Ignasi Girona va ser un visionari que va participar en la transformació de l'agricultura amb l'impuls dels regadius

Sota la protecció de la Mare de Déu del Remei: l'empremta dels Girona a Ponent

La capella de la Mare de Déu del Remei en l'entorn dels edificis
photo_camera La capella de la Mare de Déu del Remei en l'entorn dels edificis

La dels Girona és una de les sagues familiars que van participar del gran desenvolupament industrial i econòmic de Catalunya, i de Lleida en les primeres dècades del segle XX. El patriarca de la família, Ignasi Girona Targa, era un gran devot de la Mare de Déu del Remei, a la qual atribuí els èxits que va aconseguir al llarg de la seva vida. Una devoció que va transmetre a les generacions posteriors, i que ha posat nom a molts dels projectes familiars.

Festa Major del Castell del Remei època ©FundacióCastelldelRemei
Festa Major del Castell del Remei època ©FundacióCastelldelRemei

Ignasi Girona va ser un visionari que va participar en la transformació

de l'agricultura amb l'impuls dels regadius, la modernització de les fàbriques, l'expansió del comerç, la revolució de transport i la solidesa de la banca i, com a conseqüència, en el desenvolupament de Catalunya en la segona meitat del segle XIX.

Un impuls que, gràcies a la passió de Girona per la terra i l'agricultura, va arribar a la Pla d'Urgell l'any 1853, quan va adquirir la Torre del Bisbe al terme de Penelles, per tal de desplegar el seu projecte, que es convertiria en l'actual finca i celler del Castell de Remei.

Ignasi Girona arrencava el seu projecte lleidatà tot pensant en el que seria el Canal d'Urgell, una obra essencial per al desenvolupament del territori lleidatà, de la qual ell en va ser un dels impulsors més destacats

L'Escola Ménagère agrícola femenina Santa Anna ©FundacióCastelldelReiemei
L'Escola Ménagère agrícola femenina Santa Anna ©FundacióCastelldelReiemei

Ignasi Girona va iniciar l'expansió de la finca del Remei, on no va faltar l'edificació d'una capella dedicada a la Mare de Déu, que després els seus fills Jaume i Ignasi Girona Agrafel convertirien en l'actual Castell del Remei. Però serien els néts del patriarca Ignasi i Joan Girona Vilanova els que transformarien la propietat en colònia agrícola i impulsarien la primera modernització de les finques.

Ignasi Girona Vilanova i la seva esposa Anna Jover van introduir a la colònia, al voltant del 1912, l'Escola Ménagère agrícola femenina Santa Anna, un model d'ensenyament belga, gestionada per l'orde de les Dominiques de l'Anunciata. Tota una mostra de l'interès dels Girona en la pedagogia social. En aquells anys, a la colònia hi residien quaranta famílies amb una població que superava les quatre-centes persones.

La verema en les finques del Castell del Remei ©FundacióCastelldelRemei
La verema en les finques del Castell del Remei ©FundacióCastelldelRemei

Però, segurament, fou Joan Girona Vilanova el veritable gran impulsor del Castell del Remei, que va ampliar el celler i reunir fins a 2.000 jornals de terra, tot convertint-lo en la finca de regadiu més gran de Catalunya. A més de destacar en l’extensió, aquesta colònia agrícola seria la primera a comptar amb tractors i camions de combustió, màquines de batre, lligadores mecàniques, tallers metal·lúrgics... I les primeres finques que es van anivellar per aconseguir optimitzar els regadius i la funcionalitat de la maquinària. A més, també s’hi va construir un molí de farina, un desenvolupament que convertiria el Castell del Remei en un referent.

La colònia agrícola del Castell del Remei es va convertir en comunitat rural, on la família del parcer, treballador o jornaler mira-va de guanyar-se la vida, l'infant anava a l'escola, i el capellà guaria l'ànima del cristià. Tot plegat, una continuïtat que esdevé tradició i es transforma en costum social.

Castell del Remei -època
Festa Major del Castell del Remei època ©FundacióCastelldelRemei

Aquesta vida es desenvolupava a la vora d’una activitat agrícola força productiva, amb conreus de cereal, vinya, oliveres i alfals, que a principis del segle XX va exercir un efecte crida per la seva destacada modernitat, social i laboral. El poble va arribar a tenir més de 400 habitants que van fer possible un mestissatge cultural que era present en festes populars i religioses, casaments, natalicis i aplecs que s'han mantingut fins a l'actualitat.

L'època d'esplendor del Castell del Remei va començar a decaure a partir del 1950. En traspassar Joan Girona, l'heretat de la finca passa a la tutela de la neta, Teresa Escubós Girona, qui deixa la gestió en mans de capellans, masovers i capatassos. Aquesta segona meitat de segle transforma la colònia, que redueix la producció del vi, producte estrella de la finca.

El periple dels Girona finalitza el 1982 amb la venda de les propietats a la família Cusiné de Mollerussa que, encapçalat per Arman, enceta un nou projecte agrari a l'explotació i en recupera la vinya. El segle XX del Castell del Remei finalitza amb l'empremta de la família del Pla d'Urgell, que consolida i expandeix el projecte, a Garrigues i Conca de Barberà, el seu fill Tomàs Cusiné, ja entrats al segle XXI.

 

La vida a la colònia agrícola

Jaume Vila
L'escriptor i poeta Jaume Vila

Castell del Remei va ser una comunitat rural amb persones que hi van néixer, que hi van créixer, i que van adquirir-hi els seus valors com a persones. Històries personals, unes agradables i d’altres no tant, que han marcat per sempre els seus protagonistes, van transcórrer en aquest indret. Un dels exemples pot ser el cas de l'escriptor i poeta, i artista Jaume Vila, fill d'un cap d'explotació de la finca, que va basar una part de la seva obra i de la novel·la Sarcènit en la colònia.

També hi van transcórrer històries tràgiques com la del cineasta mollerussenc Ramon Monfà, fill d'una família de jornalers, que residia a la finca durant la guerra civil. El Castell del Remei va patir els efectes de la contesa com a punt estratègic per la proximitat amb Balaguer i el front del Segre, sent utilitzat per les tropes republicanes que hi tenien una gran quantitat d'armament.

Ramon Monfa
El cineasta i artista Ramon Monfà amb la seva família ©JosepAPérez

El 20 de gener de 1939 s’hi va produir una gran explosió com a conseqüència de la manipulació de munició, en la que hi van morir 184 soldats i 8 persones de la finca, entre elles, Conxita Monfà, que aleshores tenia 14 anys. Segons ens explica el fill del cineasta Ramon Monfà, l'explosió va ensorrar el sostre de l'habitatge, i les runes van colgar als dos germans. El Ramon, que tenia 8 anys, en va sobreviure, però la seva germana no.

El cineasta ha recordat sempre a la família que no pot oblidar l'olor de la tàpia que l'ofegava

L'explosió va destruir una de les torres del castell i va causar importants danys en altres edificacions de la finca. Així i tot, Joan Girona, que tenia 80 anys, va treballar per recuperar la colònia, una tasca per la qual va comptar amb el suport de les persones que hi residien. Com anècdota, expliquen que als treballadors els va tocar la loteria i van invertir part dels guanys en la reconstrucció.

Qui sap si això va ser obra de la protecció de la Mare de Déu del Remei

Les germanes Cecília i Conxita Nogués són filles d'un canaler, i residien a la casella del Canal d'Urgell, pròxima a la finca, fins que l'any 1958 es van traslladar a la colònia. Les germanes consideren que era un poble de masies on hi havia una gran convivència entre les famílies.

Conxita i Cesilia Nogues van viure a la colònia ©JosepAPérez
Conxita i Cesilia Nogues van viure a la colònia ©JosepAPérez

Recorden com van viure-hi grans experiències, com la descoberta del cinema o els primers festejadors. Ambdues germanes es van formar amb les germanes Dominiques a l'escola de la colònia, i descriuen amb entusiasme com eren les festes majors i les celebracions, encara amb la descendència dels Girona.

La Conxita i la Cecília van viure al Castell del Remei fins que es van casar, però van continuar visitant els seus pares, que es van quedar a la colònia.

El projecte de conservació de Tomàs Cusiné

Tomàs Cusiné ha compaginat l'expansió del celler i la marca amb el que denomina el seu projecte de vida, que no és altre que la recuperació de la memòria històrica i patrimonial de la colònia agrícola.

En els darrers anys, s'ha dut a terme una important inversió per conservar les instal·lacions originàries, així com per millorar l'entorn natural i paisatgístic per afavorir i millorar l’experiència de les visites

El castell, l'edificació central de la finca, ha recuperat alguna de les estances més emblemàtiques per poder dur a terme actes culturals i socials, així com d’altres relacionats amb el celler i la finca.

Castell del Remei estances ©JosepAPérez
Castell del Remei estances ©JosepAPérez

Aquest compromís de Tomàs Cusiné vol donar continuïtat a la rellevància que va tenir la finca en el desenvolupament de la plana, i els projectes que en van sorgir, també de la mà dels Girona, que van tenir gran influència en la Revolució Industrial de Catalunya.
Visitar el Castell del Remei és recordar que Joan Girona va ser el precursor de la primera premsa hidràulica d'oli que es va construir a Arbeca, o les farineres d'Artesa de Segre, Boldú, Corbins, Arbeca o Lleida. A la capital del Segrià s’hi conserva el molí de la farinera de Gualda, que es va construir el 1860. No es pot oblidar la seva aportació pel que fa a la industrialització de les fàbriques tèxtils.

Nous projectes patrimonials del Castell de Ramei ©JosepAPérez
Nous projectes patrimonials del Castell de Ramei ©JosepAPérez

Els vestigis d'aquesta revolució continuen essent entre els murs del Castell del Remei, un patrimoni del Pla d'Urgell i de Catalunya que, compaginat amb els extraordinaris caldos sota la denominació de Costers del Segre, fa d'obligada visita l'espai per tal de poder adquirir coneixement dels nostres orígens, i dels prohoms que ho fan i van fer possible aquesta història possible.

Antecedents del Celler

Ignasi Girona Vilanova, influït per la viticultura francesa, va emprendre la iniciativa d'ampliar i reconvertir uns petits cellers que el seu pare ja posseïa a la finca de Castell del Remei des de 1780.

Ignasi Girona es va traslladar a Bordeus a la recerca dels elements necessaris per portar a bon terme el seu projecte. Després d'estudiar a fons l'estructura i els mètodes d'elaboració dels vins de criança, va tornar a Catalunya emportant-s’hi un enòleg i quatre famílies d'agricultors perquè garantissin que les tècniques i cures fossin els adequats per la qualitat dels seus vins.

Imatge del celler del Catell del Remei ©JosepAPérez
Imatge del celler del Catell del Remei ©JosepAPérez

Després de construir una part de l'actual celler, va iniciar l'elaboració i posterior criança dels vins en bótes de roure americà, aconseguint així que el celler fos un dels primers de Catalunya que va introduir al mercat el vi embotellat amb marca pròpia.

En el període que comprèn els anys 1889 i 1907, Castell del Remei va guanyar nombrosos premis

El 1921, i després de la fil·loxera, Ignasi Girona va ampliar la capacitat dels cellers i va construir un annex per a l'elaboració de vins blancs. Així mateix, va introduir un modern sistema de vagonetes que, mitjançant raïls i plats giratoris, facilitaven el tràfec del vi des d'un dipòsit a un altre, i el posterior premsatge de la brisa mitjançant premses hidràuliques.

Gran coneixedor de les varietats franceses, va importar el Cabernet Sauvignon i el Sémillon per a la replantació de les vinyes afectades per la fil·loxera, sent un dels pioners en la implantació d'aquestes varietats a Catalunya.

Comentaris