L'aeroport de Lleida-Alguaire serà el primer port espacial de Catalunya

L'SpacePort serà el segon centre de proves de propulsió per a coets-llançadora d'Europa
Exterior de l'aeroport d'Alguaire - Foto: Anna Berga
photo_camera Vista exterior de l'Aeroport de Lleida-Alguaire - Foto: ACN

L'aeroport de Lleida-Alguaire acollirà un port espacial dedicat a missions de vol suborbital (SpacePort), a més d'un centre de proves de propulsió per a coets-llançadora i un parc empresarial per a empreses vinculades amb l'espai. Al port també s'hi integrarà un centre educatiu per a empreses tecnològiques. Així ho ha anunciat aquest divendres el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, que ha visitat la instal·lació on estarà ubicada aquesta nova àrea de desenvolupament empresarial de caire cientificotècnic vinculada a la nova economia de l'espai, en el marc de l'estratègia NewSpace de Catalunya.

El projecte té un pressupost de 26 mili ns d'euros per al període 2021-2025 i es preveu un impacte de més de 600 milions d'euros i 350 nous llocs de treball

El nou centre de desenvolupament de la indústria aeroespacial permetrà el llançament de payloads (càrrega útil transportada per una nau espacial) experimentals i l'ús de plataformes amb capacitat de vol orbital i altres activitats comercials del sector. Malgrat que a Europa s'han anunciat diverses iniciatives en aquest sentit, Alguaire pretén esdevenir la primera regularment operativa d'aquest tipus.

Salvador MiretPla sencer del conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, davant d'una de les antenes que Asgard Space té a l'Aeroport de Lleida-Alguaire per localitzar satèl·lits, el 18 de desembre del 2020. (Horitzontal)El conseller Jordi Puigneró davant d'una de les antenes d'Asgard Space -  Salvador Miret​

Pel que fa al centre de proves de propulsió per a coets-llançadora, el d'Alguaire serà el segon a Europa amb la capacitat necessària per provar els motors de coet de major eficiència i utilitzant combustibles menys contaminants com ara el metà líquid. Actualment, segons el Govern, només existeix una instal·lació amb aquestes prestacions i característiques que està situada a Lampoldhausen i és propietat del Centre Aeroespacial Alemany, de l'agència espacial alemanya.

Des del Departament de Polítiques Digitals es justifica el projecte davant el fet que Europa està vivint els darrers anys un auge de projectes i iniciatives vinculades al mercat dels nanosatèl·lits que necessiten de zones de proves a escala per validar els llançadors, ja sigui amb proves de motors o de vols a relativa baixa alçada

S'apunta que actualment, Europa compta amb pocs entorns o espais adients per fer aquest tipus de proves. Els que hi ha, estan completament saturats i amb llistes d'espera de més d'un any per poder-los utilitzar. Per tant, es creu que disposar d'un SpacePort a Alguaire pot suposar una oportunitat de país per posicionar Catalunya en aquest mercat emergent, desenvolupant nova indústria, atraient talent i generant llocs de feina.

Per tot plegat, el Govern calcula que l'impacte econòmic d'aquesta nova àrea científico-empresarial serà de més de 600 milions d'euros i que generarà 350 nous llocs de treball


Parc empresarial i centre de formació lligats a l'espai

El projecte Catalonia SpacePort inclou la creació d'un parc empresarial per allotjar empreses vinculades al món de l'espai que puguin tenir interès en les activitats desenvolupades a l'aeroport, i d'un centre de formació dedicat a les activitats aeroespacials i matèries del coneixement vinculades a l'espai, per generar i retenir talent a la zona.

Imatge d'una nanosatèl·lit de la firma Open Cosmos, en el marc de la presentació del Catalonia SpacePort a l'Aeroport de Lleida-Alguaire, el 18 de desembre del 2020. (Horitzontal) - salvador miretUn nanosatèl·lit de la firma Open Cosmos, en el marc de la presentació del Catalonia SpacePort a l'Aeroport de Lleida-Alguaire, Salvador Miret


El desenvolupament d'una àrea d'aquestes característiques a Alguaire respon a la intenció de crear a Catalunya un pol d'atracció per a activitats de molt alt valor afegit vinculades al sector aeroespacial. Així es dona resposta a un dels eixos d'actuació de l'Estratègia NewSpace, vinculat al desenvolupament de les infraestructures necessàries per a la validació i l'assaig de noves tecnologies, i, per tant, a disposar d'un entorn capacitat per a l'atracció de projectes, públics o privats, i d'empreses d'aquest sector.

Tot plegat serà possible per l'acord de col·laboració entre Aeroports Públics de Catalunya i l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), entitat que col·laborarà en la creació de la nova Agència Espacial de Catalunya. El projecte compta amb un pressupost de 26 milions d'euros per al període 2021-2026 i està finançat amb els fons europeus NextGenerationEU. Per àmbits, es destinaran 10 milions d'euros al centre de proves de propulsió, 10 milions d'euros al port espacial i 6 milions d'euros al parc empresarial i centre educatiu.


Lleida-Alguaire: plataforma industrial i tecnològica del sector aeroespacial

El projecte anunciat aquest divendres s'emmarca en la reorientació estratègica de l'aeroport de Lleida-Alguaire, impulsada per Territori i Sostenibilitat, amb l'objectiu d'esdevenir una plataforma de referència en els sectors de l'aeronàutica i de l'espai. L'aeroport ja disposa d'una plataforma habilitada de proves aper a la indústria, havent acollit activitat de prova de motors per part de Cosmic Research, vinculada amb la UPC, així com espais per tal que empreses del sector es puguin instal·lar a desenvolupar els seus projectes.

Fruit d'aquesta estratègia és l'empresa Asgard Space, dedicada a la monitorització i seguiment de satèl·lits, que ha escollit Lleida-Alguaire per basar la seva activitat.

El Govern va aprovar el 28 d'octubre l'Estratègia NewSpace, dissenyada perquè Catalunya pugui consolidar i maximitzar el seu lideratge en el camp dels nanosatèl·lits. Es calcula que el desenvolupament d'aquesta nova economia generarà 1.200 nous llocs de feina i una facturació de 280 milions d'euros fins al 2025.

Comentaris