen, s'ha fet pública aquest dimecres, quan es compleixen dos anys de l'entrada policial al Museu de Lleida, coincidint amb l'aplicació de l'article 155, per endur-se a l'Aragó les 44 obres de Sixena que hi havia al Museu de Lleida i que estaven en litigi. El jutge ha especificat que la devolució de les obres s'ha de fer a través del Bisbat de Barbastre-Montsó. Aquesta decisió es pot recórrer en aquest mateix jutjat en 20 dies perquè l'Audiència d'Osca ho resolgui.
La sentència dóna la raó al bisbat de Barbastre-Montsó en entendre que les obres es van cedir en dipòsit al Bisbat de Lleida, qui posteriorment les va dipositar al Museu de Lleida, sense el consentiment del bisbat de Barbastre-Montsó i sense els requisits canònics
Davant el coneixement de la sentència, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha mostrat el seu absolut suport tant a la direcció del Museu de Lleida, del que la Diputació n'és patrona, com al Bisbat de Lleida, que al judici celebrat al mes de maig va aportar proves que acreditaven la propietat legal de les peces en litigi.
Joan Talarn:
Sorprèn que el jutge no hagi tingut en compte cap ni una de les proves aportades en seu judicial
Talarn, posat en contacte amb la resta de patrons, anima el Museu i el Bisbat a presentar el pertinent recurs al que es té dret en els propers 20 dies, tal i com estan estudiant els pertinents serveis jurídics, i a no defallir en la defensa del patrimoni d’una institució cultural que ho és de tota Catalunya, no només de Lleida.
El president de la Diputació també lamenta que aquesta sentència es doni a conèixer el mateix dia en que es recorda un dels actes més vergonyosos que es van patir a Catalunya durant l’aplicació de l’article 155, com va ser l'entrada i ocupació del Museu de Lleida per les forces policials per sostreure unes altres obres, les originàries de Sixena, mentre el procediment judicial no estava del tot conclòs.
Joan Talarn:
A aquell trist succés sembla que se li vulgui sumar avui un acte d’escarni que hem de sentir com a ofensa pròpia tots els lleidatans i lleidatanes, així com el poble de Catalunya
Joan Talarn afegeix que a la defensa del patrimoni aquesta vegada sí que es podrà sumar la Generalitat, que fa just dos anys, i sota el comandament del govern de l’Estat, va fer cas omís a les seves obligacions amb la legislació patrimonial catalana impedint el manteniment de les defenses judicials i facilitant aquella ignominiosa imatge d'agents fortament armats emportant-se les obres del Museu de Lleida l’11 de desembre de 2017.
La Generalitat també recorrerà: 'tots anem a una'
La Generalitat i el Consorci del Museu de Lleida recorreran la sentència del jutjat número 1 de Barbastre. La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha lamentat que el jutge hagi fet cas omís dels arguments que s'han presentat tant des del Museu de Lleida com de la Generalitat per defensar la propietat catalana de les obres. Vilallonga ha començat la compareixença de premsa que s'ha fet aquest dimecres al migdia al Museu de Lleida assegurant que tots anem a una.
La taula des d'on s'ha fet la compareixença al Museu de Lleida, amb Josep Giralt, Miquel Pueyo, Mariàngela Vilallonga, Joan Talarn i Salvador Giménez Valls - ACN
Ho ha fet acompanyada de tots els patrons dels Consorci del Museu de Lleida, concretament el seu director, Joan Giralt; el bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls; l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo i el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn
Pueyo considera un 'insult' les declaracions del jutge que va ordenar l'entrada policial al Museu de Lleida
Tots ells han coincidit que arribaran fins al final en la via judicial però que encara s'han d'estudiar les 90 pàgines de la sentència per decidir el contingut del recurs. També han lamentat que s'hagi traslladat al terreny judicial aquest conflicte. En aquest sentit, Pueyo, ha destacat que faran el que calgui per seguir amb el diàleg entre territoris veïns tot i que alguns vulguin introduir elements disgregadors.
Jurisprudència per al patrimoni estatal
La diputada de JxCat i exdirectora del Museu de Lleida, Montserrat Macià, ha dit que aquesta sentència obre una caixa de pandora terrible pel patrimoni estatal, ja que considera que obre la porta a què moltes entitats puguin reclamar béns de museus d'arreu de l'Estat. La que va ser responsable del Museu de Lleida ha lamentat que la sentència evidenciï la indefensió que ha patit la institució des del punt de vista judicial, i considera que el jutjat de Barbastre no ha tingut en compte cap dels argumentaris ben elaborats i documentats.
La diputada de JxCat al Parlament Montserrat Macià atenent la premsa - ACN
El diputat de Junts per Catalunya i exportaveu de la Plataforma d'entitats culturals de Lleida, Xavier Quinquillà, que ha titllat la sentència com una nova espasa de Damocles, ha assegurat que, a diferència de fa dos anys, la Generalitat exercirà el paper que li pertoca per preservar la unitat del museu. Amb l'aplicació del 155 es va executar una ordre provisional sobre una sentència que no era ferma, ha dit el diputat, que considera que si la Generalitat hagués pogut presentar un recurs, l'ordre d'execució s'hauria paralitzat.
Xavier Quintillà:
Novament es tracta des de la judicialització i no des del diàleg. L'objectiu hauria de ser posar en valor l'art i la història i no intentar utilitzar-lo per generar conflicte entre persones i territoris
La sentència: devolució immediata de les 111 obres de la Franja a l'Aragó
La sentència del jutjat de Barbastre conclou que la propietat de les 111 obres d'art de la Franja en litigi són propietat de 43 parròquies aragoneses, entre elles les de Zaidí, Tamarit de Llitera, Torrent de Cinca o Ballobar.
Dóna així la raó al bisbat de Barbastre-Montsó en entendre que les obres es van cedir en dipòsit al Bisbat de Lleida, qui posteriorment les va dipositar al Museu de Lleida, sense el consentiment del bisbat de Barbastre-Montsó i sense els requisits canònics.
Segons la sentència ha quedat acreditat que l'any 1995 es va segregar la diòcesi de Lleida i les parròquies que ara reclamen les peces van passar a formar part de la diòcesi aragonesa. Després d'això, el Nunci, mitjançant un decret el 29 de juny de 1998, va establir que el patrimoni artístic procedent de les parròquies desmembrades i que es troba actualment a Lleida està en dipòsit i no en propietat, diu la sentència.
El Bisbat de Lleida va intentar en diverses ocasions recórrer per via eclesiàstica aquest decret però li va ser denegat
La decisió judicial es basa principalment en l'acord signat el 30 de juny de 2008 entre les diòcesis de Lleida i de Barbastre-Montsó pel qual la de Lleida es comprometia a lliurar els béns a la de Barbastre-Montsó i reconeixia que els béns són eclesiàstics i que la seva gestió correspon exclusivament a l'església.
La sentència conclou que dels documents aportats s'aprecia que les obres procedien i pertanyien a les parròquies aragoneses basant-se en les sentències canòniques, l'acord signat pels dos bisbats i que no es van adquirir mitjançant cap contracte.
Així, el jutge entén que la documentació aportada per Catalunya no és suficient per demostrar la propietat catalana i que les obres no deurien haver estat declarats com a integrants del patrimoni català.
