La cantant catalana més internacional fa parada a casa enmig de la seva gira mundial i ho fa en un dels festivals que l'ha vist veure créixer de més a prop: el Primavera Sound. Rosalia celebrava aquest dissabte, l'última nit del festival, trobar-se a Barcelona després d'haver girat per tot el món i haver-se trobat durant tan temps lluny de casa.
Des del gran escenari d'Estrella Damm, Rosalia i amb el públic més mutlitudinari de tot el festival, va ser capaç de concentrar tota l'essència de la gira motomami en una hora i quart de concert, i fins i tot incloure temes d'altres àlbums com Malamente del categòric El mal querer; Beso del seu últim EP, RR, que ha llançat recentment juntament amb la seva parella, Rauw Alejandro; i fins i tot una commovedora versió de Héroe, d'Enrique Iglesias, que va interpretar després que sonessin les emotives paraules que la seva àvia pronuncia al final de G3N15.
La cantant de Sant Esteve de ses Rovires es mostrava agraïda per ser un cop més al festival que l'ha vist créixer, i es referia a les paraules del seu avi, que amb el temps han esdevingut gairebé "un senyal del destí": "'Què trista, què trista és la vida de l'artista"'. "Jo no penso que ho sigui, però té les seves coses, i aquí hi ha gent amb famílies que porten un any i mig de gira. Trobem a faltar a la gent que estimem", indicava, recordant que Primavera Sound és el festival on ha tocat més vegades.
Els italians Måneskin, els fills bastards d'Eurovisión, van trobar al festival una segona casa amb un públic expectant del seu rock ardent
Amb la confiança de saber-se a casa, Rosalía s'obria un cop més al públic per confessar que, ja al 2017, havia vist Grace Jones al festival barceloní i somiava que un dia ella també seria cap de cartell.
La mescla d'estils es donava una nit més al festival com una fórmula d'allò més efectiva, i és que abans de l'actuació, l'escocès Calvin Harris havia estat escalfant l'ambient a l'escenari contigu amb la seva electrònica de masses i remixs que es mostren impassibles al pas del temps, com Satisfaction i Destination Calabria, o amb hits explosius com Miracle, nascut de la col·laboració amb Ellie Goulding i amb el qual va posar punt final a la seva actuació.
La mítica St. Vincent va declarar-se "enamorada de Barcelona" des del gran escenari de Santander, des d'on va trasbalsar el públic amb el seu glam i art rock
El rock alternatiu continuava mantenint un lloc privilegiat al festival amb l'actuació de bandes que són tan fidels al festival com el mateix públic, com és el cas de The War on Drugs. El nord americà Adam Granduciel transportava un any més els assistents cap al seu interior i reflexions més personals a base d'una boira instrumental de sintetitzadors , guitarres brutes i una veu transparent que feia equilibris entre la bellesa i el dolor al més pur estil de les balades romàntiques americanes dels setanta.
La nit també vivia un cop més un dels fenòmens més especials que caracteritzen Primavera Sound i que donen sentit a tot l'intens desplegament de la indústria que requereix l'organització d'un festival en pro de la música: la consolidació dels artistes dalt els escenaris, que d'un any a l'altre asscendeixen entre les línies del lineup per acabar al capdavant del cartell. És el cas de Caroline Polachek, que després de revelar-se l'any passat com una de les grans exploradores del pop del segle XXI a l'escenari mitjà de Plenitude, des d'on emetia els seus refilets de soprano com una profecia del futur, aquest any passava ocupar l'escenari principal. La de Nova York va hipnotitzar el públic -ja vingut a masses- un any més amb Welcome To My Island, Bunny Is A Rider, Sunset i So Hot You're Hurting My Feelings, entre altres, per confirmar que Primavera Sound, més enllà de ser un festival, s'ha convertit un fenomen sociocultural en si mateix.
