|
Les pandèmies, com l'actual de Covid-19, poden convertir-se en un nou motor indirecte de la desforestació tropical. Així ho afirma una recerca internacional, amb experts de 8 països, on participen la Universitat de Lleida i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, i que s'acaba de publicar a la revista Perspectives in Ecology and Conservation. En l'estudi, liderat per la Universitat de Sâo Paulo, participen investigadores i investigadors brasilers, espanyols, dels Estats Units, Austràlia, el Regne Unit, França, Itàlia i la Costa d'Ivori. Els experts han comparat les imatges de satèl·lit de la desforestació durant un període de quatre setmanes al 2020 amb les del mateix període corresponent del 2019 a tots els tròpics del planeta. L'anàlisi proporciona evidències d'un augment immediat de la desforestació tropical a nivell mundial després de les polítiques nacionals i internacionals destinades a minimitzar l'impacte de la Covid-19 sobre la salut humana. Durant el primer mes després de la implementació de mesures de confinament a la població, es van detectar alertes de desforestació a 9.583 quilòmetres quadrats, gairebé el doble que en el mateix període de 2019, quan van ser 4.732 quilòmetres quadrats
L'estudi també posa de relleu que les zoonosis (aquelles malalties que poden transmetre's entre animals i persones com la Covid-19) poden interaccionar de manera recíproca amb la salut pública, l'economia, l'agricultura i els boscos. "Veiem que es tracta d'un problema que s’està retroalimentant a sí mateix, i si no redrecem les conseqüències a curt, mig i llarg termini de les mesures que prenem com a societat global podem endinsar-nos encara més en aquest cercle viciós de desforestació i zoonosis", destaca l'investigador de la Joint Research Unit CTFC-Agrotecnio i cap del Hub Global Forest Biodiversity Initiative a la UdL, Sergio de Miguel. Tot i semblar que el confinament de la població a escala global ha portat una millora del medi ambient, l'investigador afirma que "malgrat la reducció significativa de la mobilitat i activitat socioeconòmica, contràriament al que es podria esperar, la reducció en emissions de carboni i gasos d'efecte hivernacle, principals causants del canvi climàtic va ser relativament marginal". A més, "si bé els nivells de contaminació es van reduir en diverses zones del món, com ara a casa nostra, a les zones tropicals aquesta contaminació per partícules associades a la desforestació i als incendis possiblement es va incrementar", afegeix Sergio de Miguel. L'estudi també planteja diverses recomanacions com ara centrar-se en els mitjans de subsistència de comunitats rurals i indígenes, integrar com activitat essencial la supervisió i el control del medi ambient per aturar la desforestació i la pèrdua de biodiversitat, preveure un augment dels incendis forestals i per tant tractar-ne tant les causes com les conseqüències i per últim, fomentar les estratègies per impulsar els mercats legals de la fusta i les cadenes de subministrament i comercialització. |
