Últimament m’ha sorprès trobar-me molta gent que s’autoproclama anarquista, gent que ha deixat de creure en la política tradicional i en el sistema que ens ha tocat viure. Arran de les protestes per l'empresonament de Pablo Hasel van tornar a saltar a la palestra els anarquistes italians, un col·lectiu a qui es fa responsable de tots els aldarulls provocats a Barcelona durant l’última dècada. El passat 8 de març tv3 va emetre una pel·lícula, d’excel·lent rigor històric, sobre la dirigent anarcosindicalista Frederica Montseny, referent en ella mateixa i una de les figures més importants del moviment anarquista del segle XX. A nivell local, les companyes de l’associació Albada de Mollerussa s’han proposat treure a la llum la vida de la militant anarquista Ramona Berni i l’activista marxista Maria Manonelles, totes dues nascudes a la capital del Pla d’Urgell.
Amb tot, el propòsit d'aquestes ratlles, a més de fer una petita divulgació sobre marxisme i anarquisme, és preguntar-nos: Es pot ser anarquista a dia d’avui, o estem davant d’una utopia irrealitzable? Qui defensi els postulats anarquistes et dirà que sí, que en aquesta vida és pot ser el que et doni la gana i que no tens perquè seguir les normes establertes d’uns dirigents que han portat la societat a la misèria absoluta. En canvi, un defensor del capitalisme et dirà que no, et dirà que no té cap tipus de sentit ser anarquista ja que es tracta d’una utopia que mai es materialitzarà i que en aquest món ha d’haver-hi un ordre i unes regles que s’han de seguir.
Frederica Montseny va ser anarquista, lluitadora antifeixista i ministra durant la Guerra Civil. Imatge durant un míting de la CNT l’any 1977 Font:https://mujeresconvalor.hoyeseldia.es/mujeres-con-valor/federica-montseny/
Tanmateix, si anem a buscar una definició acadèmica del concepte, l’anarquisme és un moviment filosòfic i social que el seu objectiu principal és l’abolició de l’Estat i de tot tipus de govern. També es manifesta en contra de qualsevol autoritat, jerarquia o control social que es pugui imposar a les persones. Estem davant d’una branca filosòfica que centra els seus interessos en l’individu i en la societat, amb el propòsit de capgirar el sistema i impulsar un canvi social que els porti a un món sense amos ni governants. Un dels lemes principals dels anarquistes era: “Ni Déu, ni pàtria, ni Rei”. Històricament sota la bandera vermella i negra s’han organitzat nombrosos moviments polítics i socials, de tendències diferents, que van des de els postulats més radicals als més moderats. Atès aquest ampli ventall ideològic, es fa difícil concretar amb exactitud una definició del que és o no és ser anarquista i si aquest moviment es podria materialitzar algun dia.
Si ho analitzem històricament, l’anarquisme va aparèixer a principis del segle XIX com un corrent de lluita impulsat per les condicions de misèria i explotació que es trobava la classe obrera. La Revolució Industrial i la proliferació de fàbriques va fer sorgir la lluita anticapitalista per la millora de les condicions de treball. Aquest embat contra el sistema, encapçalat per filòsofs més teòrics com William Godwin o Pierre-Joseph Proudhon, o posteriorment amb un perfil més revolucionari, el rus Mikhail Bakunin o l’italià Errico Malatesta, no va tardar gaire a desdoblar el seu camí amb l’aparició del cosí germà “el Marxisme”. (Dos corrents que van acabar odiant-se a mort, però això donaria per un escrit molt més llarg) L’any 1848, Marx i Engels publicaven el seu Manifest Comunista i establien una base científica per explicar la lluita de classes. Els dos filòsofs van posar damunt de la taula conceptes tan importants com la plusvàlua i la famosa parèmia: Proletaris del món uniu-vos, l’únic que podeu perdre són les cadenes. Val a dir que aquesta frase va ser utilitzada per primer cop per l’escriptora franco peruana Flora Tristán, pionera del feminisme modern, l’any 1843, al seu llibre L'Union ouvrière. Els marxistes defensaven l’arribada al poder de la classe treballadora i l’eliminació de la societat de classes. Segons el marxisme, quan els obrers arribin al poder a través de la revolució han d'instaurar la “Dictadura del Proletariat”, un període transitori on la classe obrera ha de prendre les regnes del poder, degradar la burgesia a l’esglaó més baix amb l’objectiu d’arribar a una societat comunista on ja no existeixi la diferència entre opressors i oprimits.
En canvi l’anarquisme crítica i s’allunya d’aquests postulats, els anarquistes entenen la “Dictadura del Proletariat” com una forma més d’autoritat. Tot i que l’objectiu d’arribar a una societat sense classes és el mateix, els anarquistes defensen la destrucció de l’estat i l’autoorganització posterior de l’individu.
Durant la primera meitat del segle XX, Catalunya es va convertir segurament en el punt més importants del moviment anarquista europeu. L’any 1910 al saló de les Belles Arts de Barcelona es va fundar la CNT, sindicat anarquista que va passar de 30.000 afiliats l’any 1911 a més de 700.000 l’any 1919. Poc després va aparèixer el grup “Los solidarios”, grup anarquista creat l’any 1922 que va declarar la guerra als pistolers del Sindicat Lliure de la Patronal, responsables de la mort de Salvador Seguí “El noi del Sucre” l’any 1923. Al capdavant dels Solidarios van despuntar sobretot gent com: Bonaventura Durruti, Gregorio Jover, Francisco Ascaso, Joan Garcia Oliver i Ricardo Sanz entre d’altres. La nostra comarca també va ser present entre los Solidarios amb la mollerussenca Ramona Berni i la torregrossina Pepita Not. Aprofundint en el nostre marc local, esdevé imprescindible mencionar l’altre mollerussenc seguidor del moviment; dramaturg, assagista, filòsof i intel·lectual anarquista Josep Torres Tribó, que fou assassinat al camp de Mauthausen l’any 1941 i que continua completament oblidat per les institucions locals. Tots aquests teòrics, pares i mares del moviment anarquista antic i modern es retroalimentaven i a la vegada es criticaven entre ells per defensar una lluita comuna contra el sistema capitalista.
Anarquista, filòsof i escriptor mollerussenc Josep Torres Tribó. Font: https://jjmlsm.wordpress.com/2018/06/25/jose-torres-tribo-vida-y-obra/
Però si hem de treure unes línies bàsiques i generals del moviment anarquista en un exercici de síntesi; en primer lloc tenim - El pensament llibertari: l’anarquia és contrària a qualsevol forma de dominació i autoritat. S’oposa amb totes les seves forces a l’estat i a les autoritats d’aquell estat. En essència rebutja el poder en totes les seves manifestacions i prefereix una societat que es reguli a sí mateixa de forma natural i espontània. En segon lloc pren força -L’Abolició de la desigualtat: Tot el que sigui jerarquies, propietat privada i altres formes de possessió resulten inacceptables per l’anarquisme. En tercer lloc apareix -La Solidaritat entre els éssers humans. La fraternitat entre persones és un dels principals valors de l’anarquisme. Finalment un dels pilars més importants del moviment és -L’Educació: L’anarquisme fomenta l’educació com un dels seus valor fonamentals, els homes i les dones s’han de formar constantment i d’una forma natural han de crear una opinió crítica dels fets que els rodegen.
Segons els anarquistes, el fet que no hi hagi autoritat ni jerarquies ha de permetre una lliure interacció entre les persones, que portarà de forma natural a la solidaritat, la cooperació i el mutualisme. Llavors, és viable i té sentit defensar aquest moviment a dia d’avui?. És molt complicat respondre aquesta pregunta. Si més no, l’anarquia entesa com un estil de vida a seguir, un enfocament filosòfic on predomina la defensa de la solidaritat entre iguals i el rebuig a tot tipus d’autoritat em desperta més acceptació, lògica i sentit comú que no pas caos, desordre i destrucció.
PER SABER-NE MÉS CAL QUE LLEGIU:
Evangelista, Edwin. «Josep Torres Tribó: anarquista mollerussenc». Mascançà: revista d’estudis del Pla d’Urgell, 2018, Núm. 9, p. 57-68.
Gallart Fernàndez, Felip; Lladonosa Giró, Vicent. «Pepita Not i la lluita per la llibertat (1897-1938)». Mascançà: revista d’estudis del Pla d’Urgell,, 2020, Núm. 11, p. 57-65.
https://www.todostuslibros.com/autor/federica-montseny
http://manresanes.blogspot.com/2008/06/ramona-berni.html
http://www.estelnegre.org/documents/torrestribo/torrestribo.html
