No m'entra al cap. No sé ni el que sento quan llegeixo notícies com la brutal agressió sexual que va patir la jove d'Igualada. Per ella, sento molta pena i moltíssima ràbia! Una criatura a la qual s'ha marcat la vida per sempre més.
Si pogués llegir-me li diria que no està sola, que, tot i que segur que compta amb l'escalf incondicional de la seva família, hi ha molta gent (i moltes dones) arreu del país que estem al seu costat.
Més enllà dels titulars tendenciosos que venen i van i desapareixen, i més enllà d'efemèrides com el 25N, que serveixen moltes vegades per fer la fotografia i té poca repercussió real. Les dones volem acció!
Sororitat, per damunt de totes i de tothom! Cal cuidar-nos, estimar-nos molt, i treballar la futura resiliència d'aquest cas. És un camí fosc, llarg i difícil, però hi ha llum!
De cara als agressors, els ataconaria! Els ho faria pagar, i ben car! Sí, sí! Ho llegiu bé! En una opinió ens podem permetre ser el més personal i parcial possible, i en aquest cas ho faré.
Ja està bé de mitges tintes, i de vestir amb bones paraules, correctes maneres i tons 'políticament correctes' atrocitats com la que han dut a terme la passada castanyada. Tenim un problema, i greu! Monstres com ells ronden els carrers, entre riures i companyonia, creient-se superiors i escollint a les seves víctimes. I sempre que tot està permès.
I aquí plantejo dos problemes:
- Quina educació sexual es dona? Quin respecte s'inculca a les aules i fora d'elles (cultura audiovisual, accés a les xarxes, etc.)? Quins continguts es deixen a l'abast dels joves sense filtre, explicació ni criteri?
- Amb contundència real es processen aquests delictes? Què se suposa que es fa amb aquesta deixalla social? Com se'ls castiga, perquè ja no entrem a parlar de la reinserció ni tan sols (això queda molt lluny), com se'ls fica al cap que 'l'han cagat però bé' i que això és imperdonable?
Fa por, molta por, veure el rumb que pren la nostra societat, però encara més fa bullir la sang tot plegat!
Tots aquests masclets que s'uneixen per violar en grup, per maltractar a les seves parelles (fins i tot matant-les), o 'senzillament' fan ridiculitzar a les dones per com s'expressen o el que guanyen són el mateix producte (amb diferent intensitat) de la violència patriarcal.
No hi ha micromasclismes, no hi ha violència menor, tot són potencials autoritzacions d'agressivitat vers les dones
Direu que la violència crida més violència, que s'ha de treballar la 'presumpció d'innocència'. Molt bonic! Però si aquesta criatura fos la meva filla, no em tremolarien les cames, i faria la justícia pel meu compte.
Espero equivocar-me, i que realment s'alliçonin al màxim els responsables d'aquesta brutalitat. I, a més, que es faci aviat i que surtin les seves cares i noms complets arreu, perquè estan tardant les xarxes a difondre a la naturalesa de la víctima (que si anava vestida així o aixà), però aquí el problema i gros són ELLS!
Ens volem vives, ens volem lliures! Som fortes i no volem viure amb por!
