L'Església ha admès que té un miler de béns a tot l'estat espanyol que no li pertanyen i s'ha compromès amb el govern espanyol a col·laborar en el procés per retornar-los. En un comunicat conjunt de l'executiu espanyol i de la Conferència Episcopal Espanyola, les dues parts expliquen que l'Església ha analitzat el conjunt de béns immatriculats entre 1998 i 2015 i ha arribat a la conclusió que n'hi ha aproximadament mil "que pertanyen a un tercer o no li consta la seva titularitat sobre el mateix". En aquell període, l'Església va registrar a favor seu gairebé 35.000 béns gràcies a una modificació de la llei hipotecària que va realitzar l'executiu del PP de José María Aznar el 1996.
La previsió és que el govern posi en coneixement de les entitats locals i dels registres aquesta informació i es puguin, d'aquesta manera, iniciar els processos de regularització que, si escau, poguessin correspondre. A aquests efectes, l'Església manifesta el seu compromís de col·laboració per facilitar tals processos
Segons el govern espanyol i la CEE, en el context del diàleg entre ambdues parts "intensificat" des de l'agost, l'Església ha fet un "estudi exhaustiu" del procés d'immatriculacions. "L'estudi ha consistit en la catalogació dels béns, la seva divisió per diòcesis i verificació dels processos d'immatriculació a cadascun dels béns mencionats", expliquen.
El compromís de l'Església s'ha fet públic després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'hagi reunit amb el president de la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal Juan José Omella.
3.722 immobles inscrits a Catalunya
L’Església catòlica ha inscrit 3.722 immobles al seu nom, sense cap títol que n’acredités la propietat. Així consta al conjunt dels registres de la propietat de tot Catalunya. Es tracta d’unes inscripcions fetes entre el 1946 i el 2015. La majoria són de construccions dedicades al culte (50 %), com temples, ermites, cementiris, capelles, conjunts eclesiàstics i santuaris; així com de terrenys (41 %), sobretot, rústics. La resta d’inscripcions són d’edificis (9 %) com rectories, garatges o palaus.
Destaca la situació de les comarques de Lleida, on es concentren els municipis amb un major nombre d’immatriculacions. Les comarques que concentren la major part de les immatriculacions, amb uns percentatges de concentració superiors al 7 %, són el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, el Pallars Jussà i l’Anoia.
Unió de Pagesos denunciava l'any 2018 que els bisbats de Vic i Solsona s'han apropiat de 430 béns públics i privats els últims vint-i-cinc anys.
Rànquing de les comarques amb més immatriculacions
En les comarques de Ponent, la Noguera destaca amb 240 propietats immatriculades, 106 llocs de culte, 119 terrenys i 15 edificis civils. Segueix la Segarra amb 111 llocs de culte, 105 terrenys i 21 edificis. Al Solsonès l'església compta amb 45 llocs de culte, 60 terrenys i 11 edificis. Pel que fa al Segrià 31 llocs de culte estan inscrits a l'església juntament amb 33 terrenys i 9 edificis, a les Garrigues són 30 els llocs de culte, amb 23 terrenys i 18 edificis, i finalment al Pla d'Urgell hi ha 13 llocs de culte, 16 terrenys i 6 edificis que van revertir al clero.
Pel que fa a les comarques del Pirineu les xifres es poden consultar en viurealspirineus.cat
Les dades consten al conjunt dels registres de la propietat de Catalunya, d’on les ha obtingudes el Departament de Justícia. Ara, es poden consultar a través d’aquest mapa interactiu, que ofereix informació sobre el nombre de finques, el tipus, la ubicació, el registre corresponent i la titularitat dels immobles. Mapa de les immatriculacions a l’abast de tothom
