Els partits donen el tret de sortida a una campanya marcada per la covid-19

L’inici de la campanya electoral pel 14-F ha estat marcat per actes telemàtics i horaris avançats a causa de les restriccions actuals

El PDeCAT arrenca la campanya amb el candidat Marc Solsona
photo_camera El PDeCAT arrenca la campanya amb el candidat Marc Solsona

Els partits polítics catalans ja han engegat la maquinària electoral amb la data del 14 de febrer a l’horitzó i dues setmanes de campanya per endavant que serà molt diferent respecte comicis anteriors. A diferència d’altres vegades, les tradicionals enganxades de cartells a mitjanit per donar el tret de sortida a la campanya s’han substituït per actes de tarda en petit format i emesos via streaming. Les restriccions sanitàries i de mobilitat marcaran una campanya que ja ha començat amb polèmica per la decisió del PROCICAT de permetre el canvi de municipi per assistir a mítings electorals. Caldrà veure quina estratègia segueix cada partit per predicar amb l’exemple i gestionar el millor possible els seus actes.

A la província de Lleida seran un total de 18 candidatures les que es disputaran els 15 escons que pertoquen a la circumscripció.

La llista lleidatana de CsCiutadans van arrencar la campanya des del turó de Montjuïc, espai que mantindran al llarg d’aquestes dues setmanes. Carlos Carrizosa va acompanyar-se de la líder del parit, Inés Arrimadas, qui va fer una crida a participar a les eleccions malgrat la ràbia i la decepció. Carrizosa va deixar clar que aquests comicis són per ells una grandíssima oportunitat per capgirar la política catalana, alçant-se com l’alternativa a la possibilitat d'un nou tripartit d'esquerres. Els taronges també van fer un petit acte a la Seu Vella de Lleida, encapçalats pel candidat Jorge Soler, per qui recuperar el sistema sanitari com un eix principal social serà una de les màximes de la seva acció en cas de ser el partit més votat a Ponent, Pirineus i Aran.

Els primers de la llista: Jorge Soler; Javier Rivas; Heydi Hernández; David Bertran; Cristina Daza; Pedro Carreiro.

Marta Vilalta al capdavant de la llista lleidatana d'ERCPer la seva banda, Esquerra Republicana de Catalunya va escollir Mataró com la línia de sortida d’una campanya en què, segons el seu candidat Pere Aragonés, han de ser l’opció contraria al PSC i a Salvador Illa, de qui el republicà va dir que vol convertir la Generalitat en un despatxet de la Moncloa. La candidata per Lleida, Marta Vilalta, també intervingué en l’acte reforçant la idea que el seu rival seran els socialistes, que també han corcat les institucions lleidatanes els darrers anys. La presentació de la llista lleidatana tingué lloc a la plaça de la Paeria de Lleida ahir a la tarda, amb Vilalta acompanyada de Miquel Pueyo, alcalde de Lleida, simbolitzant la voluntat dels republicans de projectar el seu treball a la Paeria de Lleida arreu del territori català.

Els primers de la llista: Marta Vilalta, Bernat Solé, Jordina Freixanet, Antoni Flores, Montse Fornells i Engelbert Montalà

El PDeCAT, encapçalat per l’exconsellera Àngels Chacón, va combinar presencialitat i virtualitat en un acte des de l’hospital Sant Pau de Barcelona. Chacón va fer una crida al vot clau al seu partit per recuperar el prestigi de Catalunya. En les connexions arreu del territori, Marc Solsona, cap de llista a la circumscripció de Lleida, va assenyalar directament al Govern actual dient que aquest castiga al món local. Tanmateix, el partit no vol desvincular-se del procés independentista, però volen fer-ho amb sentit d'estat, tal com digué Solsona en la seva intervenció des del restaurant La Masia de Lleida.

Els primers de la llista: Marc Solsona; Joan Carrera; Montse Macià; Maria José Erta, Jordi Selga i Cristina Barbens.

Tremosa dona el tret de sortida a l'encartelladaJunts per Catalunya va arrencar amb un programa telemàtic des d’un plató privat a Sant Just Desvern. L’acte va comptar amb la intervenció del cap de llista, Carles Puigdemont, i de la candidata a la presidència, Laura Borràs. El discurs de Borràs se centrà a acusar a Illa de xantatge amb les vacunes i de voler convertir la Generalitat en un Govern sucursalista, al mateix temps que demanà a l’electorat que el vostre vot sigui el nostre compromís. Ramon Tremosa, conseller d’Empresa i candidat per Lleida, també va intervenir en l’acte remarcant que per ell i el seu partit les persones de Lleida i l’Aran i el Pirineu són essencials en un futur Govern de la Generalitat.

Els primers de la llista: Ramon Tremosa; Cristina Casol; Jordi Fàbrega; Anna Feliu; Joan Carles Garcia i Jeannine Abella.

​Òscar Ordeig al capdavant de la llista del PSCPedro Sánchez i Salvador Illa van ser els protagonistes en els quatre actes simultanis que va convocar el PSC a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Els mitjans i els electors van seguir telemàticament els discursos del president del Govern i de l’exministre de Sanitat, que va convidar a un viatge diferent al dels independentistes a partir del proper 14 de febrer. Illa va voler interpel·lar a persones que potser mai han votat PSC o que ho han deixat de fer per poder passar pàgina al procés independentista. Per la seva banda, Sánchez va mostrar el seu suport al candidat dient que qualsevol opció de canvi passa tant sí com no per Salvador Illa. El cap de llista de la demarcació, Òscar Ordeig, va encapçalar l’acte a Lleida demanant al candidat a la Generalitat del partit socialista que hi hagi un govern que se'n recordi d'aquestes comarques i ciutadans que ens hem sentit abandonats.

Els primers de la llista: Òscar Ordeig; Judith Alcalà; Sílvia Romero; Silveri Caro; Lorena González; Andreu Cortés.

En Comu Podem LleidaEls comuns van ser els més puntuals, a les cinc de la tarda i des de l'Hospital Clínic la candidata a la presidència, Jéssica Albiach, va posar el focus en la necessitat de passar pàgina amb un En Comú Podem fort i a govern. En l’acte també hi va participar l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, qui va demanar la gestió d'un govern que treballi per a la gent i que deixi enrere les baralles entre JxCat i ERC. Jaume Moya, cap de llista per Lleida, presentà el seu programa des de l’Hospital de Tremp visibilitzant que la veu pròpia que els comuns volen tenir des d’un territori que ha de tenir els mateixos drets que la ciutadania de tot el país segons Moya.

Els primers de la llista: Jaume Moya; Verónica Fuente; Carla Galeote; Elena Ferre; Paco Garcia; Txell Teruel 

Els membres de la llista de la CUPL’acte d’inici de campanya de la CUP -Un Nou Cicle per Guanyar tingué lloc a Girona, des d’on la candidata a la presidència Dolors Sabater va deixar clar que el seu partit vol condicionar la governabilitat de Catalunya des de l'oposició o bé des del Govern. La pluralitat de la candidatura que Sabater també va voler destacar es féu palesa en l’acte celebrat a Lleida i que va comptar amb la número 3 per Barcelona, Eulàlia Reguant i el cap de llista, Pau Juvillà, per qui la propera legislatura ha de servir per teixir llaços amb la Franja de Ponent per construir els Països Catalans.

Els primers de la llista: Pau Juvillà; Nogay Ndiaye; Clara Barbal; Bernat Lavaquiol; Mireia Brandon; Sandra Oriola.

Marisa Chandri representa al PP en la llista lleidatanaFinalment, el Partit Popular va començar la campanya a l'Hotel Grand Marina de Barcelona amb Alejandro Fernández, cap de llista per Barcelona, acompanyat del líder popular Pablo Casado. El candidat del PP es va mostrar disposat a treure el nacionalisme i l'extrema esquerra del Govern demanant aplegar al màxim tot el vot constitucionalista possible. Des de Lleida, la candidata popular Marisa Xandri va deixar clara l’aspiració del seu partit per recuperar l’escó a la demarcació de Ponent, Pirineus i Aran.

Els primers de la llista: Marisa Xandri; Jaume Izcara; Quim Alexandre; Josep M. Servetó; Marta Tristany; Ot Ferre.

Així doncs, la carrera electoral ja està en marxa i els partits hauran de fer mans i mànigues per tal d’apropar els seus programes a la ciutadania en unes eleccions que estaran marcades per la crisi sanitària i social de la covid-19. La demarcació de Lleida jugarà un paper rellevant amb la responsabilitat dels seus representants d’aconseguir plasmar la realitat territorial de la en les seves propostes electorals.

Comentaris