Hi ha dues coses que van revolucionar els 80 i van marcar un punt de no retorn en el panorama musical global: els sintetitzadors i la veu de David Gahan. Amb aquesta fusió única, Depeche Mode ha incendiat aquest divendres l'escenari més gran del Primavera Sound, el Santander, en una segona nit marcada per l'eclecticisme, ja firma indiscutible del festival.
Electro-rock i synthpop, rap, house, dance i altres estils que els crítics encara han acordat com catalogar s'han trobat a les pistes del Fòrum per oferir una intensa nit de concerts de gèneres molt diversos
Com qui s'aferra als seus principis, els pares del rock electrònic se servien de nou aquesta nit d'una fórmula única que pels coetanis representa un elixir mentre i, pels més joves, una autèntica revelació.
La combinació característica de samplers i sintetitzadors amb la veu i actitud desbordants tant de Gahan com de Martin Gore feia vibrar el públic com ho feien el primer dia tant a través dels grans hits (Just Can't Get Enough, Enjoy The Silence, Personal Jesus) com de nous temes (Ghosts Again).
El color únic de la veu de Gahan i l'elegància de la banda fan de Depeche Mode un referent atemporal, capaç de fer vibrar el públic generació rere generació
Unes hores més tard, al mateix escenari eclosionava un dels fills de la revolució de l'electrònica que, seguint el camí dels predecessors, està duent el fenòmen dels samplers fins a un altre nivell. Parlem de Fred Again, una de les grans revelacions actuals del panorama musical que en quatre dies s'ha guanyat una legió de fans que assisteixen als seus concerts com qui sap que presencia un fenòmen únic en molt de temps, i que veu en la seva manera de fer una nova manera d'entendre i de viure la música electrònica.
Si fins ara, un dels tòpics a què s'enfrontaven els músics de l'electrònica (tot sovint malanomenats djs) era l'automatització del procés de creació, l'artista britànic està acabant amb això: Fred Again manufactura les cançons en directe com ningú ho havia fet mai. El gran domini del teclat, els pads i els samplers, els seus instruments per excelència, es presenta a l'escenari com un espectacle trepidant que et manté atrapat a cada beat i que es desplega a mesura que l'artista els dona vida amb la seva execució impecable, sucumbint el públic en balls desfermats i la més absoluta entrega.
La seva capacitat per combinar els elements electrònics amb els orgànics obre nous horitzons per a la comprensió de la relació entre la tecnologia i el component humà. Des del primer instant, l'escenari s'ha obert amb múltiples pantalles verticals (el format 16:9 d'Instagram) on es projectarien les veus protagonistes dels samplers que donen cos a les cançons de Fred Again. A partir dels vídeos d'artistes i personatges diversos (en moltes ocasions caçats d'Internet i d'un carisma desbordant) que s'obrien pas a l'escenari com autèntiques aparicions, el multiinstrumentista construïa veritables himnes de house i pop per moure tothom al seu son a través d'una connexió única, com si estigués definint una nova identitat col·lectiva supradigital en què ja no importa la naturalesa ni l'origen de les coses sinó com ens fan sentir. I amb els seus aclamats temes, com Angie (I've Been Lost), Kyle (I Found You), Delilah (Pull Me Out of This) o Marea (We've Lost Dancing), Fred ha fet sentir el públic molt, molt bé.
Fred començava el concert enviant un missatge des d'una pantalla traduït directament al català, on confessava que el primer concert que havia fet anteriorment al Primavera Sound era dels millors que havia fet mai
Uns metres més enllà, el californià Kendrick Lamar liderava una altra mena de revolució, tant o més profunda que l'anterior: la sociocultural afroamericana, que guiada per la creativitat, desimboltura i el carisma de Lamar ha trobat en la música una via d'expansió a tots els punts del planeta.
Un públic totalment heterogeni s'entregava als himnes del rap alternatiu, jazz rap i rap polític amb cançons tan reivindicatives com ballables com són Humble, Money Trees i Alright. El seu estil propi prescindeix de filtres i pretensions per erigir-se com una de les més potents eines d'impacte entre els fenòmens de masses, segell d'un raper que tot sovint ha estat descobert com un dels impulsors d'importants iniciatives i moviments activistes als EEUU sense mostrar cap afany pel reconeixement públic.
Skrillex cloïa les hores més 'hard' de la nit amb els seus mítics remixs, mentre que Yves Tumor transitava de l'electrònica experimental al rock flamboyant amb un show vibrant que encenia la nit des de l'escenari Cupra
