Després del tancament de la séquia principal del Canal d'Urgell, alguns arbres fruiters, com ametllers i perers, ja han començat a tenyir-se de groc i a perdre les seves primeres fulles.
L'estampa tardoral que deixen, a plena primavera, és insòlita i és una mostra de l'estrès hídric a què estan sotmesos i que, d'extremar-se, pot acabar provocant-los la mort.
Segons Afrucat, els fruiters de la zona dels Canals d'Urgell haurien de rebre durant l'estiu entre tres i quatre regs només per sobreviure, i ara per ara, només n'està garantit un, que es preveu que es farà a inicis de juny
Aquests arbres de fulla caducifòlia, com els d'aquesta finca de la col·lectivitat 16 de Bell-lloc, haurien de perdre les seves fulles a la tardor com a part del seu cicle natural. Perdre-les quan som tot just a la primavera no és cap bon senyal i reflecteix la situació crítica en què es troben, tot just quatre setmanes després d'haver deixat de rebre aigua (que en aquest cas, els arribava amb goters).
Si els arbres arribessin a morir
La patronal catalana de la petita i mitjana empresa (PIMEC) ha xifrat en 700 milions d’euros les pèrdues si la sequera, a part dels cultius, també mata els arbres. A més a més, si s'arriba a aquest extrem, es tem que molts pagesos abandonin el camp ja que es tractaria d'una inversió perduda que difícilment podran repetir.
La pèrdua dels fruits, que habitualment es cullen al setembre, serà la menor de les preocupacions dels agricultors davant la possibilitat de mort dels arbres
Els efectes d'aquestes pèrdues afectarien de forma directa les butxaques dels catalans, que veurien com es disparen els preus de la fruita, tot en detriment d'una sobirania alimentària ja molt debilitada, ja que l'autoproveïment (és a dir, els aliments que consumim sense necessitat d'importar-los) passaria a decaure per sota del 40% actual.
