09.04.2020 |
Daniel Altisent Carulla
14:55
12/09/18

Recerca històrica de Mollerussa II - Carta de Poblament?

Recerca històrica de Mollerussa II - Carta de Poblament?

En l’anterior article sobre recerca històrica de Mollerussa ens havíem referit a la mort del comte Ermengol V que va portar com afegit al seu nom  “el de Mollerussa”. Això va ser el 14 de setembre de 1102 , quan el comte d’Urgell, amb el suport de tres cents homes va fer una incursió a la fortalesa morisca de Moyeruca. En la famosa Batalla de Mollerussa, tal i com apunta l’historiador Albert Martínez, les forces andalusines van repel·lir les cristianes fins fer-les retrocedir gairebé a les mateixes portes del castell d’Anglesola.

EscrivantsLlavors quan podem dir que es va començar a formar el nucli de Mollerussa dintre una Catalunya feudal? els dubtes i les incògnites persisteixen. Sabem que la frontera de la taifa musulmana, estava situada sobre el terme de Sidamon i que aquest avenç de les forces sarraïnes cap a l’est, va provocar que s’allargués aquesta gran franja de territori fins arribar a Anglesola; per acte seguit ser abandonada i convertida en un territori deshabitat en les posteriors dècades que vingueren. Per tant, el comtat d’Urgell més o menys el situaríem pel nord a Linyola, el comtat de Barcelona a l’est d’Anglesola i una terra de ningú que ocuparia aquesta franja d’uns 20 kilòmetres des d’Anglesola fins gairebé a Sidamon. Tanmateix, la situació va canviar de forma radical l’any 1149, quan  Ramon Berenguer IV va entrar amb les seves tropes a Lleida i va derrotar als sarraïns. Després de la conquesta de Lleida, s’explica que els almoràvits ja eren pràcticament residuals al territori i, per la seva banda, els comtes d’Anglesola es van fer forts i van començar a decretar les cartes de poblament a diferents indrets de la comarca. Llocs com Castellnou, el Palau, Golmés, Anglesola i també Mollerussa, van ser objecte de concessions que els diferents nobles del castell d’Anglesola van cedir als seus habitants. Però, mentre que a la majoria de pobles, les seves cartes de poblament no esvaeixen  cap dubte entre els historiadors sobre la seva naturalesa; la incògnita va aparèixer novament a Mollerussa, en si el document, que en un moment es va considerar la carta de població fundacional de la vila, era o no era amb tots els ets i uts, una carta de poblament.

Les cartes de poblament eren concessions o privilegis que els senyors feudals cedien a pobladors d’un lloc, o bé per afavorir-ne el repoblament, o bé per consolidar la població a determinats nuclis habitats que ja existien. Tot i així, l’historiador i jurista Josep Maria Font i Rius, eminència en el tema i considerat un dels màxims exponents en la història del dret català, va establir durant la dècada de 1960, cinc tipus de cartes que engloben una àmplia definició del que és pot entendre com una carta de poblament. En primer lloc: Les donacions o llicències individuals ad populum. Segon: Els establiments agraris col·lectius. En tercer lloc: Els establiments vilatans o veïnals.  Quart: les cartes de franqueses o privilegis. Finalment i en cinquè lloc: Els estatuts primaris de la vida jurídica local. Al establir aquests cinc casos de concessions feudals, que Font i Rius va considerar els pilars de les cartes de poblament, es fa més difícil concretar sobre quin document ens trobem quan estem davant de la suposada carta de Mollerussa. A les altres localitats mencionades, com el Palau d’Anglesola, -que data la seva carta de poblament del 1147, dos anys abans de la conquesta de Lleida- o posteriorment a Castellnou, Golmés o Anglesola, s’estipula clarament un repartiment del sol agrícola entre els nous pobladors. En el cas de Golmés, és va una mica més allà, i a més de la concessió del territori i les condicions d’ocupació, la seva carta de poblament estableix algunes normes per l’administració de la justícia local.

Carta de Poblament MollerussaLlavors hi va haver carta de poblament a Mollerussa? Tal i com explica l’ Albert Martínez i després de citar a dos dels autors més rellevants en aquest tema com són Xavier Eritja i Josep Maria Font, el 24 de desembre de 1157 hi va haver una donació individual per part dels comtes Arnau Berenguer i Berenguer Arnau d’Anglesola, al noble Arnau Rufaca, a la seva muller i als seus futurs descendents, del lloc de Mollerussa, que es trobava situat al comtat de Barcelona dintre del terme del castell d’Anglesola. En aquesta carta és fa referència a que Arnau Rufaca havia de construir una fortalesa i que aquesta havia de ser sufragada pels habitants de Mollerussa. Segons els historiadors que hem citat, el fragment que fa referència a la donació diu el següent: Et si Arnallo facit forteda de Muluruza, que facit cum exidas du Muluruza. L’encàrrec era prou clar: s’havia de construir un castell a la vila finançat pel seus habitants. Aquest text pot plantejar alguns dubtes sobre si es tracta o no d’un carta de poblament, ja que estem davant una concessió individual a un personatge i la seva família però no s’estableix en cap moment el terme ad populum. Si més no, el fet que es remarqui la construcció d’una fortalesa a Mollerussa, ja posa de manifest la voluntat de poblament i de restauració del lloc. També cal mencionar que Josep Maria Font, en el seu ampli estudi sobre Cartes de Poblament i Franquesa, inclou dintre del grup de donacions o llicències individuals ad populum, aquelles concessions que no contenen una referència explícita al repoblament del lloc. Per tant, tot i que en la carta tan sols deixa clar el propòsit de construir una fortalesa i no parla en cap moment d’un establiment col·lectiu; després de l’esmena que fa JM Font en la primera tipificació de cartes, l’historiador Albert Martínez conclou que queda prou clar que des del terme d’Anglesola, els comtes Arnau Berenguer i Berenguer Arnau, van traspassar la iniciativa de repoblar el lloc de Muluruza a Arnau Rufaca i la seva família. Per tant, tot i alguns dubtes que puguin aparèixer en aquesta qüestió, es pot dir que Mollerussa va tenir la seva carta de poblament el 24 de desembre de l’any 1157.

L’any 2002 es va commemorar a Mollerussa els 900 anys de la mort del comte Ermengol V i es va exposar la suposada carta de poblament de la vila, que és la foto que reproduïm. La transcripció sencera d’aquesta carta es pot llegir al llibre de Xavier Eritja: Qüestions en torn a la frontera del Fahs Mdskigán (segles XI-XII). Així doncs, amb una carta pròpiament dita o no; el 1157 marca l’inici i l’establiment d’un lloc feudal sota el domini d’Arnau de Rufaca i la seva família, probablement un dels primer senyors de la Mollerussa medieval.

PER SABER-NE MÉS CAL QUE LLEGIU:

ERITJA i CIURÓ, Xavier. De l’ “Alminia a la Turris” Organització de l’Espai a la regió de Lleida ( segles XI-XIII), (Espai /Temps 35) Universitat de Lleida, Lleida, 1998.

ERITJA i CIURÓ, Xavier. Qüestions entorn de la frontera meridional del “ fahs Maskigán”(segles XI-XII) Territori i societat a l’Edat Mitjana. Història, arqueologia, documentació, III( 1999-2000) Universitat de Lleida, Lleida , 2000, pàg. 295-304.

FONT i RIUS, Josep Maria. Cartas de población y franquícia de Cataluña. Vol I – Vol II.  Madrid- Barcelona, CSIC, 1969.

MARTÍNEZ i ELCACHO, Albert. “Les cartes de poblament del Palau d’Anglesola, Mollerussa, Castellnou de Seana, i Golmés. Un estudi comparatiu” Mascançà . Revista d’Estudis del Pla d’Urgell número 1 ( 2010) p. 51-64.

Comentarios