Imprimir

És clar que hi ha vida més enllà del nostre melic

territoris.cat/Josep A. Pérez | 13 de agosto de 2019

La partitura d'un violinista al carrer Major
La partitura d'un violinista al carrer Major

En els dies més vagarosos d'agost, voltava pel carrer Major de Lleida , sense cap més objectiu que el de la meva punyetera mania de mirar a torn i a dret, intentant descobrir algun detall o situació digna de fotografiar i de ser inclosa en la galeria particular del meu Instagram. En aquests recorreguts pausats i sense objectiu, sempre es presenta l'oportunitat que un mateix espai es transformi en una nova composició, segons la situació de la  llum o dels personatges que l'ocupen.

El dia concret al qual faig referència, un jove violinista estava interpretant una peça davant d'un local tancat, la persiana del qual estava baixada i s'hi observaven unes pintades que completaven una composició idònia, com a nova aportació a la galeria Instagram. El meu gest natural, va ser el d'alçar el mòbil i prendre la primera instantània, la qual cosa, em va portar a altres enquadraments, intentant trobar el millor joc d'ombres i llums per la nova fotografia de la col·lecció.

El jove m'observava mentre interpretava, amb mestratge, l'obra escrita a la partitura i vaig notar que la seva mirada discreta anava més enllà de la curiositat provocada per l'actitud d'un vianant més... I quan vaig fer el primer pas per allunyar-me, vaig sentir una veu tímida que cridava la meva atenció...

-Senyor, senyor, no faci fotografies si us plau!! -. Em vaig atansar a l'intèrpret - el seu nom era Joel- per explicar-li que les fotografies serien per a una col·lecció particular.

Així i tot, el jove violinista va insistir en no voler ser fotografiat, però em va demanar que m'atansés, i quasi a cau d'orella, en va dir...

-Per què no escolta l'obra i l'enregistra, que és de la manera que en tindrà un millor record i podrà valorar el meu treball? Amb la fotografia, només vostè podrà gaudir del seu treball, però no l'hi aportarà cap altra sensació-.

Palplantat... uns segons de silenci... i tot just, vaig reaccionar per buscar l'aplicació de la gravadora i dir-li:

- Quan vulguis pots començar-, i l'enregistrament dels dos darrers moviments de l'obra va començar. Un cop finalitzada aquesta part, en Joel va tornar a cridar la meva atenció per indicar-me que tot seguit, interpretaríal a cadenza, la part més virtuosa de l'obra.

Això bé al cas perquè cadascun de nosaltres massa sovint anem a la nostra bola, pensant que el món ens gira al voltant, però t'adones que més enllà del nostre melic també hi ha vida, sentiments i experiència

Comparteixo l'enregistrament, primer perquè el Joel és bo i després com a compensació per la meva falta d'educació, per prendre una imatge sense demanar autorització, malgrat que el personatge es trobés al carrer.

Puede ver este artículo en la siguitente dirección /articulo/societat/senyor-podria-escoltar-meva-musica/20190813135909058494.html


© 2019 Territoris.cat

Plaça Manuel Bertrand 2, 1A -25230 Mollerussa (Lleida) - 973 606 329 - [email protected]