17.01.2022 |

La modernització dels Canals d’Urgell, penja de la concreció dels ajuts europeus

Amadeu Ros i el seu equip al capdavant de la Comunitat General de Regants mantenen el convenciment que la modernització dels Canals d’Urgell és imprescindible per aconseguir un ús més eficient de l’aigua, adaptar els cultius al canvi climàtic i millorar les condicions socioeconòmiques de les explotacions
Imatge del Canal Auxiliar al terme de Sidamon @JosepA.Pérez
Imatge del Canal Auxiliar al terme de Sidamon @JosepA.Pérez
La modernització dels Canals d’Urgell, penja de la concreció dels ajuts europeus

La Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell manté l’esperança de poder iniciar les obres de modernització l’any 2022. Amb la voluntat de complir aquest calendari, la Generalitat ha donat un cop de mà avançant amb els projectes de quatre trams, i el Ministerio ha facilitat una important partida econòmica destinada a millores tècniques de la xarxa actual.

Els regants de l’Urgell no saben si considerar la pandèmia un inconvenient o una oportunitat. La seva junta de Govern, encapçalada per Amadeu Ros, prenia les regnes de la infraestructura l’any 2018, amb un programa que tenia el clar objectiu d’executar la modernització de la xarxa de regadius.

Imatge del Canal Auxiliar a Sidamon @JosepA.PérezEn les jornades Reg i Futur del 2020, celebrades a les portes de l’estat d’alarma i l’esclat de la pandèmia, la Consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, anunciava una partida d’1,3 milions d’euros per redactar els corresponents projectes executius; i Ros confiava començar a executar la millora de les primeres 10.000 hectàrees al setembre del mateix any.

Aquestes eren les primeres jornades presidides per Ros, qui va voler ser contundent a l’hora d’assegurar que en cas de no tenir el suport del Govern català, no l’hi tremolaria el pols en defensar el regadiu a Madrid o a Europa

Unes setmanes després de la celebració d’aquesta trobada es declarava l’estat d’alarma, i totes les previsions quedaven posposades en l’àmbit català. No passà el mateix, però, en l’entorn europeu. Per tal de fer front als efectes de la pandèmia en les economies comunitàries s’aprovaren els fons Next Generation, uns instruments aprovats pel Consell Europeu amb l’objectiu de reactivar l’econòmica i protegir la societat.

En aquell moment, la Generalitat de Catalunya elaborà l’informe Next Generation Catalonia, on inclogué 27 grans projectes que fixaran l’estratègia de reconstrucció del país per als pròxims anys. Aquests sumen un pressupost de 31.765 milions d’euros, dels quals 3.000 milions els rebria el Departament d’Agricultura

Seu de la Comunitat General de Regants dels C anals d'Urgell @JosepA.PérezLa modernització dels Canals d’Urgell, segons explica Amadeu Ros, s’havia inclòs entre aquests 27 projectes en l’apartat de Racionalització de l’ús de l’aigua, i també de forma genèrica amb la resta de xarxes hidràuliques del país. La Junta de Govern va demanar a la Generalitat que s’inclogués com un projecte individual, donada la singularitat i l’abast de l’obra. Ros apuntava que la resta de xarxes susceptibles d’ajuts (el regadiu de Tremp, el Canal de Pinyana, i el Canal d’Aragó i Catalunya) també haurien d’estar identificades.

La Generalitat va traslladar l’informe Next Generation Catalonia al Govern central, un document que conté la proposta provisional de projectes catalans candidats a obtenir recursos del fons europeus, suposadament amb les esmenes dels regants lleidatans. Segons Ros, Brussel·les estudiarà les propostes, i confirmarà d’idoneïtat dels projectes al voltant del mes de juny, la qual cosa vol dir que les primeres actuacions es podrien començar a executar el 2022. La totalitat de la modernització es durà a terme en diferents fases al llarg de sis anys.

El pressupost que els regants van presentar a la Generalitat incloïa tres partides:  1.016 milions d’euros per a la infraestructura de reg, 369 milions per a l’abastament de les parcel·les i 35 milions per a la consolidació d’una via verda de 350 quilòmetres al llarg de les banquetes i la recuperació de patrimoni 

Ara com ara, Ros i el seu equip mantenen el convenciment que la modernització dels Canals d’Urgell és imprescindible per aconseguir un ús més eficient de l’aigua, adaptar els cultius al canvi climàtic i millorar les condicions socioeconòmiques de les explotacions. Així i tot, reconeixen que no hi ha cap concreció respecte a les dates i el procés de distribució dels fons.

Aqüeducte del Sió a Agramunt @JosepA.Pérez

La Generalitat veu inconcreció en el destí dels ajuts europeus

Des de l’àrea de Desenvolupament Rural de la Generalitat, el Director General, Oriol Anson, assegura que la modernització dels Canals l’Urgell ha estat un projecte prioritari per una qüestió d’estalvi d’aigua i sostenibilitat. De fet, des del Govern català s’estudiaven fórmules de finançament fins a l’aparició dels Fons de Recuperació.

Anson explica que el Govern espanyol va fer una previsió de fons del Pla de recuperació, transformació i resiliència als diferents Ministeris, i en va destinar 1.000 milions al d’Agricultura, gestionats per la societat SEIASA (d’aquests, uns 563 els destinaven a tots els regadius de l’Estat susceptibles d’ajuts). Catalunya presentava 17 projectes per un import pròxim als 200 milions d’euros, una xifra que atorgava a cada una de les propostes al voltant de 37 milions d’euros. Per aquest motiu no s’hi va incloure el projecte de l’Urgell, valorat en més de mil milions, ja que tenia poques possibilitats de prosperar. Segons Anson, es va creure més oportú incloure petites actuacions en el regadiu de Tremp, del Canal de Pinyana, així com en trams conjunts del Canal d’Aragó i Catalunya.

El departament va canalitzar el projecte dels Canals d’Urgell donat suport a la via de Manifestos d’Interès, un altre instrument inclòs en el Pla de recuperació, transformació i resiliència, al qual van presentar el projecte els regants de l’Urgell directament. Anson indica que aquesta via disposava de més dotació econòmica destinada a grans projectes, com és el cas dels Canals d’Urgell.

Anson també destaca que els projectes gestionats per la societat SEIASA s’haurien d’executar el 2026, per la qual cosa el projecte de l’Urgell difícilment es podia plantejar en l’apartat de regadius del Ministerio de Agricultura.

El Director General remarca que no va ser causa de l’oblit, sinó de la lògica, excloure l’Urgell, i així garantir les dotacions per als projectes més petits

Oriol Anson manifesta que el Departament continua treballant en els quatre primers projectes, al marge de quines siguin les exigències del Govern espanyol a l’hora d’executar-los. En aquest sentit, Agricultura ja ha fet arribar una queixa a l'executiu espanyol pel fet que SEIASA gestioni directament amb les comunitats de regants les obres de modernització, sense tenir en compte les competències de la Generalitat

Banqueta Juneda @LaBanqueta

El Congrés rebutja una proposta no de Llei per garantir els fons europeus per la modernització

El Partit Popular va presentar el dia 13 de maig una proposta no de Llei a la Comissió d’Agricultura del Congrés sobre les actuacions de regadiu i infraestructures subjectes al finançament amb els recursos dels fons europeus Next Generation, que no va prosperar després de rebre els vots en contra del PSOE i d’Unidas Podemos i l’abstenció de VOX. Van donar suport a la proposta PDeCAT i ERC

En aquesta proposta, el PP defensava que el projecte de la modernització del Canal d’Urgell és un dels que coincideix amb els objectius pels quals la UE envia aquests fons de recuperació. És per això que s’instava al govern espanyol a impulsar, aprovar, i agilitzar l’execució del projecte de modernització del reg del Canal d’Urgell com a beneficiària del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, sense que sigui excloent d’altres.    

La diputada al Congrés pel PSC, Montse Mínguez, va exposar que el projecte de la Comunitat de Regants no s'havia inclòs en la documentació que la Generalitat va lliurar al Ministeri d’Agricultura. Mínguez es preguntava el motiu pel qual la Generalitat no l’havia seleccionat i assegura que continua sent una prioritat pel ministre, tal com va dir al febrer.

Mínguez feia referència a les declaracions que va fer el ministre d’Agricultura, Luís Planas (PSOE), en una visita a la seu dels regants a Mollerussa en el marc de la campanya electoral del 14-F: en les quals afirmava que el projecte  té totes les condicions per optar al pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i que s’ha de situar com una prioritat la modernització del Canal. 

Modernització dels Canals d'Urgell

La modernització dels Canals d'Urgell, un projecte de desenvolupament de la terra i la seva gent 

Els Canals d'Urgell reguen 75.000 hectàrees de les comarques de la Noguera, el Pla d'Urgell, l'Urgell, el Segrià i les Garrigues, i amb el projecte de modernització està previst que es pugui regar més de 51.000 hectàrees per gravetat, i d'aquesta manera evitar els sistemes de bombeig, el que reduiria considerablement el consum energètic i el cost del sistema. L'entitat està representada per 21.000 regants distribuïts en 21 col·lectivitats

A part del subministrament del regadiu, la infraestructura hidràulica també té la funcionalitat d'abastament a poblacions, indústries i granges.

El projecte de la modernització de regadiu està lligat al projecte mediambiental dels canals que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant dels canals d'Urgell per convertir-los en una via verda que fomenti el turisme sostenible a la zona. La previsió és plantar més de 15.000 arbres al llarg del Canal Principal, l'Auxiliar i les seues quatre séquies 

Imatge de la zona regable dels Canals d'Urgell @cgcuEs tracta d’un projecte transformador dels usos de l’aigua, del paisatge, però també ho vol ser de l’economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible així com models de negoci basats en l’economia verda. Respectar l’arbrat i recuperar les antigues caselles dels canalers, les persones que vetllaven per l’aigua des de l’inici de la construcció de la infraestructura són alguns dels detalls de la transformació prevista.

Pel que fa a la recuperació de les caselles dels canalers, els regants tenen previst un pla d'actuació que permetrà restaurar mig centenar d'aquests edificis que es troben al llarg dels canals i les séquies principals. Es tracta d'edificacions que malgrat el seu estat actual, alguns municipis tenen interès a recuperar-les i per aquest motiu estan negociant amb la comunitat la seva sessió per la gestió i el manteniment, i destinar-les a usos mediambientals, socials o culturals.

En tot l'aspecte arquitectònic de la recuperació també contempla edificacions a les comportes de l’embassament i conduccions principals, canals de descàrrega, obres mestres de l’enginyeria, com el túnel de Montclar, que es van construir a mitjans del segle XIX. O el mateix edifici de la seu de la Comunitat a Mollerussa, obra de l'enginyer Domènec Cardenal.   


 

La modernització dels Canals d’Urgell, penja de la concreció dels ajuts europeus
comentaris