Els municipis són les institucions més properes al ciutadà. Podem considerar que són la base de la nostra democràcia en tant que els seus gestors són escollits pels electors del poble o la ciutat corresponent. Això es fa més patent en localitats petites. Aquí gairebé tots els habitants es coneixen i els comicis, cada quatre anys, s'apropen a una votació assembleària.
Els ajuntaments tenen el seu origen remot en la colonització romana. L'organització territorial en la República i en l'Imperi tenia com a base els municipis. La seva utilitat queda demostrada amb el pas del temps. Dos mil·lennis després han sobreviscut a tota mena de transformacions socials i econòmiques mantenint aquesta funció bàsica de ser el primer esglaó de desenvolupament del territori. Si el Dret Romà encara avui és una font jurídica, els consistoris són una peça clau de qualsevol sistema polític.
Gran part de l'activitat administrativa de l'Estat i les autonomies es canalitza pels ajuntaments aprofitant aquesta proximitat als ciutadans. Ho hem vist de forma palesa en els últims mesos, caracteritzats pel flagell de la COVID-19. La pandèmia ha ficat a prova tota societat arreu del món: des de l'Estat més potent, a les comunitats més senzilles.
Tota la normativa derivada del primer confinament va ser transmesa pels consistoris als seus ciutadans. En una situació tan difícil, havien d'atendre les necessitats més urgents que es donaven a cada poble, en molts casos amb la participació voluntària de diversos sectors com agrupacions que feien mascaretes o pagesos que fumigaven els carrers a les nits. Aquests són exemples de col·laboració ciutadana al voltant dels ajuntaments. També s'hauria de remarcar l'atenció a persones o famílies en risc d'exclusió, persones grans amb mobilitat reduïda, més exposats als efectes d'aquest virus, als quals se'ls facilitava la compra de productes bàsics per fer menys feixuc aquest confinament.
Les actuacions vers la població han continuat en la nova normalitat. Una nova normalitat molt complicada, com estem veient a les últimes setmanes: creixement de contagis, aplicació de normatives que poden variar d'un dia a l'altre perquè la situació es força canviant, confinaments selectius... Les comarques del sud de Lleida tenen cada any, a l'estiu, una feina urgent com és la collita de la fruita. L'arribada de temporers que venen d'altres llocs per cobrir les necessitats del camp lleidatà és una constant any rere any. En el 2020, la pandèmia ha portat una dificultat afegida a l'atenció i allotjament oferida pels pagesos amb coordinació dels consistoris. A aquesta situació s'ha d'afegir la d'aquells migrants sense papers que també arriben cercant un treball en condicions molt precàries. Temps hi haurà per analitzar la gestió feta per institucions superiors, Subdelegació del Govern, Generalitat de Catalunya... però una primera sensació d'aquells que estem en la labor de regidors és la solitud dels ajuntaments enfront d'aquests problemes, així com la manca de prevenció i protocols clars.
En tot cas aquest article vol ser un homenatge a l'excel·lent labor feta pels petits municipis en temps de pandèmia.
