La Fundació Canals d'Urgell reivindica un cop més el paper de la dona en la història en el marc dels actes del 8M

L'Espai Cultural dels Canals d'Urgell ha acollit la conferència 'Les dones dels Canals d'Urgell. Passat, present i futur' donant espai a la presència femenina
Alguns dels assistents a la xerrada a càrrec de la directora de la Fundació Canals d'Urgell, Maribel Pedrol a l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell ©ECCU
photo_camera Alguns dels assistents a la xerrada a càrrec de la directora de la Fundació Canals d'Urgell, Maribel Pedrol a l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell ©ECCU

L'Espai Cultural dels Canals d'Urgell (ECCU) celebra enguany els seus vint anys de rodatge i ho ha fet acollint la conferència 'Les dones dels Canals d'Urgell. Passat, present i futur' a càrrec de la directora de la Fundació Canals d'Urgell, Maribel Pedrol i en el marc dels actes del 8M

Espai expositiu dels Canals d'Urgell ©ECCU
Espai expositiu dels Canals d'Urgell ©ECCU

A través de la xerrada, Pedrol reivindica el rol de la dona al llarg dels 160 anys d'història dels canals, amb la voluntat de recuperar el protagonisme femení oblidat de l'entitat i fent un recorregut històric, aprofitant que l'entitat plaurgellenca celebra també els 160 anys de presència: "a la gent, a honorar i donar veu i rellevància a qui ho va fer possible", argumenta Pedrol, mentre afirma que un buit femení habita la història dels Canals, "els canals sempre han estat tractats en masculí i crec que ja ha arribat l'hora de donar veu a les dones que sempre hi han estat presents". La directora també afegeix es considera representant d'una generació de dones que ha estat capaç de fer-se un espai, cada cop més gran, en una empresa amb molta presència masculina. Després de la xerrada s'ha obert les portes a l'espai expositiu dels Canals d'Urgell i s'ha fet una visita guiada. 

La modernització dels Canals d’Urgell, un projecte de país

El projecte de modernització que impulsa la Comunitat General de Regants del Canals d’Urgell contribuirà a la millora de l’autonomia alimentària de Catalunya, que importa el 60% dels aliments que consumeix. Així doncs, la modernització de la infraestructura implicarà poder introduir nous cultius, crear noves indústries agroalimentàries, fet que, d’altra banda, permetrà fixar la gent al territori i fomentar-ne el repoblament. La modernització d’aquesta infraestructura permetria garantir la reserva hídrica del país i evitar episodis de manca d’aigua.

L’import total previst d’inversió en la modernització del Canal d’Urgell, incloent-hi el reg en parcel·la, se situa al voltant dels 1.420 milions d’euros, i tot que el calendari definitiu no està tancat, la previsió és que es porti a terme en set anys (2021-27). El departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural té redactats els primers quatre projectes que permetran iniciar les obres en 11.600 hectàrees, amb una inversió de 110 milions d’euros de cara l'any entrant 2023. El projecte s’ha presentat al Ministerio de Transición Ecológica i està pendent dels ajuts europeus dels Fons Next Generation.

Una de les vies verdes més llargues d’Europa

El projecte de la modernització del regadiu dels Canals d’Urgell està lligat a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen vora els canals per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d’Europa. Respectar l’arbrat i recuperar les antigues caselles dels canalers, les persones que vetllaven per l’aigua des de l’inici de la construcció de la infraestructura, són alguns dels detalls del projecte que ja s’han pogut testar en el primer pla pilot. Es tracta d’un projecte transformador dels usos de l’aigua, del paisatge, però també ho vol ser de l’economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible, així com models de negoci basats en l’economia verda.

Comentaris