28.02.2021 |

Josep Rull: 'L'1 d'octubre el vam fer perquè anàvem junts, perquè ens en refiàvem els uns dels altres'

Amb Jordi Cuixart quan caminem pel pati de la presó en parlem molt i ell em diu que ja no podrem dir mai més "Espanya no serà capaç de" perquè Espanya és capaç de tot i tampoc "Europa no permetrà que", perquè hem vist una Europa que hem vist molt desorientada, però sí que hem vist que determinades expressions de la justícia europea han sigut molt rotundes a l'hora de qualificar l'Estat espanyol com un Estat de dret de baixíssima intensitat

 

Entrevista a l'exconseller empresonat Josep Rull @JordiBonilla 4
Entrevista a l'exconseller empresonat Josep Rull @JordiBonilla 4
Josep Rull: 'L'1 d'octubre el vam fer perquè anàvem junts, perquè ens en refiàvem els uns dels altres'

Només una petita pinzellada d'introducció per si algú encara no coneix el perfil de Josep Rull, un advocat polític català que compleix una condemna de 10 anys i mig per sedició, i aprofita els seus permisos penitenciaris per fer costat als candidats de les eleccions del 14 de febrer.

Josep Rull va ser Diputat del Parlament de Catalunya des de 1997, va anar guanyant protagonisme, primer com a diputat especialitzat en infraestructures, i l'any 2016 és nomenat conseller de Territori i Sostenibilitat en el Govern de Carles Puigdemont, fins al 27 d'octubre del 2017 que el Senat espanyol va destituir tot el Govern Català.

Va ingressar a la presó el 23 de març, ara farà tres anys, quan el jutge del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena va decretar el seu empresonament al costat dels també exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, per l'organització de l'1 d'octubre.

Els seus adversaris polítics diuen que admiren d'ell els seus dots oratoris, una qualitat que varen poder constatar en la conversa que teníem amb ell a Mollerussa, en la visita que va fer el passat dimecres. L'exconseller va desfilar les qüestions que l'hi plantejàvem amb una gran serenor, reconeixent errors i destacant encerts, però deixant clar que el seu captiveri no el farà canviar de pensament ni d'ideari, ni defallirà en el seu desig de llibertat pels presos i per Catalunya.


Josep Rull espera que el 15 de febrer les forces independentistes puguin trobar el seu denominador comú

L'exconseller empresonat Josep Rull amb membres de JuntXCat a Mollerussa @JordiBonilla

P. Conseller, va veure el debat de TV3?

R. No, no el vaig veure. Sortim molt d'hora de la presó, sortim a dos quarts de set del matí i vaig fer una jornada electoral molt intensa i quan vaig arribar a la presó, que arribem a les nou del vespre, tan bon punt es va fer el recompte ja vaig anar a dormir.

P. A l'espectador li va donar la sensació que aquell escenari representava l'escenari real de Catalunya, amb els seus tocs de divisió i crispació.

R. La crispació jo la vull relativitzar molt, si algú vol veure crispació que vagi a Madrid, que vagi al Congrés dels Diputats i que vegi quina mena de crispació hi ha. Jo vaig ser diputat a Madrid un dia, em sembla que he estat amb Jordi Sánchez, Oriol Junqueras i Jordi Turull els diputats més efímers de la història. Quan nosaltres vam prometre la Constitució al Congrés allò era crispació això no ho he vist mai al Parlament de Catalunya. Gent picant a terra, gent xiulant, gent cridant, gent insultant... I per tant, relativitzem, el que està passant, ha passat i passa a Catalunya és a anys llum del nivell de crispació que hi ha a Madrid. Sens dubte que ens agradaria que això s'atenués, però relativitzem.

P. Sembla que aquella unitat que va portar a l'1 d'octubre s'ha trencat.

R. Això és una de les grans febleses que nosaltres tenim. L'1 d'octubre el vam fer perquè anàvem junts, perquè ens en refiàvem els uns dels altres, perquè anàvem compactats els partits polítics i la societat civil i això ara és una mancança evident. A nosaltres el que ens agradaria és poder-ho recosir. També val a dir que davant d'aquest nivell de repressió constant i permanent, amenaçant sistemàticament a tothom és complicat de mantenir la posició i això té una conseqüència directa que són aquestes esquerdes, però si volem que el projecte de la independència pugui avançar, la unitat és una premissa fonamental. Sense unitat és impossible que hi hagi independència.

Entrevista a l'exconseller empresonat Josep Rull @JordiBonilla 3P. Però el ciutadà observa que s'ha perdut aquesta confiança.

R. És evident que sí i que hi ha estratègies diferents i que cadascú ha d'explicar quin és el seu plantejament i, quan ens asseguem l'endemà de les eleccions, els que som independentistes i que volem continuar avançant cap a la independència haurem de veure quin és el comú denominador. Jo també voldria donar un missatge d'optimisme cap als independentistes. Ho hem fet des de la presó, des de l'exili i des de Catalunya mateix i és que hem fet una cartografia clara del que va passar. Jo era dels que defensava que havíem d'arribar fins al 27 d'octubre per saber que hi havia darrere el mur, perquè fins aleshores nosaltres ens movíem només per expectatives. Ara ja sabem quins camins són plausibles i quins són inviables. Ja no podrem dir allò que dèiem abans.

Amb Jordi Cuixart quan caminem pel pati de la presó en parlem molt i ell em diu que ja no podrem dir mai més "Espanya no serà capaç de" perquè Espanya és capaç de tot i tampoc "Europa no permetrà que", perquè hem vist una Europa que hem vist molt desorientada, però sí que hem vist que determinades expressions de la justícia europea han sigut molt rotundes a l'hora de qualificar l'Estat espanyol com un Estat de dret de baixíssima intensitat. Quan la justícia alemanya rebrega al Tribunal Suprem o quan la justícia belga diu que el conseller Lluís Puig no pot tornar a Catalunya perquè no té garantida la presumpció d'innocència poca broma. Per tant, aquesta cartografia ja l'hem fet i ara hem de buscar l'itinerari, junts hem de pactar, hem de negociar i hem de tornar a fer aquest full de ruta compartit.

Entrevista a l'exconseller empresonat Josep Rull @JordiBonillaP. Perquè l'1 d'octubre es va cometre algun error?

R. Jo crec que l'1 d'octubre no. El gran error va ser creure que era possible negociar amb l'Estat espanyol en termes similars a Escòcia i el Quebec immediatament després de l'1 d'octubre. El president Puigdemont reconeix que va ser un error i que per això va posposar la declaració d'independència el dia 10 d'octubre, perquè hi havia molts elements que venien de Madrid que ens deien que era possible la negociació. Jo crec que el dia 3 d'octubre, que era quan érem més forts, nosaltres havíem d'haver fet el pas endavant i, des de la fortalesa es pot negociar i es poden aconseguir avals internacionals, el dia 27 estàvem extenuats. El dia 27 al món sobiranista hi havia més retrovisors que no pas horitzó. Però malgrat tot, per salvar l'intangible de l'1 d'octubre valia la pena fer aquella declaració, perquè si haguéssim convocat eleccions i Rajoy ens haguera humiliat aplicant igualment el 155, l'intangible de l'1 d'octubre que és un patrimoni immaterial absolutament valuós, l'haguéssim perdut.

En certa manera, alguns fem el risc de fer aquest pas endavant amb el risc d'anar a la presó per salvar, si em permet, allò que va suposar l'1 d'octubre i l'adhesió de molts joves que havien estat desconnectats molt temps de la política i que l'1 d'octubre es van tornar a esperançar. I per això crec que la presó valdrà la pena, no serà a debades i estic convençut d'això, però l'error va ser pensar que a l'altra banda tindríem algun plantejament similar al dels britànics o els canadencs en el seu moment.

P. Vostè creu que durant aquests anys de presó ha recaigut massa responsabilitat sobre els presos polítics?

R. Potser alguns, jo de decisions relatives, perquè des de la presó tens moltes limitacions. Ara molta gent em diu que com veig aquestes eleccions. Jo no tinc nas. Abans en tenia, i en tenia molt, havia estat regidor a Terrassa, he estat diputat al Parlament de Catalunya, me n'anava al mercat de Terrassa i veia, feia molt territori, visitava moltes empreses... la presó t'aïlla molt. Per tant, algunes de les decisions és molt complicat que es puguin prendre des de la presó i uns quants hem estat molt prudents a l'hora de fer-ho.

P. El món sobiranista els ha utilitzat?

R. Bé, nosaltres podem simbolitzar que quan ens van empresonar a nosaltres, van empresonar als 2.200.000 catalans que van votar l'1 d'octubre i, per tant, la nostra presó és la de tots aquells que van votar. Jo ho explico, un dels moments més impactants de la presó és la primera vegada que et posen les manilles que és a l'Audiència Nacional tan bon punt et donen la interlocutòria de la jutgessa Lamela, et fan travessar una porta, hi ha tres Policies Nacionals que t'estan esperant, et diuen "manos atràs" i et posen les manilles. Les manilles eren per baixar unes escales que ens portaven cap als calabossos. Per baixar aquelles escales vam trigar només un minut, després ens n'han posat moltes més vegades de manilles, però un minut amb aquelles manilles era reflectir que nosaltres érem reus de l'Estat espanyol. A qui posaven les manilles no eren als deu que hi érem aleshores, sinó al conjunt de ciutadans de Catalunya que vam tenir la gosadia, des de la seva perspectiva, i la determinació, des de la nostra, de fer un pas endavant per guanyar la llibertat votant pacíficament i democràticament.

Entrevista a l'exconseller empresonat Josep Rull @JordiBonilla 1P. Europa ha donat prou suport al procés català?

R. No. Europa només gestionarà si veuen que hi ha un problema en el sentit polític que s'ha de gestionar. Hi ha algunes expressions que són interessants, ara quan a Bèlgica el cap de govern compara Espanya amb Hongria o Turquia no és menor això. Nosaltres, crec que hem tingut una dissort des del punt de vista del moment en què hem fet aquest pas endavant. Si hagués estat fa 10 o 15 anys, tot l'esquema de drets fonamentals estava molt més consolidat a la Unió Europea. En aquests moments, a Europa hi ha Hongria i Polònia que s'estan movent en uns paràmetres complicats en un punt de vista dels drets humans. Per altra banda hi ha el Brexit i encara per una altra, hi ha hagut Trump. Per tant, des d'un punt de vista d'esquema de les dificultats que ha hagut de plantejar la Unió Europea, Espanya no era una dificultat, entre altres, perquè Pedro Sánchez és una imatge relativament agradable. El problema rau en el poder judicial de la democràcia espanyola. Per tant, fins que no vas estirant el fil, és molt difícil que la Unió Europea digui que Espanya és un problema. Ara el que ens ha passat, en positiu, és que el fet que el cap de la diplomàcia europea sigui un exministre d'Exteriors espanyol ha fet que la Unió Europea hagi topat amb les seves pròpies contradiccions d'una manera descarnada i el ridícul que va fer Josep Borrell a Rússia va ser estrident.

L'1 d'octubre es van obrir les portes i es va veure una imatge que era inadmissible a Europa. Per tant, cada vegada que hem estat capaços de posar l'Estat espanyol en la seva pròpia contradicció, Europa a poc a poc s'ha mogut, però recordem que Europa és un club d'estats i l'Estat espanyol és un estat important en l'àmbit europeu. Si nosaltres som forts, hem de ser capaços d'aprofitar tots els errors que fa Espanya, que en fa molts. No serà fàcil, però hem d'aprofitar totes les oportunitats que vol dir 1 d'octubre, un Consell Judicial no homologable en termes internacionals, els errors de Josep Borrell, les estridències de la ministra d'Afers Exteriors espanyola, la poca solvència de Pedro Sánchez... Tot això hem de ser capaços de poder-ho aprofitar.

Diari Josep Rull i l'equip de Junts a MollerussaP. Vostè creu que s'està treballant per tenir les estructures d'Estat que realment necessitaríem per fer un full de ruta?

R. Pel que fa al meu departament, l'anterior departament de Territori i Sostenibilitat, nosaltres ho teníem preparat, teníem tots els decrets pel dia D i estàvem en condicions de poder treballar com un Estat independent l'endemà. El que no estàvem preparats, ni podíem estar preparats, ni volíem estar preparats era per gestionar un estadi de violència desenfrenada per part de l'Estat. Perquè el nostre és un moviment pacífic i democràtic, jo milito en l'independentisme des d'aquesta premissa. Des del govern Puigdemont no volíem posar en risc la vida de ningú i ens vam adonar el dia 27 que el govern espanyol estava disposat a tot per garantir la seva integritat territorial. Estàvem preparats en uns termes pacífics, democràtics, civilitzats i homologables als Estats més avançats que han hagut d'abordar processos d'autodeterminació, perquè ens hi havíem abocat i, des del nostre departament, teníem tots els elements per funcionar com un Estat l'endemà. Però amb un escenari de violència com el que va plantejar l'Estat espanyol no estàvem preparats.

P. Això vol dir que la velocitat de l'agenda de la independència de Catalunya ha canviat?

R. Més que la velocitat, la idea és molt clara que és la mateixa determinació. Aquí el que necessitem són dos elements: un gran suport democràtic i molta fermesa a l'hora de mantenir les posicions i per això hi ha molta discrepància entre alguns dels partits sobiranistes. Des de Junts per Catalunya creiem que només s'asseuran a negociar si tenim una actitud de molta fermesa. Hem volgut negociar de totes les maneres possibles, l'Estatut de Catalunya de l'any 2006 era un exercici màxim de negociació amb un 89% del suport al Parlament de Catalunya, vam intentar negociar el referèndum de totes les maneres dins del marc jurídic espanyol. Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera van anar al Congrés dels Diputats i demanen que ens transfereixin les competències per fer el referèndum consultiu, com el d'Escòcia que era consultiu, però la maduresa democràtica dels britànics fa que allò que formalment era consultiu acabi adquirint un caràcter vinculant. Per tant, dins la Constitució si volien, hi havia marge. Mirem de convocar el referèndum dins del marc de consultes referendàries del Parlament de Catalunya, no. Fem una llei de consultes no referendàries, no. Fem un sistema de participació ciutadana amb base al qual vam fer el 9-N, no i el president Mas, Joana Ortega i Francesc Homs inhabilitats. Fem unes eleccions plebiscitàries per buscar un mecanisme diferent i no val. Llavors, el president Puigdemont acaba dient o referèndum o referèndum i aquesta és la base de les eleccions en termes de quin és el projecte.

Diari Josep Rull, durant la seva visita pel mercat de MollerussaP. I en el cas dels presos polítics, i en el seu en concret, creu que s'estan flexibilitzant la possibilitat que Unidas Podemos i el PSOE els pugui acabar tramitant l'indult?

R. Jo d'Unidas Podemos me'n fio, dels Comuns no. Quina diferència entre el risc que assumeix Pablo Iglesias i el paper de cobertura del sistema d'Ada Colau. Estan als antípodes, sembla mentida que formin part del mateix espai polític. Iglesias avança i explica les coses tal com són, que l'Estat espanyol no és homologable en termes democràtics perquè hi ha un problema en el poder judicial, i Ada Colau justifica, excusa i dona cobertura.
Per altra banda, Pedro Sánchez si hagués volgut l'indult, ja ens l'hagueren donat. Els indults generalment es donen en terminis relativament breus. Què hi ha mentrestant? La nostra certesa és que la Fiscalia ho recorre tot brutalment. Jo ara, quan fas la quarta part de la condemna, tens dret a 36 dies de permís l'any. Ara fa poc la junta de tractament a mi em va acordar sis dies de permís. En el recurs de la Fiscalia, finalment, el jutge de vigilància penitenciari ens ha donat la raó i ens han donat aquests sis dies de permís. El recurs de la Fiscalia és d'una contundència extrema. La Fiscal General de l'Estat suposadament progressista demana que ens sotmetem a un programa de tractament per canviar les nostres idees, això al segle XXI. I Pedro Sánchez nomenant a la Fiscal General de l'Estat, és inaudit. Aquest és un problema que no interpel·la només als independentistes, hauria d'interpel·lar tota la societat democràtica de l'Estat espanyol. Perquè ara som els independentistes, però demà serà qui gosi discrepar en el context de l'Estat espanyol. Per tant, nosaltres tenim molt clar que això pot tenir un baix recorregut, però les nostres famílies s'ho creuen. La meva mare té 88 anys i quan veu que surt el ministre de Justícia i diu "indult", la meva mare s'ho creu. Que no frivolitzin amb la nostra llibertat.

P. El dia 15 de febrer què passarà?

R. Depèn del que voti la gent. Abans deia que no tenia nas després d'estar a la presó i no sóc un oracle. De les enquestes no me'n crec cap, perquè no són capaces de detectar el factor participació en una situació tan excepcional com aquesta.

P. En el que si coincideixen és que, per primera vegada, es pot produir que un partit d'extrema dreta tingui presència al Parlament.

R. Sí i això és dramàtic. Això segur que passarà, no cal ser un oracle per saber que Vox entrarà i això és una pèssima notícia, perquè érem dels pocs països d'Europa en el Parlament del qual encara no hi teníem l'extrema dreta. Nosaltres sempre dèiem que ens volíem assemblar a Dinamarca, a Finlàndia, a Noruega, a Holanda... ells tenien partits d'extrema dreta als seus parlaments, nosaltres no en teníem fins ara i ara en tindrem.

Josep Rull: 'L'1 d'octubre el vam fer perquè anàvem junts, perquè ens en refiàvem els uns dels altres'
comentaris