28.05.2022 |

Viladot i les pandèmies a Ponent, protagonistes del nou número d’URTX

La Revista d’Humanitats de l’Urgell arriba al seu volum 36 i segueix apostant per projectar la recerca feta des de les terres de Ponent

#36 de la Revista URTX
#36 de la Revista URTX
Viladot i les pandèmies a Ponent, protagonistes del nou número d’URTX

El maig urgellenc és sinònim de Festes Majors, propostes culturals, contemporaneïtat en efervescència i cultura popular. En aquest cosmos s’encaixa la presentació ‘en societat’ d’un nou número d’URTX, la Revista d’Humanitats de l’Urgell.

Un projecte miscel·lani liderat des del Museu Tàrrega–Urgell, el Museu Trepat i l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, que compta amb el suport de diverses institucions encapçalades per l’Ajuntament de Tàrrega. L’URTX es publica anualment i impulsa i, fa arribar a la societat, les darreres novetats del camp de la investigació humanística sorgides des de les terres ponentines.

El número 36 d’URTX es presentarà el dimecres 18 de maig a les Sales Nobles de Cal Perelló, al Museu Tàrrega Urgell

Quatre són els eixos vertebradors de la manera de fer –i de ser– d’URTX: la continuïtat, entesa com la voluntat de permanència a un lloc i d’enriquir-lo tot evidenciant el gran bagatge cultural que hi ha; la pluralitat social, la recerca rigorosa per conèixer el passat i el present, i projecte el futur; i, finalment, el territori, apropant la lupa investigadora a les 6 comarques de Ponent i al país.

Amb més de tres dècades d’experiència a l’esquena, URTX ha difós 583 articles del món de les humanitats, donant veu a les inquietuds i estudis de 391 autories. Esdevé una aposta ferma per subratllar la imprescindible labor dels museus i equipaments culturals, on la recerca és una branca ineludible de retroalimentació cap a la societat, encabint les diverses perspectives, fent possible l’autoconeixement i fent possible un futur millor coneixent amb més profunditat el nostre passat.

La història, l’antropologia i l’etnografia n’han estat els principals focus d’atenció d’URTX en aquests anys, seguidament de la història de l’art, l’arqueologia i les biografies de personatges il·lustres del territori. Les seves reflexions també han donat inclòs a la llengua i la literatura, la museologia, la musicologia, la musicologia, l’arxivística, els assajos, la paleontologia, la demografia, la geografia, la geologia i l’astronomia.

Guillem Viladot a la Masia Isidori. Fotografia: Josep Bertran.
Guillem Viladot a la Masia Isidori. Fotografia Josep Bertran. 

El número #36
A la nova publicació d’URTX hom hi localitza dos dossiers temàtics: el primer, dedicat al polièdric artista Guillem Viladot, una de les personalitats més controvertides de l’Urgell i de la contracultura catalana; i un altre que ens apropa a la realitat pandèmica ponentina viscuda al llarg dels segles.

Pel que fa al dossier confeccionat al voltant del centenari del naixement de Viladot, compta amb quatre articles escrits per destacats especialistes, com són en Pau Minguet, director de la Fundació privada Lo Pardal; el professor agramuntí Josep Bertran, el Catedràtic de llengua i literatura, Joan Cornudella; i la filòloga Anna Ribó. Entre altres, es tracta la poesia concreta, la poesia experimental, l’art conceptual, els objectes, la influència de la tradició i el paisatge en l’autor, i els itineraris viladotians.

'Te Deum', Llibre de cerimònies. Arxiu Comarcal de l’Urgell.
'Te Deum', Llibre de cerimònies. Arxiu Comarcal de l’Urgell.

Pel que fa al segon dossier, dedicat a les pandèmies històriques, es tracta amb detall com es va viure les pestes a la Cervera dels segles XIV i XV (text a càrrec de F. Xavier Rivera), les pestes a Lleida, tal com es recull als Llibres de Crims de la ciutat (per Guillem Roca); com es va viure la pesta dels pastorets de 1599 a l’Urgell (a càrrec d’Anna Colet), el paludisme a l’Urgell durant el segle XVIII (per Miquel Àngel Farré), i una retrospectiva general sobre les epidèmies i els seus efectes en la població al llarg del temps (de Francesc Cremades).

Vista del carrer del Carme de Tàrrega. ACUR, col•lecció d’imatges, núm. 5.792.
Vista del carrer del Carme de Tàrrega. ACUR, col·lecció d’imatges, núm. 5.792.

Tanmateix, aquest número d’URTX recull diverses aportacions científiques que tracten temàtiques variades.

Des del catàleg espeleològic de l’Urgell (text elaborat per Gener Aymamí i Jordi de Valles), la vida quotidiana a la Tàrrega dels segle XV i fins el segle XIX (per Josep M. Planes); la conservació patrimonial del Mausoleu de Bellpuig (per part de Pau Arroyo), la repressió felipista a Catalunya durant les ofensives de 1706 i 1707 (pels autors Gerard Pamplona i Lluís Terrado), les col·laboracions de Valeri Serra i Boldú a la Sociedad de Atración de Forasteros de Barcelona (a càrrec de Ramon Miró); els aeròdroms de la II República a l’Urgell i la Segarra (per part de Lluís Orozco i Miquel Torres) i la perspectiva de gènere al Museu Trepat (escrit per Roser Miarnau).

Finalment, també incorpora un article més que té la voluntat d’eixamplar la mirada enfront del segle XXI. Es tracta de ‘Repensant Ponent’, a càrrec del geògraf Ignasi Aldomà, on es replanteja el paper de la pagesia en l’actualitat i la seva supervivència.

L’URTX ressalta el valor intangible de la cultura, clau fonamental per la llibertat d’expressió, la inclusió social, la identitat i l’empoderament civil

La 3a esquadrilla de ‘Xatos’ a l’aeròdrom de Cervera, finals de maig de 1938. Fons SHYCEA.
La 3a esquadrilla de ‘Xatos’ a l’aeròdrom de Cervera, finals de maig de 1938. Fons SHYCEA.


Viladot i les pandèmies a Ponent, protagonistes del nou número d’URTX
comentaris