19.09.2019 |
Territoris.cat

És clar que hi ha vida més enllà del nostre melic

La partitura d'un violinista al carrer Major
La partitura d'un violinista al carrer Major
És clar que hi ha vida més enllà del nostre melic

En els dies més vagarosos d'agost, voltava pel carrer Major de Lleida , sense cap més objectiu que el de la meva punyetera mania de mirar a torn i a dret, intentant descobrir algun detall o situació digna de fotografiar i de ser inclosa en la galeria particular del meu Instagram. En aquests recorreguts pausats i sense objectiu, sempre es presenta l'oportunitat que un mateix espai es transformi en una nova composició, segons la situació de la  llum o dels personatges que l'ocupen.

El dia concret al qual faig referència, un jove violinista estava interpretant una peça davant d'un local tancat, la persiana del qual estava baixada i s'hi observaven unes pintades que completaven una composició idònia, com a nova aportació a la galeria Instagram. El meu gest natural, va ser el d'alçar el mòbil i prendre la primera instantània, la qual cosa, em va portar a altres enquadraments, intentant trobar el millor joc d'ombres i llums per la nova fotografia de la col·lecció.

El jove m'observava mentre interpretava, amb mestratge, l'obra escrita a la partitura i vaig notar que la seva mirada discreta anava més enllà de la curiositat provocada per l'actitud d'un vianant més... I quan vaig fer el primer pas per allunyar-me, vaig sentir una veu tímida que cridava la meva atenció...

-Senyor, senyor, no faci fotografies si us plau!! -. Em vaig atansar a l'intèrpret - el seu nom era Joel- per explicar-li que les fotografies serien per a una col·lecció particular.

Així i tot, el jove violinista va insistir en no voler ser fotografiat, però em va demanar que m'atansés, i quasi a cau d'orella, en va dir...

-Per què no escolta l'obra i l'enregistra, que és de la manera que en tindrà un millor record i podrà valorar el meu treball? Amb la fotografia, només vostè podrà gaudir del seu treball, però no l'hi aportarà cap altra sensació-.

Palplantat... uns segons de silenci... i tot just, vaig reaccionar per buscar l'aplicació de la gravadora i dir-li:

- Quan vulguis pots començar-, i l'enregistrament dels dos darrers moviments de l'obra va començar. Un cop finalitzada aquesta part, en Joel va tornar a cridar la meva atenció per indicar-me que tot seguit, interpretaríal a cadenza, la part més virtuosa de l'obra.

Això bé al cas perquè cadascun de nosaltres massa sovint anem a la nostra bola, pensant que el món ens gira al voltant, però t'adones que més enllà del nostre melic també hi ha vida, sentiments i experiència

Comparteixo l'enregistrament, primer perquè el Joel és bo i després com a compensació per la meva falta d'educació, per prendre una imatge sense demanar autorització, malgrat que el personatge es trobés al carrer.

Comentarios