Quan sents el nom de ‘La Sabateria’, segurament el primer que et ve al cap és un establiment on saps que hi trobaràs sabates de tota mena, doncs ‘La Sabateria’ de Lleida trenca de la resta, perquè allí hi pots trobar tota mena de llibres, tan nous com de segona mà en un petit espai del carrer de Lluís Besa de la capital del Segrià.
L’Estefania Reñé és la propietària i la impulsora d’aquest establiment amb encant que ha estat reconegut pel rànquing Little Bookstores com una de les llibreries més boniques del món. Ens explica que el nom li ve de voler retre homenatge a un antic company que tenia una sabateria en el mateix carrer i que regalava un molt bon ambient, fins que un dia, ja no el va poder donar. Avui, i des de fa cinc anys, que les portes de La Sabateria estan obertes a tothom i cent per cent per gaudir de l’art sense pretextos, donant una segona vida als llibres i recordant grans històries.
Per què ‘La Sabateria’, un nom tan explícit si vens llibres i no sabates?
Anys enrere, abans que jo obrís el meu propi establiment, al Carrer la Palma hi havia un home que cada dia alçava la persiana per tirar endavant la seva sabateria. Aquella persona animava el carrer i encomanava alegria a tot aquell que passava per allí, per això quan vaig voler plantar-me amb el meu propi negoci, vaig cercar pel barri algun lloc amb encant i vaig anar a parar a un local del Carrer Lluís Besa, número 3 que em va semblar idoni per obrir-hi la meva història i em vaig permetre el plaer de donar-li el nom que aquell home havia portat molts anys amb el seu negoci de sabates, però en el meu cas, els protagonistes eren llibres!
Fa cinc anys que tens ‘La Sabateria’, és el negoci de la teva vida fins a la jubilació?
Sí, m’haurien d’anar molt malament les coses perquè no ho fos. Llarga vida a La Sabateria! I espero que si mai queda tancada, després de la meva jubilació, algú n’agafi el relleu i la faci viure.
La Sabateria és un homenatge al comerç local, alçar la persiana amb il·lusió i al cap d’unes hores abaixar-la i així un dia més
Per què una llibreria?
Jo venia del món del llibre, havia treballat durant 15 anys a la Caselles de Lleida, però allí s’hi respirava un altre ambient, moltes persones i molta compra venda cada dia, jo buscava un ritme més tranquil i treballar a ‘foc lent’, per dir-ho d’alguna manera. Són filosofies diferents i a La Sabateria vaig trobar el meu racó singular on vaig poder reduir les marxes.
Recordes els primers llibres que van ocupar els prestatges de la llibreria?
Sí, en recordo dos. Un antic i un nou que els vaig voler posar junts. El nou era ‘Un día en la vida de una mujer sonriente’ de Margaret Drabble i el llibre antic era una traducció d’uns poemes en català i anglès de Josep Carné.
De quin gènere literari et consideres una apassionada?
Soc amant de la novel·la escrita per dones i la poesia, però la novel·la negra no m’agrada, perquè m’avorreix.
Garcia Lorca és meravellós, però si he de triar entre aquest autor i Víctor Català, triaré Caterina Albert
Cuides l’hàbit lector? Com ho fas?
No considero que l’hagi de cuidar, perquè el tinc. Penso que la lectura és un hàbit d’inèrcia i com més llegeixes, més ganes en tens. Jo llegeixo cada nit, acompanyada dels meus fills.
Has aconseguit lligar l’oferta de vendre llibres antics, de segona mà i nous? Quin és l’elixir perquè lligui bé aquesta combinació?
Realment és molt fàcil vendre aquesta proposta. Un llibre al final és un llibre. Els llibres nous atrauen un tipus de públic que quan veu un títol antic se n’enamoren.
Parlem dels llibres de segona mà, des de ‘La Sabateria’ has donat una segona vida a molts dels llibres que la conformen? Creus que té un vessant interessant un llibre que ja ha passat per unes altres mans?
Sí, per exemple, a la llibreria ens van portar un atles fet malbé i en fem punts de llibre. D’aquesta manera, donem vida a tot el que podem. A més, un llibre de segona mà t’ofereix un preu fabulós.
Qui és amant del llibre, tant el llibre com a objecte o com a iniciativa intel·lectual, se sent atret per qualsevol material literari, sigui nou de trinca o antic
Passada la diada de Sant Jordi, quins títols ens recomanes?
‘Aliades’ de Txell Freixas, una història real i en clau femenina.
Hi ha molts llibres que han fet història i d’altres que han passat a la història, me’n podries anomenar algun?
Que hagin passat a la història n’hi ha moltíssims, perquè el ritme de publicació actual és frenètic. Però un títol que en el seu moment va fer història i que ha caigut en l’oblit és ‘El codi Da Vinci’ de Dan Brown. Mentre que de llibres que han fet història trobem des de ‘La Plaça del Diamant’ de Mercè Rodoreda a ‘Solitud’ de Víctor Català, passant per ‘El temps de les cireres’ de Montserrat Roig.
Crec que la lectura és l’altaveu d’un vocabulari ric i d’un criteri ampli. És una tolerància intel·lectual absoluta
Segons el rànquing de Little Bookstores, has aconseguit ser reconeguda com una de les llibreries més boniques del món. Què creus que la fa bonica?
Això va suposar un boom per La Sabateria i un redescobriment per moltes persones de Lleida que sabien que existia, però no l’havien visitat encara. La gent del barri estava agraïda i va venir molta gent de fora a visitar-la, fins i tot dels Estats Units. La Sabateria la fa bonica la gent que hi entra, perquè fa que cobri vida.
