Opinió

'Lo Parrot'. Un Bandoler de Mollerussa

Una nova recerca de l'escriptor mollerussenc Daniel Altisent, analitzant històricament el personatge de lo Parrot, del que el passat dissabte es commemorava la data del seu afusellament

El 7 de novembre del 2021 farà 175 anys de la mort, davant d’un escamot d’afusellament, d’un dels veïns més famosos que ha tingut Mollerussa. El seu nom era Jaume Banqué Bas però tothom el coneixia com “lo Parrot”. Partidari de la causa carlina, alcalde de Mollerussa, cap dels sometents, prestador, ric hisendat i arrendatari de la fonda; per damunt de tot, lo Parrot ha quedat gravat a la memòria de la gent per ser el cap d’una colla de bandolers que van atemorir la plana de Lleida durant el segon terç del segle XIX. Jaume Banqué, juntament amb el seu amic Antoni Tarragó, conegut com “Lo Masclet”, van ser detinguts pels mossos d’esquadra i afusellats, després d’un judici ràpid, el dia 7 de novembre de 1846 a la Mitja Lluna de Cappont a Lleida. Aquell dia també va ser ajusticiada la mollerussenca Maria Not, condemnada a quatre anys de presó per col·laborar amb la colla dels bandolers. A tots tres se’ls acusava del segrest, encobriment i assassinat de l’exdiputat a Corts, Francesc Perpinyà; a qui segons les acusacions, el van deixar morir, llençant-lo lligat amb unes pedres, en un pou situat a la partida de Margalef. Però que hi ha de cert en totes aquestes acusacions i atribucions que se li fan a Jaume Banqué? Si més no, davant d’un més que clar “enigma Parrot”, anem a desgranar el personatge històric i els fets que han convertit aquest bandoler en un mite a la nostra comarca. Per arribar en aquest punt, ho farem plantejant-nos tres preguntes que provaran de clarificar qui era Jaume Banqué i el context que va portar aquest veí de Mollerussa a morir en una execució pública.

La primera qüestió que ens volem plantejar és: Era lo Parrot partidari de la causa carlina? Es molt probable que fos així. El carlisme va ser un moviment politicosocial, molt singular, que es va perllongar en el temps i es va convertir en un dels més longeus d’Europa. El carlisme es va mantenir molt arrelat a Espanya i es va prolongar, des de els anys vint del segle XIX fins a més d’un segle després, quan finalment es va tornar irrellevant després de la Guerra Civil i completament residual en el present. El moviment carlista va sorgir de la negativa del germà del rei Ferran VII, Carles Maria Isidre de Borbó, a reconèixer el dret a la corona de la seva neboda Isabel II. Carles es va auto proclamar rei d’Espanya i aquest fet va donar inici a una branca alternativa de la corona que va desencadenar en tres guerres civils durant el segle XIX. Impregnat d’un fort populisme, el carlisme defensava les tradicions, la religió i mantenia una oposició furibunda a les idees liberals. A través d’una estratègia demagògica, a Catalunya i al País Basc el carlistes van aconseguir arrelar amb molta força, gràcies a que es van postular en defensa dels antics furs bascos i catalans. Per tant, ser carlí durant la dècada de 1840 i anar en contra de la monarquia isabelina, es podia entendre com el més semblant a un antisistema. Consegüentment, és probable que lo Parrot i la seva colla fossin defensors de la causa carlina, a fi de vestir i justificar les seves accions en una lluita contra el sistema imperant.

Portada-enigma-ParrotLa segona pregunta que volem fer per desllorigar el personatge és: Va ser lo Parrot alcalde de Mollerussa? Segurament sí, però tot apunta que no ho va ser l’any de la seva detenció i afusellament. Totes les referències que atribueixen la condició d’alcalde a Jaume Banqué són les que apareixen a les sentències del judici on, fins a sis vegades, se’l menciona com arrendatari de la fonda i alcalde constitucional de Mollerussa. També s’afirma que era batlle en tots els diaris de l’època que fan referència a la detenció i el judici. Per la seva banda, els historiadors Felip Gallart i Vicent Lladonossa van consultar les actes consistorials del 1846 i el nom de Jaume Banqué  no apareix per cap banda, ni com alcalde ni com a membre de l’Ajuntament. En canvi, si que hi consta Felip Culleré com a batlle en totes les actes municipals. Per tant, si lo Parrot no va ser alcalde l’any 1846, automàticament perden força les afirmacions que ell mateix va convocar als membres del consistori, quan van detenir lo Masclet, a fi de tractar l’assumpte en un ple. Malgrat que no ha quedat constància en cap acta de la seva condició d’alcalde, però atès a les reiterades afirmacions que el situen com a batlle, no és arriscat pensar que lo Parrot hauria pogut ser alcalde de Mollerussa durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), anys que no es disposa de documentació consistorial. Si més no, el fet que a la sentència s’afirmi fins a sis vegades que es tractava de l’alcalde, es pot deure al fet que detenir i acusar d’assassinat, un veí de Mollerussa que havia estat al capdavant de l’Ajuntament, era un titular més que sucós per la premsa de l’època. Un altre punt d’incongruència en aquesta història, la tornen a posar damunt de la taula el tàndem Gallart-Lladonossa, al afirmar que les actes de finals d’octubre i principis de novembre de 1846, quan s’afusella a lo Parrot i lo Masclet, apareixen manipulades. Als escrits no es fa constar en cap moment el cas de lo Parrot i tan sols reflecteixen resolucions habituals de l’Ajuntament. En conclusió, gràcies a l’estudi d’aquests dos historiadors, es pot extreure que les actes d’aquells anys no es van escriure segons el seguiment que es feia als plens municipals, fet que porta el cas ben lluny de la normalitat i dóna més consistència a l’enigma Parrot.               

Finalment, la tercera i última qüestió: Era lo Parrot un autèntic bandoler? Aquest, potser  és el punt que té més veracitat en tota aquesta història enrevessada. Durant aquells anys, tots els veïns de la comarca sospitaven de la vida ostentosa que portaven els de cal Parrot de Mollerussa. Cada any, Jaume Banqué comprava noves finques i la família no s’amagava a l’hora de lluir un estil de vida molt per damunt de la resta dels veïns. Sembla que tot va començar després de la Primera Guerra Carlina, quan lo Parrot va teixir, sota el seu lideratge, una xarxa de malfactors que exercien el bandolerisme als pobles i camins de la plana d’Urgell. Aquest grup de bandolers estava format per pagesos que es reunien en secret, actuaven sota les ordres de lo Parrot i després es repartien el botí. Sembla ser, que Jaume Banqué no participava directament en els assalts i controlava la banda des d’una posició d’autoritat. Tanmateix, aquest entramat delictiu es va destapar el 26 de juliol de 1846, quan van trobar el cadàver de Francesc Perpinyà a dintre d’un pou de la partida de Margalef. Segons la premsa del moment, el dia 19 de juliol d’aquell any, vuit homes armats van assaltar el carruatge on viatjava el diputat, al seu pas per Pontets, molt a prop de Bell-lloc, i se’l van endur segrestat. Quan les autoritats es van assabentar del segrest, la Guardia Civil i els Mossos d’Esquadra es van bolcar en la investigació del cas. Un dia abans de descobrir el cadàver, Antoni Tarragó “lo Masclet” va ser detingut a Vallbona de les Monges. El dia 31 de juliol també va ser detinguda Maria Not, a qui s’acusava de col·laborar en tasques de missatgera. A partir d’aquells dies, les detencions dels membres de la banda van venir seguides. A més de la Maria Not i lo Masclet, es va detenir a cinc veïns de Juneda incriminats en l’assassinat del diputat. Aquests membres de la colla eren: Isidre Melis, Ramon Babot, Francesc Bosch, conegut com “lo Grenyes”, Joan Olivart, amb el sobrenom del “Perruca” i finalment Ramon Vilamajor, conegut com “lo Mercè”. Aquests cinc membres de la banda van ser abatuts a trets pels mossos d’esquadra quan intentaven fugir. En canvi, no va ser fins al 18 d’agost de 1846, que els mossos van detenir a Jaume Banqué, acusat de ser el líder de la colla. Tan sols els tres mollerussencs de la banda van afrontar un judici, ja que els cinc de Juneda estaven morts. La Maria Not va ser l’única condemnada a complir anys de presó i va poder salvar la vida;  en canvi, lo Parrot i lo Masclet van ser afusellats el dia 7 de novembre d’aquell 1846.

Després de la mort de Jaume Banqué no sembla que a cal Parrot haguessin d’afrontar penúries econòmiques. El 29 de juliol de 1847, la vídua Teresa Biosca, comprava cinc jornals de terra plantada d’oliveres, per un valor de 510 lliures catalanes, i continuava fent negocis deixant diners als veïns. El dia 5 d’agost de 1847, Teresa Biosca va donar, davant notari, plens poders al seu fill Jaume Banqué. L’hereu de cal Parrot es va casar amb Manuela Andreu Mesalles, filla de Pere Andreu,  propietari de l’hostal de cal Met. Jaume Banqué Biosca no va tardar a seguir els passos de son pare i va començar a fer negocis amb la compra-venda de terres i prestant diners als veïns. Malgrat els fets ocorreguts, el fill de lo Parrot va portar una vida ostentosa i rica, tal i com havien fet el seus antecessors. Jaume Banqué Biosca, fill i hereu del bandoler més famós de la plana de Lleida, va morir a Mollerussa el 28 de març de 1903, a l’edat de 83 anys.  

PER SABER-NE MÉS CAL QUE LLEGIU:

GALLART, Felip i LLADONOSA, Vicent. L’enigma Parrot. Lleida: Pagès editors, 2014

GALLART, Felip i LLADONOSA, Vicent. “Lo Parrot, llegenda història i enigma” Mascançà . Revista d’Estudis del Pla d’Urgell número 5 (2014) pp. 29-43.  https://www.raco.cat/index.php/Mascanca/article/view/282995

MESTRE i ROIGÉ, Esteve, “ La fi de lo Parrot” Quaderns del Pregoner. 2009

POLO i SILVESTE, Miquel. Mollerussa, de lloc petit a poble (1889-1938),Mollerussa, IG Cuberes, 1997.

Comentaris