Crec que a totes ens hagués agradat dir que el feminisme sempre ha estat dins nostre, que sempre n'hem continuat la lluita, però no és així. Ja sigui per la societat, per la falta d'educació feminista, per les influències, pel patriarcat, per les mares i padrines... Es podria dir que precisament aquestes, són aquelles figures que a totes ens agrada tenir present en la memòria o en el moment de prendre decisions vitals.
Hem crescut amb contes i històries que ens feien creure que "calladetes" estem més “boniquetes”, i que volíem nosaltres més que "ser boniquetes"? Hem crescut amb l'home en majúscules, dient el què i el com. Perquè a casa, qui manava més que el padrí? Hi hem crescut, hi hem conviscut i ens hi hem sentit còmodes. Ens van arribar a fer creure que totes les madrastres són dolentes, i que entre nosaltres, entre bruixes, sempre hi ha competència. Sempre fomentant la lluita entre dones. Mentre se’ns impedia unir-nos i focalitzar la nostra força com a col·lectiu. I ja veiem quin premi hem heretat.
Bruixa era aquella que no seguia o no fomentava el que la resta feia, la que no quadrava amb la societat en aquell moment, la que no es volia casar, la que es volia divorciar, la que n’entenia d’herbes per fer-ne medicina, la que curava, la que intentava superar la funció i/o feina de l'home. No hem avançat tant quan veiem que les bruixes som les mateixes: som les que continuem la lluita de les nostres avantpassades, de les nostres padrines.
La lluita hi era, hi és i hi serà sempre, i malgrat el desig de totes a què acabi, en tot moment haurem de lluitar per aconseguir el nostre lloc. I arribats a aquest punt, esperant que sigui aviat, mantenir-lo perllongadament.
Les fictícies -que alhora són reals-, les bones i les dolentes, les que volem i o les que no, les normalitzades, les maltractades, les mares, les pares, les que ho són des que neixen i les que se'n tornen més endavant, les socialment correctes i incorrectes. Les bruixes del passat, del present i del futur.
Deixem d'ofegar-nos entre nosaltres, potenciem la lluita que totes busquem: ajuntem-nos, reunim-nos, parlem-ne, lluitem juntes, fem un aquelarre de bruixes, un aquelarre femení.
