04.04.2020 |

Els carrers de Mollerussa

No hi ha dubte que els carrers d’un municipi marquen la història i la manera de ser d’un lloc. Noms rellevants, personatges del passat local i del país, moviments socials, activistes culturals; en resum, persones, fites i llocs que han deixat una forta petjada a la localitat.
Els carrers de Mollerussa

No hi ha dubte que els carrers d’un municipi marquen la història i la manera de ser d’un lloc. Noms rellevants, personatges del passat local i del país, moviments socials, activistes culturals; en resum, persones, fites i llocs que han deixat una forta petjada a la localitat. Personalment si tingués un familiar o amic que se li hagués dedicat un carrer n’estaria prou orgullós com per, cada cop que passés per allà acompanyat d’algú,  explicar la història de qui porta el seu nom a un dels carrers de la ciutat. A Mollerussa, els carrers són un poti-poti de noms, un aiguabarreig de personatges, pobles i institucions. Als carrers i places de la ciutat s’hi barregen figures i prohoms de la Casa Canal, personatges lligats al catalanisme, personalitats locals, noms de pobles i ciutats propers; però sobretot llocs i figures de caràcter religiós. Però si rasquem una mica entre aquesta llista de noms, no és gaire difícil trobar carrers i avingudes que també estan dedicats a persones o simbologia que rememoren un passat dictatorial.

El primer que em va cridar l’atenció va ser la travessia que va del carrer Arbeca fins al carrer Domenec Cardenal i que va ser batejat amb el nom de Crist Rei. La sorpresa va venir quan vaig fer una cerca al google maps sobre el carrer i vaig comprovar que, tret de Mollerussa, a Catalunya tan sols el poble de Tiana l’hi dedica un carrer. Si mirem a les illes Balears, Inca i la Selva són els dos pobles de ses illes que homenatgen a Crist Rei. De l’arxipèlag, si saltem al País Valencià, trobem tres localitats que tenen un carrer dedicat a Crist Rei: Alcasser, Daimús i Guardamar de la Safor. Per tant, segons el google maps, a tots els Països Catalans són set els municipis que dediquen un carrer a Crist Rei. Però centrem-nos en analitzar aquest nom, que és i que vol dir la figura de Crist Rei?. Aquesta accepció fa referència a una festa religiosa que es va començar a celebrar a principis del segle XX i que es va iniciar de la mà del clergue agramuntí Josep Gras Granollers. Amb el pas del temps, la festa es va convertir en la celebració gran de l’Opus Dei. Entre les parèmies catòliques d’aquesta doctrina hi trobem sentències com: “Crist, Déu i Home vertader, viu i regna i és el Senyor del món” o “Ningú no es troba exclòs de la salvació si s'emmotlla lliurement a les exigències amoroses de Crist”.

Per damunt de tot, vull deixar molt clar que la gent que veneri a Crist Rei com a concepte religiós i estil de vida té tot el meu respecte, perquè aquestes són les seves creences. Tanmateix, seria injust no recordar que el crit “Viva Cristo Rey”, apareix associat la majoria de vegades a actes de violència lligada a l’extrema dreta. Aquest era el crit de guerra dels requetès quan atacaven als soldats republicans durant la Guerra Civil. També cal recordar que al crit de “Viva Cristo Rey” es feien els temibles “paseos” als veïns desafectes al règim de Franco. Durant els anys 1970, amb el dictador en vida i durant el primer decenni de la transició, va aparèixer un grup paramilitar d’extrema dreta que es feia dir: “Guerrilleros de Cristo Rey”. Una organització, tutelada pel franquisme, que durant deu anys van ensenyar les urpes del terrorisme d’extrema dreta a la societat espanyola. Amb la connivència del règim, algunes de les accions que dugueren a terme foren: pallisses a mossens progressistes i sobretot l’assassinat dels estudiants madrilenys Carlos González o Arturo Ruiz. Accions de violència que sempre anaven acompanyades amb el crit o la firma de “Viva Cristo Rey”.

Per tant, no hi ha dubte que el carrer Crist Rei de Mollerussa respon clarament a un vestigi del franquisme i, amb la mort del dictador, l’únic que es va fer va ser catalanitzar el concepte. Val a dir que els noms més flagrants que rememoraven el franquisme ja no es troben entre els carrers de Mollerussa. Amb el pas dels anys, carrers com: “Calle 18 de Julio” es va passar a dir 11 de setembre; o el “Grupo 18 de Julio” es va dir grup  Jaume d’Urgell. La que era la “Plaza Jose Antonio” ara es diu Plaça de l’Estació i “l’Avenida del Generalísimo” ara es l’Avinguda de la Generalitat. Però anem a escodrinyar una mica més els noms dels carrers i veure que suposa el debat que ha generat en alguns llocs. Si ens fixem en Lleida, durant els anys 2018 i 2019, va aparèixer la necessitat de revisar els noms que tenien un passat lligat a  la dictadura. Finalment es va arribar a un consens per canviar el nom de quatre carrers de la ciutat. De fa uns mesos, els carrers de Lleida: Alcalde Recasens, Alcalde Areny, Germans Recasesns i Sangenís Bertran, ara es diuen: Rosa Parks, Joana Raspall, Germanes Mirabal i Dolors “Lolin” Sabaté. De quatre noms lleidatans que van cimentar el franquisme s’ha canviat a quatre noms vinculats a la lluita social i feminista.

Llavors que succeeix amb els carrers de Mollerussa? Desconec totalment quin és el criteri a l’hora de posar noms als carrers de la ciutat. N’hi ha que es mantenen de fa molts anys i d’altres han anat canviant. Per exemple, el carrer Ferrer i Busquets durant la Guerra Civil es va dir Avinguda Bonaventura Durriti; i la Plaça Major va ser Plaça de la República i, durant la dictadura, Plaza España. Mirant pel boc gros, els carrers de Mollerussa es poden aglutinar en diversos grups. En primer lloc, tenim els personatges que van ser claus en l’arribada del Canal d’Urgell i el ferrocarril; es a dir, homes que van ajudar a materialitzar el creixement que va viure Mollerussa a mitjans del segle XIX. Entre aquest noms hi trobem: Domènec Cardenal, Manuel Bertrand, Ferran Puig, Manuel Duran i Bas o Lluis Ferrer i Busquets. Un altre bloc seria el de les personalitats vinculades al Catalanisme. Hi ha tres presidents de la Generalitat que estan homenatjats a Mollerussa: Francesc Macià, Lluis Companys i Josep Tarradellas. El mossèn Jacint Verdaguer i el filòleg Pompeu Fabra també hi tenen un carrer dedicat; o sense deixar de banda dates rellevants com: la Plaça de l’1 d’octubre o el carrer 11 de setembre. També trobem carrers amb noms de músics lligats a la cultura catalana com: Anselm Clavé o Ricard Vinyes. Després d’aquesta petita enumeració, anem a cercar si hi ha noms entre els carrers de Mollerussa que apareguin lligats al franquisme. Personatges que, per la seva tasca en favor del municipi, segurament són mereixedors de  tenir un carrer dedicat a la vila. Si més no, el debat apareix quan la tasca que van realitzar i per la qual se’ls homenatja, va ser desenvolupada sota l’empara d’una dictadura feixista.

Alguns dels noms són: Llorenç Vilaró, mà dreta de Bartomeu Lluch a la Casa Canal durant la guerra, fou tancat en camps de treball republicans i es va convertir en un il·lustre mollerussenc durant la dictadura i en la màxima autoritat del Canal d’Urgell. Un altre nom a analitzar és el de Ramon Viladrich, personatge que també té un carrer dedicat a la ciutat. Membre de l’alt clergat i mossèn de Mollerussa després de la guerra, Viladrich va ser l’encarregat d’encarrilar els mollerussencs cap al nacionalcatolicisme durant els primers anys de dictadura. Per altra banda, també trobem el Passeig Francesc Greoles Marbà. Professor, molt recordat a la ciutat durant el primer franquisme, també  fou l’alcalde de Mollerussa entre 1958 i 1964. Tanmateix, destaca el fet que estem parlant d’un carrer de nova creació que no deu tenir ni 15 anys de vida. No vinculat a la dictadura, però que destaca també per ser un carrer de nova creació, el trobem al polígon de Ponent. Una de les vies d’aquesta zona industrial està dedicada a Josep Jaques Pinyol. Tradicional cacic del municipi durant el segle XIX; a principis del XX,  Jaques va deixar Mollerussa per instal·lar-se a Barcelona. Un últim bloc, i potser el més nombrós, és el que fa referència a l’aspecte religiós. A més de Crist Rei i altres noms com: Sant Pere, Sant Jaume o Sant Ramon; destaca el carrer Verge de Montserrat, originàriament dedicat el Terç de Montserrat- columna de Carlistes catalans que van lluitar a la Batalla de l’Ebre en favor de Franco. Els germans de la Salle, Arnaldo Cirilo i Jaume Hilari, tots dos afusellats per les milícies republicanes durant la guerra, també tenen un carrer dedicat a Mollerussa. A més, cal mencionar els carrers en homenatge a la beata Santa Joaquima Vedruna, o els del Carme o l’Ave Maria. Per ser just, quan ja pensava que el pes del catolicisme abastia la majoria dels carrers de la ciutat, em va xocar veure que la plaça del trenquet està dedicada a Josep Pané. Important militant del POUM i lluitador antifeixista, aquest pagès de la Fuliola també apareix mencionat per George Orwell al seu llibre “Homenatge a Catalunya”

Amb tot, aquest article d’opinió vol ser un petit estat de la qüestió dels noms que tenim als carrers de Mollerussa; i per acabar, plantejaré algunes preguntes sobre els primers  oblidats que m’han vingut al cap. On són Maria Mercè Marçal i Joan Solà? tots dos figures clau de la literatura catalana nascudes a la comarca. També cal preguntar-se perquè han quedat a l’oblit els militants i escriptors anarquistes, Josep Torres Tribó i Ramona Berni Toldrà; ambdós fills de Mollerussa. Així també, fill de la ciutat i que no té cap dedicatòria en forma de carrer, és l’activista cultural Josep Ishanda, mort fa sis anys. Però sobretot, on és el tribut a Jaume Banqué Bas “Lo Parrot”? personatge mitificat en la història local i que sembla vol recuperar protagonisme; o que succeeix amb l’accepció Mascançà?, nom com es va conèixer el Pla d’Urgell durant més de 1000 anys i que actualment dóna nom a una revista. Una llista de noms que només menciona un petit bocí dels oblidats als carrers i places de Mollerussa.

Comentarios