07.12.2022 |
Territoris.cat

Les comunitats energètiques com a eina per aconseguir una millor eficiència energètica

Entre les altres accions que poden fer les CEL n’hi ha de relacionades amb l’eficiència energètica, com per exemple compres col·lectives de serveis i aparells energètics; la realització conjunta d’obres de rehabilitació o adquisició i dotació d’infraestructures de mobilitat sostenible
Instal·lació energètica en una comunitat d'habitatges ©VictorCosta 1
Instal·lació energètica en una comunitat d'habitatges ©VictorCosta 1
Les comunitats energètiques com a eina per aconseguir una millor eficiència energètica

Actualment, apareixen en molts pobles, barris i ciutats del territori entitats que s’anomenen Comunitats Energètiques Locals, destinades a la realització d’actuacions comunitàries i participades en l’àmbit de l’energia.  Ara són plans Pilots, però es preveu que quan l’Estat Espanyol transposi les directives europees que estableixen que hi ha d’haver una normativa favorable per a les Comunitats Energètiques, aquestes tindran un creixement exponencial.

Les comunitats energètiques locals (CEL a partir d’ara) són entitats obertes a la participació voluntària i oberta d’ajuntaments, particulars i empreses, situats en un entorn de proximitat. La seva funció principal, però no l’única, és la realització d’actuacions energètiques de forma participada.  Els seus beneficis, que no poden ser de caràcter financer, representen un estalvi individual i especialment de caràcter col·lectiu i comunitari, essent una eina excel·lent per ajudar a la mitigació de la pobresa energètica i per desenvolupar altres projectes de caràcter eco-social i pel bé comú. 

Jornades informatives sobre comunitats energètiques locals ©VictorCosta 1
Jornades informatives sobre comunitats energètiques locals ©VictorCosta

Entre les altres accions que poden fer les CEL n’hi ha de relacionades amb l’eficiència energètica, com per exemple compres col·lectives de serveis i aparells energètics; la realització conjunta d’obres de rehabilitació o adquisició i dotació d’infraestructures de mobilitat sostenible, per exemple, a través de la compra i compartició de vehicles sostenibles, punt de recàrrega, etc. 

Però sense cap mena de dubte, l’actuació que genera més entusiasme per part de les comunitats energètiques és la generació col·lectiva, especialment mitjançant els autoconsums col·lectius. 

Abans d’aprofundir en els aspectes claus sobre els diferents models sobre l’impuls, gestió, governança de les comunitats energètiques especialment als municipis de Lleida, Ponent, és important contextualitzar la motivació del seu naixement. 

Instal·lació energètica en una comunitat d'habitatges ©VictorCosta
Instal·lació energètica en una comunitat d'habitatges ©VictorCosta

La Transició Energètica, l’eina per mitigar la crisi climàtica  

Fa 200 anys, amb el descobriment dels combustibles fòssils, la humanitat va iniciar l’etapa més pròspera que s’ha conegut al llarg de la seva història. Paradoxalment, l’ús dels combustibles fòssils, també comporta l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH) que provoquen l’escalfament del planeta accelerant un canvi climàtic que representa l’amenaça més gran per la continuïtat de la humanitat, tal com la coneixem.

Per aquest motiu, la Unió Europea, tot i les seves contradiccions, s’ha fixat com a objectiu que l’any 2050 les emissions dels GEH siguin equivalents a les que pugui absorbir el planeta, per tant, l’assoliment de la neutralitat climàtica. Per fer-ho, proposa accions i compromisos, que ens portin a una nova economia de base circular, sostenible i amb baixes emissions, en àmbits claus, com ara en la gestió i reutilització de residus i en el cicle de l’aigua, preservació de la biodiversitat, etc. Tot i això, les accions prioritàries se centren en l’àmbit de l’energia, en el que es coneix com a Transició Energètica. 

La Transició Energètica Europea, comporta dos canvis importants: el primer, la descarbonització de l’economia: deixar de cremar combustibles fòssils per passar a utilitzar energia procedent de les fonts naturals renovables, com el vent, l’aigua, la calor de la terra, la fusta i el sol; per tant, l’impuls de la generació d’energies renovables.  El segon canvi, depèn de potenciar un nou Model Energètic Renovable el màxim de descentralitzat possible, flexible i eficient, on les persones i actors en l'àmbit local deixen de ser uns simples consumidors per passar a ser agents centrals de l’energia. Així, la UE aposta per emular i estendre el model energètic de països com Alemanya i Dinamarca, capdavanters en transició energètica, on més del 50% de l’energia és renovable i està en mans de Comunitats Energètiques Locals i no de grans empreses energètiques, els oligopolis que tenim aquí. 

Les Comunitats Energètiques (CEL), l’aposta de la UE

Divulgació de les comunitats energètiques locals ©VictorCosta
Divulgació de les comunitats energètiques locals ©VictorCosta

La UE ha creat la figura de les CELs i obliga a tots els estats membres a realitzar els canvis normatius per tal que aquestes puguin crear-se arreu dels pobles, barris i ciutats del Vell Continent. Les CELs són entitats obertes a la participació voluntària i flexible d’ens locals (com ara Ajuntaments i EMD); pimes locals (comerços, magatzems, restauració, etc.); entitats i ciutadania en la realització de projectes d’eficiència energètica, mobilitat sostenible, i especialment de generació energètica. L’energia generada podrà ser usada pels socis i també emmagatzemar-se i compartir-se amb altres CEL, vendre's, etc…, entre altres opcions pròpies de l’ecosistema energètic. Així, amb l’aprovació del RD 244/2019, i la derogació de l’infame impost al sol, es permet instal·lacions d’autoconsum individual i compartit. En l’autoconsum compartit (o col·lectiu) diferents consumidors, s'alimenten, de forma acordada d'energia elèctrica que prové d’una instal·lació de generació comuna. Per fer-ho, han de complir, com a mínim, una d’aquestes dues condicions: Que la distància entre el comptador de la instal·lació de generació i el comptador del consum associat sigui, com a màxim, de 500 m; o bé que el comptador de consum associat i el comptador de la instal·lació de generació, estiguin vinculats a la mateixa Estació Transformadora (ET). 

Futur de les CEL. A l’espera del Govern de l’Estat 

En l’actualitat el Govern de l’Estat arrossega un retard de més de vint mesos, en el redactat d’una proposta que hauran d’aprovar els diferents grups parlamentaris del Congrés sobre la regulació d’aspectes importants de les Comunitats. Aquesta nova regulació pot suposar incrementar el radi d’acció per poder compartir energia entre les persones associades a una comunitat ( autoconsums col·lectius) passant dels 500 m actuals a 2, 4 o 5 km i que l’energia compartida pugui arribar fins a 5 MW.  Això pot suposar un avenç molt significatiu per la transició energètica al territori en permetre aprofitar cobertes de granges, polígons i també poder dimensionar petites plantes de generació distribuïda. 

Jornades informatives sobre comunitats energètiques locals ©VictorCosta
Jornades informatives sobre comunitats energètiques locals ©VictorCosta

Els autoconsums compartits en l’actualitat

Mentre no es realitzin els canvis previstos, ens hem de basar en la normativa actual i les limitacions que hem esmentat. Tot i això, s’obren moltes possibilitats, amb estalvis i beneficis rellevants que no apareixen si s’opta per autoconsums individuals. 

Les instal·lacions compartides, en principi, tenen com a objectiu poder posar a l’abast l’autogeneració energètica a aquelles persones que per motius econòmics o tècnics no poden fer-ho en l'àmbit individual. Entre les instal·lacions col·lectives, podem trobar 3 grans grups: d’una banda, aquelles en les que hi participen actors amb molt vincle de confiança, i, per tant, com a molt requereixen un simple acord de repartiment i finançament, com per exemple subministraments d’un mateix titular (comerç i habitatge) o amb un parentiu o amistat molt gran (pares i germans). En un segon grup, podríem situar aquells autoconsums compartits que es fan en el si d’un conjunt de subministraments que ja tenen una entitat de gestió; com ara les comunitats de propietaris, tant verticals com horitzontals, que poden ubicar la instal·lació a la mateixa coberta o en altres de proximitat a la comunitat. En tercer grup, hi hauria els autoconsums compartits participats per persones que no tenen cap mena de vincle més enllà de situar-se en un mateix radi de proximitat. En aquest cas, es requereix una entitat que reguli aspectes vinculats al finançament, gestió i governança de la instal·lació i llur energia, és a dir, una entitat que farà de Comunitat Energètica Local.

Instal·laciós fotovoltaiques en habitatges de Sucs ©Territoriscat
Instal·laciós fotovoltaiques en habitatges de Sucs ©Territoriscat

Els beneficis dels autoconsums compartits en relació amb els individuals

El fet que les instal·lacions col·lectives tinguin com a objectiu abastir d’energia a diferents subministraments, fa que siguin més grans i potents que les de caràcter individual. Aquest fet, comporta que per economia d’escala, la inversió per cada subministrament sigui entre un 20 i un 45% més econòmic respecte un individual.  Exemple: Un Aut. Individual, de 2,5 kW de potència, aproximadament genera uns 3750 kWh anuals, pot suposar un cost (sense IVA) d’uns 1.500 euros a 2.000 euros per kWp instal·lat; és a dir, al voltant d’uns  4.500 euros. La participació d’un autoconsum compartit que suposi tenir un coeficient que atorgui una potència de 2,5 kW, i aproximadament generi uns 3.750 kWh anuals, pot suposar un cost (sense IVA) d’uns 850  euros a 1.250  euros per kWp instal·lat, o sigui uns 2.500 euros. 

En segon lloc, l’autoconsum compartit és més eficient que un individual. En un compartit, cada usuari té un coeficient de participació de la instal·lació de generació; aquest coeficient pot ser variable per cada hora i dia de l’any, cosa que permet poder anticipar i repartir en funció de la previsió de consum. Però a curt termini, el coeficient passarà a ser dinàmic, això vol dir que mitjançant la informació que generen els comptadors intel·ligents (el de generació i comptadors associats a aquest) es podrà fer un repartiment segons el consum real, per tant, optimitzar al màxim l’energia generada. Tot plegat comporta que l’energia generada pugui optimitzar-se més i evitar la generació d’excedents infracompensats. 

En tercer lloc, el cost de producció d’un autoconsum compartit se situa al volant d’un 50% més baix que en un individual.  A part de comportar una inversió més baixa i més eficiència, també suposa unes despeses de manteniment, conservació, assegurances, etc.. menors.

Per tant, generar-nos l’energia de forma col·lectiva pot suposar uns estalvis molt importants. A més, la gestió col·lectiva obre la porta a beneficis individuals addicionals, amb la possibilitat de poder fer compres i vendes agregades d’energia. 

Plaques solars al consultori mèdic de Torrefarrera.
Plaques solars en un equipament de Torrefarrera ©Territoriscat

Hàndicaps i dificultats de les CEL i autoconsums compartits

I arribat en aquest punt, sorgeix una sèrie de preguntes: Si una CEL pot suposar beneficis individuals i col·lectius tan rellevants, com és que no n’hi ha per tot arreu? 

Segurament hi ha moltes raons: tot canvi, genera incertesa i resistència. Això fa que es requereixi temps d’adaptació. A més, estem parlant d’un sector, l’elèctric, molt opac i amb males experiències. Qui més qui menys, recorda els incompliments amb els quals l’Estat va perjudicar petits productors tot  just fa una dècada.  També cal tenir present que l’autoconsum individual és molt més atractiu i beneficiós per les comercialitzadores (es queden l’energia excedentària no compensada) i també pels instal·ladors; en ser més rendibles i de tramitació menys complexa. 

Però segurament, el principal motiu que provoca el desconeixement i alentiment en l’impuls de projectes de generació compartida en el marc de les CEL, és la dificultat social que impliquen. Cal posar-se d’acord en diferents decisions i el caràcter individualista de la nostra societat no hi ajuda.  

Eines de suport per a l’impuls i creació de les CEL

Tot i la dificultat, especialment amb relació al repte social que implica la constitució d’una CEL, cal dir que hi ha diferents organismes que des de fa temps informen i acompanyen aquests tipus de projectes energètics. Es pot citar l’Agència d’energia de Lleida i també els Grups Leader, repartits arreu del territori. En l’actualitat, també a partir del finançament europeu i la col·laboració del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, mitjançant el projecte Green&Circular s’està impulsant un projecte situat a Balaguer que, sota el nom de l’Energy HubLab, vol reunir diferents actors del territori per a l’impuls de la sostenibilitat energètica i les energies renovables.

D’altra banda, els Next Generation preveuen finançar Oficines de Transformació Comunitària així com les despeses vinculades a l’acompanyament en el disseny, creació i gestió de les CEL. Així, tots els consells Comarcals disposaran de tècnics de Transició Energètica destinats a aquesta finalitat. 

Tot i que les CEL poden articular-se a través de diferents formes jurídiques, el caràcter no financer d’aquestes fa que la majoria siguin entitats sense ànim de lucre (ESAL) o mitjançant entitats cooperatives. En aquest sentit, al territori, hi ha entitats com Ponent Coopera que juntament amb altres iniciatives de l’economia social i solidària, com la consultoria Femmes, oferiran acompanyament a ens locals, empreses i ciutadania en l’impuls, creació, gestió i definició de la governança de les comunitats energètiques locals. 

CELS a la Demarcació de Lleida

Entre els projectes que es poden trobar al llarg de la demarcació de Lleida, hi ha la comunitat energètica Vilanoveta, sorgida al barri de la Bordeta, impulsada pel Grup Local de Som Energia de Lleida, i que a més de fer compres col·lectives, està valorant diferents projectes d’autoconsum compartit entre altres accions d’eficiència energètica. 

També destaca la Comunitat Energètica del Pallars Jussà, que es podrà realitzar amb el finançament obtingut per la convocatòria del passat mes de febrer que cobrirà més del 60% de la inversió. 

Però sens dubte són els ajuntaments els que esdevenen un dels principals factors impulsors de les CEL en l’àmbit rural. El rol dels ajuntaments és clau a l’hora d’ajudar a finançar els estudis preliminars, per dissenyar i dimensionar l’entitat i les actuacions. Però també pot dur a terme un paper més actiu. Es veu, per exemple, en casos, com a Castelló de Farfanya, El Palau d’Anglesola i Soses, on l’ajuntament compartirà amb la ciutadania, mitjançant una taxa municipal, una part de l’energia generada a les seves cobertes. En altres casos, l’ajuntament opta per participar en una CEL cedint cobertes municipals per tal que aquesta pugui realitzar-hi les instal·lacions.

En aquesta modalitat hi ha municipis com Bellpuig i Ivars d’Urgell, els quals ja estan iniciant projectes de cessió de cobertes municipals per tal que l’energia generada en elles serveixi per abastir comerços i habitatges propers que no tinguin possibilitat de dur a terme autoconsums individuals o que prioritzin autoconsumir de manera col·lectiva en lloc d'acollir-se a l’opció individual.

Venen dies molt engrescadors per tothom que sintonitzi amb la creació d’espais on l’individualisme no jugui un paper principal. Les CEL, ben segur, seran una eina magnífica per reaprendre a viure la participació en la comunitat com un profitós factor d’enriquiment personal.


 

Les comunitats energètiques com a eina per aconseguir una millor eficiència energètica
comentaris