La fórmula Primavera Sound 2019 funciona. I en femení. La primera de les tres jornades més intenses, la del dijous 30, va demostrar que sí, que el festival és capaç de donar resposta a tanta diversitat estilística com se li presenti. I no només això, sinó que hi conflueix en perfecta harmonia.
Courtney Barnett i els seus van coronar-se senyors de la nit i del rock al ritme de si em segueixes bé, i sinó també, amb un directe que deixava clar que l’australiana enamora perquè fa el que vol, no el que la gent li demana que faci. Una actuació d’aquelles que és un regal, perquè en ella hi havia un extra d’actitud, convenciment i veritat en dosis extraordinàries. Des de l’escenari Pull&Bear, i amb el seu nou disc sota el braç Tell Me How You Really Feel, aquesta hereva del grunge disposava al públic el rock més irresistible a base de crítiques a les xarxes socials, ironia absoluta, denúncies al masclisme i les violències i, fins i tot, cites a Mandela i Carrie Fisher.
Courtney Barnett a l'escenari Pull&Bear - Christian Bertrand
Simultàniament, en un altre dels grans escenaris, Christine and the Queens feia reconnectar el públic amb el pop dels anys 80 a base de melodies suaus tenyides de funk junt amb un cabaret de sintetitzadors. Una situació que va posar a més d’un en l’habitual compromís d’indecisió a l’hora d’escollir les actuacions a les què vol acudir, davant la qualitat dels cartells que presenta cada any el festival.
La cantant Chris, de Christine & The Queens durant el concert al Primavera Sound - ACN
El multiinstrumentalista canadenc Mac DeMarco va ser un dels altres protagonistes de la jornada, que des de l’escenari SEAT va presentar el seu útlim treball, Here comes the cowboy. El ritme fluïa, el públic fluïa, tot fluïa. N’és prova la jam a la que van llançar-se sense patir massa pel públic, que va respondre entregant-s’hi naturalment. Com era d’esperar.
Mac DeMarco en el seu concert al Primavera Sound - ACN
El veterans de l’indie rock Interpol i Guided by Voices arrodonien la nit desgranant els seus èxits respectius. El trio novaiorquès Interpol va tocar tant els 'clàssics’ com els del seu últim treball, Maradeur, un directe forjat a través d’un llarg recorregut que deixava entreveure el seu lloc privilegiat (i inqüestionable) en el paradigma indie. Una mica més enllà, Guided By Voices feien sonar alguns dels temes del seu nou treball, Zeppelin Over China, i també algunes de les cançons que formen part del seu extens repertori, tan esperades com les altres. Només algunes, perquè 2.500 cançons sorgides de 25 discos des de l’any 1978 són això. Moltes.
El concert d'Interpol al Primavera Sound - ACN
Tot seguit, de nou a un dels escenaris principals, el neosoul experimental d’Erykah Badu disposava a un àvid públic una mescla explosiva d’arrels del soul amb influències de jazz i hip-hop. Tot, amb una veu contundent i una transversalitat única en línia a la mateixa filosofia d’aquesta edició del festival, que en una altra punta es desenvolupava feliçment a força de trap i playback despreocupat, com el de Rico Nasty.
La cantant Erykah Badu al Primavera Sound - ACN
Que el festival es proclamés en aquesta edició com aquell capaç d’acollir i barrejar la diversitat estilística més fresca i impensable, a aquestes altures, no sembla una simple pretensió. Que fos capaç de triomfar igualment, o més, amb l’aposta per la paritat, no cal dir-ho. Primavera Sound 2019 ofereix un lloc per a tothom, i també que tothom mereix.
