01.12.2020 |

Les guapes són les rares

Els porros que, degut al seu tamany petit, no es podien comercialitzar en grans superfícies.
Els porros que, degut al seu tamany petit, no es podien comercialitzar en grans superfícies.
Les guapes són les rares

Els guapos són els raros, deia una cançó dels Manel, que assegurava que ser atractiu també podia comportar viure en un malson. I aquí afegiríem que els deliciosament bons també són els raros. Ehem. Estem parlant de fruites i verdures, que també estan afectades per uns cànons de bellesa que, tot i que dominen, realment no sempre són els més bonics. De vegades, la lluentor, llisor i colors saturats d’aquelles pells perfectes amaguen coses tan lletges… Tan tristament insípides. Vas a comprar fruita i tot té aquella presència, i dius, ‘alguna cosa passa, perquè de l’hort no surt així’, diu l’Oriol Aldomà, amb un gran entusiasme que em fa pensar que jo vull menjar el mateix que ell. Fa només quatre setmanes que amb el Marc Ibós i el seu germà Roger van obrir les portes d’Imperfectus, una botiga de Fruita i verdura amb personalitat, que no són aptes per a grans superfícies que rebutgen les seves particularitats, i que en canvi tenen una gran qualitat i un gran sabor. Bròquil Imperfectus

Un bròquil que, per la separació entre els seus caps florals, no es podia vendre en grans superfícies.

Els socis i amics van copsar en el seu entorn pagès que es malgastava molt producte perquè n’hi havia que no tenia sortida per unes particularitats que no els restaven qualitat (i que, de fet, el feien guanyar quant a unicitat). No només van veure que tots els pagesos del territori vivien una situació similar, sinó que la incongruència es repetia en altres països (parlem de tones i tones d’aliment que s’acabava malmetent!). Unida a aquesta observació, una mena d’atac d’enveja -enveja sana, com la mateixa fruita i verdura- va ser l’empenta que va conduir els dos amics a emprendre’s a aquesta aventura. El Marc és de família pagesa i té una central de fruita de producció pròpia de pomes i peres. A més, un pagès li acostuma a dur verdura que té de l’hort des de fa quatre anys. L’Oriol, que és professor però que també és amant de la vida saludable (saludable en tots els sentits), en veure que el Marc no s’havia de preocupar per anar a buscar fruita i verdura al supermercat, desitjava poder rebre també caixes de fruites i verdures. És per això que ara ells també en preparen i les fan arribar a qui té aquest mateix desig. 

Carabasses de temporada, pebrots petitons, cebes bessones, enciams de fulla de roure… L’interior de la caixa canvia com el temps i les estacions

Sens dubte, aquesta està sent una aventura feliç. Per les fruites i verdures, pels consumidors i pels pagesos. Per no parlar de l’entorn; no es gasten les quantitats de combustible ingents que es gasten amb les d’importació, ni les d’aigua i recursos que es gasten en la producció d’aliments fora de temporada i, a més, tots els envasos i materials que s’utilitzen són 100% biodegradables. Aquesta iniciativa suposa un gran fre al malbaratament alimentari perquè obre la porta a una segona vida a aquelles fruites i verdures que no només es llençaven, sinó que tot sovint ni es collien perquè no tenien sortida; i també és un primer pas cap a un model socioeconòmic més sostenible al que és evident que hem de migrar. Els pagesos del territori, amb qui han teixit complicitats molt de pressa i a qui paguen un preu just per les fruites i verdures que els venen -sembla lògic, però això, en aquest mercat, molts cops no es compleix-, estan igual d’entusiasmats que ells amb la iniciativa.

Carabasses mperfectus

Unes carabasses que, per les seves taques, tampoc no tenien sortida al mercat.

Fa poc ens va trucar un pagès dient-nos que havia plantat 10.000 porros, i que una gran superfície li havia dit que no eren prou llargs per comercialitzar-los. Així que els vam posar a la venda nosaltres. Fiu! Us imagineu què n’hauria sigut, d’aquests 10.000 porros saborosíssims, de temporada i de proximitat, si l’Oriol i el Marc no els haguessin salvat? Per no parlar del pagès i el temps que hi havia dedicat!

L'equip d'Imperfectus amb en Ramon, el pagès que els vengué 10.000 porros

L'equip d'Imperfectus amb en Ramon, el pagès a qui compraren 10.000 porros.

El mateix va passar amb una collita de pebrots. Un drama. I ho entendreu més encara si coneixeu -i així us ho desitjo- el sabor de les fruites i verdures de proximitat, fresques i de temporada, perquè no és comparable a res. A part de ser sostenible, és terriblement deliciosa. Té un sabor únic, molt més apreciable que la que trobem tot sovint als supermercats. I a damunt, en ser de temporada, es veu que presenta propietats que fan que t’adaptis a les condicions climatològiques del moment. El bròquil, que té moltes propietats, n’és un exemple; o la taronja, que té molta vitamina C per fer front a l’hivern; o el moniato, que fa que se t’escalfi el cos. Són coses que de la naturalesa que van amb el cos humà, explica l’Oriol. Imperfectus està fent pedagogia. Les comandes -que pots fer fins i tot a través de subscripcions- les acompanyen amb originals receptes culinàries col·leccionables amb idees sobre com cuinar les fruites i verdures que hem comprat al moment. Establert a Bellpuig i amb quatre setmanes de vida, aquest projecte sembla tenir-ho tot: qualitat, sostenibilitat, cooperació, conscienciació, ètica i creativitat. El projecte entusiasma i el seu èxit es fa palès amb la resposta del públic: la idea ha tingut una gran acollida entre la gent, i restaurants de renom del territori també volen posar a taula els seus productes, com el restaurant Xopluc, on varen fer un esdeveniment gastronòmic aquest hivern maridant els seus fruits i verdures i altres delícies de la terra.

L'equip d'Imperfectus amb el xef del restaurant Xopluc

L'equip d'Imperfectus amb el xef del restaurant Xopluc

La iniciativa està enamorant, igual que el simpàtic lema que obre la seva pàgina web: 

Del camp directe a la porta de casa teva, a vegades amb formes rares però sempre saboroses

I és que com tot allò que ens atreu inexplicablement, el seu projecte es caracteritza pel factor de l’espontaneïtat, l’autenticitat, la naturalitat i... El factor sorpresa. Quan compris una caixa de fruites i verdures, no sabràs què menjaràs durant la setmana fins que la rebis i l’obris. Carabasses de temporada, pebrots petitons, cebes bessones, enciams de fulla de roure… L’interior de la caixa canvia com el temps i les estacions. En qualsevol cas, a l’interior de la caixa no hi falta mai la màgia que resulta de l’aliança entre els humans i la terra.

Una de les caixes d'Imperfectus amb una recepta culinària al seu interior-1

Una de les caixes d'Imperfectus amb una recepta culinària al seu interior.

Només els pagesos, coneixedors de la nostra terra, a qui segurament hauríem de començar a escoltar més i a teixir-hi complicitats, ho saben, el que hi ha dins aquelles caixes. Per la resta, l’Oriol i el Marc ens les fan arribar perquè ho descobrim. El seu contingut és inexplicable: només es pot menjar.

Les guapes són les rares
comentaris