Primavera Sound és un univers en si mateix amb la seva pròpia idiosincràsia. Amb noves fites i assistents arribats d'arreu del món, Primavera Sound tanca el seu primer cap de setmana amb la jornada més multitudinària de la història del festival i múltiples moments memorables.
Amb el pic d'assistència la nit de dissabte (80.500 persones; 66.000 dijous i 74.000 divendres), un seguit de concerts que s'estenien al llarg de la ciutat des d'aquest diumenge van marcar l'inici de la segona setmana de l'edició més mastodòntica del festival.
Artistes com Gorillaz, Nick Cave, Caroline Polachek, Beach House i Alizzz tanquen el primer cap de setmana
Per a molts, aquests concerts són tot just el principi, i per a altres, una extensió del festival —així, "de regal"— sense precedents. Junt amb un Boy Pablo enèrgic, festiu i disposat a anticipar-nos tot el que està a punt de venir, El Petit de Cal Eril apareixia a l'escenari del Poble Espanyol com qui —mentre nosaltres estàvem amb les nostres coses— ha fet una estirada i es converteix en el local idoni per rebre tots els artistes internacionals que conformaran la impressionant programació del Primavera a la Ciutat, que s'estendrà al llarg de Barcelona fins el 8 de juny. Així, artistes de primer nivell com Phoenix, Interpol, Megan Thee Stallion, Beck i Jorja Smith brillaran al voltant de la ciutat fins dimecres per donar pas al proper cap de setmana, el segon de l'edició que se celebrarà de nou al Parc del Fòrum amb més caps de cartell i noves veus que s'han fet un lloc en el panorama musical recentment com Yeah Yeah Yeahs, Dua Lipa, Lorde i Antònia Font.
La nit de dissabte va marcar la fi (i també el punt àlgid) del primer cap de setmana al recinte del Fòrum, amb actuacions d'artistes consolidats que tornaven al Primavera com qui visita la casa dels pares i altres que tot just eclosionaven als escenaris del festival davant un privilegiat públic.
Nick Cave & The Bad Seeds va obrir la porta gran a una jornada que va ser marcada per la intensitat amb un directe complert, davant del públic multitudinari de l'escenari Pull and Bear. L'australià, que ha perdut un fill fa menys d'un mes, va plantar-se a l'escenari amb la seva banda amb un enèrgic Get ready for love que convidava a un trajecte vital, amb tints de rock i melancolia a parts igual, pels seus antològics àlbums, anant des dels clàssics O children o Into my arms a temes més nous, com Ghosteen speaks i Bright horses. En algunes ocasions, el músic, escriptor, actor i compositor de cinema australià es va apropar al màxim al públic de primera fila per agafar-los les mans i cantar-los directament.
Tot just uns minuts més tard que Cave baixés de l'escenari, Gorillaz encenien l'escenari del costat, l'Estrella Damm, amb la seva característica fusió d'electro pop, rock alternatiu i hip hop. Liderat per Damon Albarn, la banda repassava els seus grans èxits, com Feel Good Inc, Rhinestone eyes o On melancholy hill siluetada en la imatge dels mítics personatges virtuals de la banda fets per animació.
Una mica més amunt, al Binance, els eteris Beach House diluïen els límits entre el terra i l'atmosfera al so dels temes més esperats com Superstar, Lazuli i Myth, que elevaven el públic impossibilitant que fessin un pas cap en cap direcció fins que no deixessin de tocar. De poques paraules però molt sinceres, Victoria Legrand i Alex Scally es desfeien en agraïments i es limitaven a recordar-nos que ens hidratéssim, conscients que la força del seu pop modern, com les imatges d'un somni o una mirada transparent que se't clava en la memòria, no necessita d'una sola paraula.
Pel que fa al que és més imprevisible, l'últim round del primer cap de setmana del Primavera Sound va donar lloc també als fets més extraordinaris, un tret ja característic d'un festival que dona cabuda per igual als grans artistes que als emergents i que no té cap por —molt al contrari— a allò desconegut
Entrada la nit, al costat del mar, ressonava a onades el rugit d'un públic que t'atreïa cap a l'escenari de Plenitude, on Caroline Polachek creava doctrina amb el seu pop inclassificable i una escenografia desèrtica i vestit d'impacte a joc amb el so, que et transportava a un univers on allò primordial confluïa amb el que està per escriure, un cosmos on és evident que Polachek és l'única que hi regna.
De Tyler, the Creator també sabíem el que en podíem esperar; amb tot, el seu directe, des del gran escenari d'Estrella Damm i quan això ja no es creia possible, superava totes les expectatives del públic desbordant energia i actitud mentre llançava els seus hits —See You Again, IFHY, Earfquake— com les claus que revelen com s'ha convertit en el creador totpoderós que és avui: abans de crear cal també destruir. "I fucking hate you, but I love you", confessava mentre es perdia sota una tempesta elèctrica lumínica. Foc i cels estrellats acompanyaven l'artista enfilat dalt d'un turó agreste que el mantenia en la posició que mereixia estar: per damunt de tot, al cim de la música i la cultura pop.
A l'altra punta del recinte, a l'escenari Tous, Alizzz ens sorprenia com el primer raig de llum en una nit ideal —Nos ha vuelto a amanecer, es lamenta amb Rigoberta— i desplegava —amb aparició sorpresa d'Amaia inclosa— el seu directe amb un estil tan desenfadat que és atribut de molt pocs, obrint-se al seu públic com ho fan al matí "todas las panaderías". Potser, en el fons, el productor català vingut a frontman tractava d'advertir-nos: les nits més intenses són les que acaben abans. Més tard però massa aviat encara, al so d'un Disclosure i Dave P. que encara feien ballar els assistents com si acabessin d'arribar a través dels grans hits de l'electrònica, començaria a clarejar al fons de l'escenari Cupra per marcar el punt final de les tres jornades del primer cap de setmana, segurament curta per a molts, però indubtablement memorable per la majoria.
