Joan Talarn no havia tingut temps de desempaquetar les seves pertinences al despatx presidencial quan ja havia d'afrontar les primeres emergències territorials: els incendis de la Ribera d'Ebre; la llevantada que va escombrar les Garrigues, el Segrià, el Pla d'Urgell; i, finalment, els aiguats del passat mes de desembre. Una contundent prova a la capacitat de gestió del també alcalde del municipi de Bellvís.
Talarn també s'encara a reptes en la mateixa administració provincial, que havia absorbit al llarg dels vuit anys la manera de fer de l'anterior equip presidencial. Un ambient molt qüestionat pels afers judicials en els quals es va veure immers l'ens, que Talarn tan sols desitja que es puguin resoldre com més aviat millor. Pel nou mandatari de la Diputació, el seu objectiu és dimensionar i optimitzar la casa, i donar resposta a les necessitats dels municipis.
Vaig preparar l'entrevista amb el nou president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, amb la tranquil·litat de trobar-me amb la persona afable amb qui tenia una molt bona relació des de feia anys i a qui vaig conèixer com activista de l'ANC al Pla d'Urgell, com alcalde de Bellvís i diputat provincial. Potser per això mateix, ni que sembli una bajanada, ara em provocava un xic de neguit pensar que hauria d’adequar entrevista i to al seriós nivell de la institució provincial de la qual és president.
La veritat és que el despatx presidencial imposa, i el mateix entorn dona solemnitat a qualsevol cosa que s’hi faci. Per trencar el gel, i entrar en situació, vaig parlar al president de l'entrevista que li havia fet el 21 de març del 2013, quan era membre de l'ANC. Creu que és la primera entrevista que li van fer, quan s’iniciava el seu activisme polític. Poc es podia imaginar, Talarn, els esdeveniments que se succeirien en els posteriors set anys.
Joan Talarn ha accedit a la Diputació amb un molt generós bagatge en gestió local i coneixement de l'administració, avantatges, segons el president en les files d'ERC, quan arribes a un ens de les dimensions de la Diputació. Remarca, tot i això, que no ets conscient de la magnitud de l’assumpte fins que agafes les regnes de la casa. En aquest escenari va creure que seria positiu compartir acció de govern amb els diputats de JxCAT, una combinació que, encara que de portes enfora hi ha la sospita que no és del tot efectiva, Talarn està convençut que, com tot, ha de fer el seu recorregut, i d'interès dels grups en aconseguir el benestar dels ciutadans ha de ser unitari. Una prova de la cooperació d'ambdues formacions ha estat l'aprovació del pressupost del 2020.
Joan Talarn posa èmfasi en el fet que el pressupost materialitza un projecte de mandat que pretén donar autonomia als municipis perquè siguin ells els que puguin decidir què volen fer des del principi de mandat, és a dir, on volen destinar les inversions, i la Diputació ajudarà en la mesura de les possibilitats -assegura, de forma equitativa i transparent-. L'equip de govern té la voluntat de poder fer arribar recursos a tots els municipis però també és conscient que n’hi ha que tenen més necessitats que altres, com són els de muntanya.
En aquest espai, Talarn reconeix que el Pirineu ha de rebre més atenció d'una vegada per totes. El president destaca que aquests pobles tenen un problema important de despoblament i arrelament de les persones al territori, una situació que l'ens s'ha proposat millorar, entre les seves prioritats
En preguntar-li sobre si hi havia un greuge envers les comarques pirinenques, Talarn ho compara amb el centralisme de Barcelona envers Lleida: la densitat de població no és la mateixa. Amb la Plana, i el Pirineu i Aran es repeteix la relació: a menys població, menys recursos. El president assegura que la fórmula igualtat per a tots els habitants no és la més correcta, sinó que s'ha de plantejar de forma equitativa. És una evidència que les comarques de muntanya tenen necessitats d'inversió molt diferents de les de la plana per raons òbvies de geografia i climatologia. A tot això cal afegir que es tracta de petits municipis en els quals la recaptació és mínima.
El president etziba que no es pot tractar igual al Pirineu que a la Pla, com s'havia fet fins ara. En aquest sentit, afegeix que hem viscut deu anys de crisi econòmica però també política, i que malgrat que tenim la sensació que s'ha superat, la manca d'inversions en infraestructures s'ha constatat amb els episodis d'aquest hivern en les carreteres del Pirineu i els despreniments que s’hi han produït.
Quan la conversa deriva a les xifres, Talarn deixa clar que el pressupost d'inversions, que ha quedat al voltant de 133 milions d'euros, deixa poc més del 50% en el territori, i que amb aquests diners no es pot arribar a fer tot el que convindria.
El qüestionari avança, i quan se l’hi planteja la pregunta de si els lleidatans tenim un problema d’autoestima, s’ha fet un silenci. No ben bé d'autoestima, diu, però és cert que no ens creiem tot el valor que tenim. N’estic convençut.
Talarn assegura que tant a la Plana com al Pirineu tenim uns valors culturals, ecològics, fins i tot econòmics dels quals no en som prou conscients, i que aquest és un altre dels reptes que hem d'afrontar
Amb relació a l'arrelament de la població en el seu origen, destaca que cal incidir en el valor afegit de cada territori i en aquells detalls que faran que la gent es quedi: les pistes d'esquí, els productors artesans, el patrimoni… Elements que facilitaran que les persones puguin viure en el seu entorn. Per aconseguir això, però, el territori s'ha de creure les seves possibilitats.
És clar, doncs, que Joan Talarn creu en les possibilitats de Lleida. Es fa palès en la seva expressió quan ho explica, en l’entusiasme que transmet: el d'una persona que creu en el que fa. Després de ressaltar el que ha representat la neu a muntanya, escombra cap a casa i destaca la importància de l'aigua, no tan sols des de l'aspecte econòmic del regadiu a la Plana, sinó de l'atractiu turístic que pot significar conèixer el valor dels Canals d'Urgell: s'ha de saber trobar el valor dels elements que tenim més propers.
Joan Talarn valora el Patronat de Promoció Econòmica com a eina que ha de donar suport al projecte de desenvolupament del territori. Des de l'entitat, no tan sols es gestionen els dos milions dels comptes de la institució provincial, sinó que també s’encarrega de trobar i gestionar més de nou milions d'euros que arriben de fons europeus. Pel president, aquesta és una de les tasques de la casa: mirar de trobar recursos per millorar el finançament dels projectes de municipis.
L’expressió d’entusiasme torna a la cara del president quan passem a parlar de l'agricultura: Lleida serà agrícola, o no serà! És una cosa que m'agrada dir, diu contundent abans que li formuli cap pregunta
En aquest aspecte, el president destaca que el sector primari és una eina imprescindible d'arrelament de les persones al territori, i per aquest motiu s'ha de desplegar una indústria agroalimentària al seu voltant. Explica que Lleida no aconseguirà transformar el sistema productiu del país, que serà difícil atreure indústria a la demarcació, però que tenim fruita, tenim porcs, tenim raïm... I que amb aquests sectors hem de ser capaços de general activitat i consolidar projecte com s'ha fet amb DO com l'oli o el vi. El president afirma terminantment que s'ha de treballar per garantir la continuïtat d'aquests sectors, perquè és un dels puntals fonamentals de la nostra economia. També reconeix que, en un món globalitzat, no és fàcil trobar l'equilibri, però afegeix que els consumidors també tenen un paper important a l'hora de pensar i consumir el que es produeix a casa.
En parlar d’un projecte eficaç de territori no podíem obviar l'àmbit de l’educació, i en aquest sentit, el president ens repassa tot el suport i la col·laboració amb la Universitat de Lleida (UdL), l'Irta i altres entitats de recerca i desenvolupament. Però ens crida l'atenció el projecte de descentralització de la (UdL) que preveu un campus d'INEFC a la Seu d'Urgell en el qual col·laborarà la Diputació. Talarn torna a ser contundent en la resposta, assegurant que es fa una gran tasca per arrelar el talent al territori, treballant amb altres projectes que no ens va voler desvetllar.
El mateix president treu el tema de les necessitats en el transport públic i, concretament, de la polèmica amb la línia de tren Low Cost, que Talarn considera imprescindible, i em parla de tots els moviments que s’han fet des de la institució provincial per mostrar el malestar per la confirmació que aquest servei no tindria parada a Lleida
Talarn considera que la línia de tren és una eina de trànsit, també de talent de Lleida a qualsevol lloc, i de qualsevol lloc a Lleida. Un espai que es troba entre Barcelona i Madrid, que compta amb alta velocitat, o més aviat, mitja velocitat que cada cop està perdent més qualitat. Per Talarn és una necessitat que el Low Cost pari a Lleida, perquè en el cas contrari, sí que podríem perdre el tren de les oportunitats. A més, des de l'ens provincial també s'està impulsant la reivindicació per optimitzar la línia de Manresa, que segons Talarn, és la línia natural ferroviària que havia d'unir Lleida amb Barcelona.
L'àmbit de la Cultura també fa una especial il·lusió a Talarn: en primer lloc, les accions se centren en l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), i destaca que, ara, s'ha incorporat la figura d'un director amb el qual es treballa per convertir la institució en un pol de generació de cultura en el territori, i no tan sols un centre de subvencions. També està previst dur a terme una tasca de protecció de la llengua, amb especial atenció a l'Aranès.
Talarn salta en aquest punt a la qüestió social, i destaca la feina que la Diputació ha dut a terme als municipis en àmbits com les escoles de 0 a 3 anys, els aspectes de les deficiències energètiques o altres aspectes socials als quals no han pogut fer front els Ajuntaments. Sobre això, l'ens provincial ha incorporat les àrees d'Igualtat i de Sostenibilitat.
Després del desplegament que ha fet Joan Talarn del seu projecte de mandat, ens explica que tot plegat es troba recollit en els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU, en els que es vol fonamentar el mandat de la Diputació. Uns aspectes en què s'ha començat a treballar i a través dels quals es continuarà, en la línia que s'ha dut a terme amb la certificació Biosphere del Patronat de Turisme.
L'ONU planteja fins al 2030 un conjunt d'objectius globals per erradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a tots com a part d'una nova agenda de desenvolupament sostenible. Talarn explica que els ODS han de contribuir als nous reptes de la humanitat, i que les administracions, igual que les empreses, són elements clau per la seva capacitat de contribuir al desenvolupament dels entorns on operen, així com de traslladar un saber fer a altres agents i territoris.
