El món necessitava Primavera. Després del llarg parèntesi pandèmic i dos anys de festa —i cultura— continguda, desenes de milers de persones recuperaven l'alè aquest dijous enmig de les pistes dels concerts del Primavera Sound, que arriba als seus vint anys consolidant-se com un dels festivals internacionals més cardinals, estrenant-se enguany a Los Ángeles, a Santiago de Chile, a São Paulo i Buenos Aires —parades que se sumen ja a la que també se celebra a Oporto—.
Si bé alguns experts s'aventuraven a fer aquesta mena de prediccions arriscades quan el món s'aturava el 2020, ahir en teníem la primera confirmació: som als nous bojos anys vint, i hi hem entrat amb la més gran de les festes. La vintena edició del festival arriba com la més generosa de les celebracions, amb la primera edició de doble cap de setmana (el primer del 2 al 4 de juny i el segon del 9 al 12) i un Primavera a la Ciutat sense precedents, a l'altura de qualsevol festival de primer nivell.
El Primavera a la Ciutat, l'edició gratuïta del festival, tindrà lloc en la setmana intermitja dels dos caps de setmana del festival, del 5 al 8 de juny, arreu de les sales de concerts principals de Barcelona: Sala Apolo i La (2) d’Apolo, Razzmatazz 1 i Razzmatazz 2, Sidecar, Paral·lel 62, RED58, La Tèxtil, La Nau, LAUT, Bóveda i VOL, el Poble Espanyol i Upload
L'organització del Primavera Sound, que se celebra al Parc del Fòrum i que es va inaugurar dimecres al Poble Espanyol i la Sala Upload, ha portat el festival al proper nivell i això es manifesta també en el seguit de millores i innovacions que s'han introduït en aquesta edició, com una nova il·luminació dels espais i vies que hi ha entre els escenaris, més espais habilitats per descansar —amb gespa artificial inclosa— i molts més foodtrucks repartits arreu de tot el recinte, que amplien l'oferta gastronòmica a pràcticament totes les varietats i gustos, entre altres. A més, aquesta és la primera edició del Primavera Sound que no fa ús de cap tipus de material en paper, de manera que la seva aplicació, que et permet organitzar la jornada i els horaris escollint els teus artistes preferits i activant-ne els avisos, s'ha convertit en un complement funcional gairebé indispensable pels usuaris del festival.
La vintena edició del Primavera Sound es caracteritza també pel caire internacional i la qualitat del seu cartell, mantenint-se en l'aposta per la varietat dels gèneres i artistes, consolidats i emergents, un tret que ha portat el festival barceloní en més d'una ocasió a trampolinar artistes al mapa internacional, com va passar amb LCD Sound System quan, amb tot just dos singles sota el braç, es van converitr en la sensació de l'edició del 2013.
El certamen comptarà amb més de 670 actuacions en dotze dies i artistes de renom d'arreu del món
La primera de les quatre jornades del primer cap de setmana del Primavera Sound s'obria el dijous a primera hora de la tarda amb Joan Miquel Oliver, que donava el tret de sortida al festival des de l'Auditori Rockdelux amb el seu mític Surfistes a càmera lenta, una clara mostra que el festival es manté al costat dels artistes locals tot i expandir-se a l'altra banda de l'Atlàntic.
El folk salvatge de la nord-americana Sharon Van Etten, a mitja tarda, feia les delícies d'un públic fidel que potser no en tenia disset però que no actuava pas amb més seny quan s'entregava a corejar i ballar Seventeen, tot mentre la nova Boiler Room x Cupra, l'escenari dels beats sense aturador, es rendia sota les instruccions de shake it! d'una poderosa Aunty Rayzor, que indubtablement hauria pogut sacsejar el públic durant hores des de dalt la taula de mescles on s'enfilava.
L'organització ha decidit compensar amb crèdit per begudes i alguns obsequis en aquesta edició els qui van mantenir la seva entrada per l'edició de l'any 2020 —que com la del 2021 no va poder celebrar-se— com agraïment per no haver defallit i haver continuat creient —sense equivocar-se— que Primavera tornaria i que ho faria més fort que mai
Tame Impala va regnar la nit des del gran escenari d'Estrella Damm desplegant els temes hipnòtics del seu últim disc, The slow rush, amb un públic efervescent que no havia oblidat el llegendari concert que la banda Australiana havia ofert al mateix festival l'any 2013, en el seu moment de màxima eclosió. Amb l'eufòria desfermada cap a totes les direccions —de baix cap a dalt de l'escenari i a la inversa—, el públic es va entregar sense moderació al multifacètic Kevin Parker i la seva banda sota l'encís del joc de llums i de Let It Happen, que obeïen sense vacil·lar a base de balls i cors infatigables. La banda va posar el colofó al concert regalant-nos la popular Last Nite que els Strokes no podrien interpetar pel públic d'aquest cap de setmana —pel que ve sí— per la seva baixa d'última hora.
Mentrestant, a l'altra banda, a l'escenari Binance, Cigarrettes After Sex submergia milers de persones a la seva atmosfera de melancolia i misteriosa —no sabries dir si és la banda sonora ideal per fer l'amor o bé per una ruptura—, immutable però encarnada ara amb el seu últim i minimalista àlbum, Cry, i ho feia amb la mateixa proximitat que s'hagués donat si hagués fet aquest mateix concert al menjador de casa, mentre Greg González llançava un sincer I love you al públic, tot celebrant poder retrobar-s'hi de nou en un escenari d'aquesta escala.
Pavement, la banda d'indie rock que es va separar a finals de 1999 i que en només deu anys es va convertir en un dels grups nord-americans de referència, va reunir-se de nou per celebrar els 30 anys del grup, sent una de les actuacions més esperades de la jornada, i va tocar davant d'un públic feliç de retrobar-se amb la més pura essència dels 90 de la mà d'un dels grups més influents de l'època.
La nit culminava amb la diva del dancehall sobre un dels majors escenaris del festival, l'Estrella Damm, que ha fet el salt de Catalunya a Jamaica a través dels seus hits. Bad Gyal (Alba Farelo), celebrava ahir davant un públic privilegiat la primera de les parades del seu nou show d'impacte, que també se n'anirà a Oporto, Los Ángeles, Sãp Paulo, Santiago de Chile i Buenos Aires de la mà de Primavera Sound, i ho feia de la millor manera en què ho podrien fer els artistes: des de casa.
