Opinió

En temps de pandèmia XIII. Política útil

La política útil és aquella que s'ocupa dels problemes dels ciutadans en tots els seus àmbits. En el Segriá hem viscut moments molt durs: en el confinament, durant l'estiu i ara. Hi ha col·lectius, sanitaris, educadors, autònoms, treballadors en ERTEs amb perill d'acomiadament, en atur, famílies sense ingressos…

La pandèmia continua avançant en aquesta segona ona d'una forma més ràpida que les previsions fetes al principi d'estiu. Tots els esforços de les institucions polítiques d'Espanya, des del govern de l'Estat fins als ajuntaments haurien d'anar dirigits en dues direccions, com ja hem indicat en articles anteriors: lluitar contra la malaltia que assola el món i prendre totes les mesures necessàries per a combatre la crisi econòmica derivada de la pandèmia. Els diferents organismes que ens governen han de continuar funcionant en totes les seves activitats i competències, però amb les prioritats que hem citat.

Hem vist com en aquest mes d'octubre han arribat als ajuntaments, consells comarcals i diputacions mocions o manifestos rebutjant la sentència del Tribunal Suprem que inhabilita a l'expresident Torra. La AMC i la AMI han traslladat aquests documents. En el ple del passat dia 9 el vam debatre a Alcoletge, el 23 es va fer en el plenari del Consell Comarcal del Segriá i anteriorment s'havia produït en la Diputació de Lleida.

Les prioritats, com ja hem esmentat, han de ser, i les circumstàncies obliguen, la doble lluita contra la pandèmia i la crisi econòmica. No és una qüestió d'opinió; és una obligació davant els esdeveniments que vivim a nivell mundial, esdeveniments greus de conseqüències molt greus. La política útil és aquella que s'ocupa dels problemes dels ciutadans en tots els seus àmbits. En el Segriá hem viscut moments molt durs: en el confinament, durant l'estiu i ara. Hi ha col·lectius, sanitaris, educadors, autònoms, treballadors en ERTEs amb perill d'acomiadament, en atur, famílies sense ingressos…Tota l'atenció, repetim, tots els esforços han d'anar dirigits a pal·liar aquestes necessitats. Des de posicions constitucionalistes hem defensat la política útil enfront dels embats de distracció i d'espuris interessos polítics de l'independentisme.

Els constitucionalistes hem deixat clara la nostra postura clara sobre política útil. Però també hem combatut amb arguments i raonaments les fal·làcies abocades en aquestes mocions. L'expresident Torra va ser inhabilitat pel Tribunal Suprem per desobediència a la Junta Electoral Central. Aquest tribunal apel·la la Llei de Presidència de la Generalitat, article 7, lletra f, per a procedir a la seva substitució. El procés va ser començat per la denúncia de Ciutadans davant l'incompliment de la normativa legal per part de la màxima autoritat a Catalunya. En aquestes mocions es parla de judicalització de la política per part dels tribunals, una falsedat més. Són els càrrecs públics els qui ho fan al no complir amb la legislació, aquells que haurien de donar exemple en cas contrari. I com succeeix en tota actuació de l'independentisme s'aprofita l'ocasió per a deixar anar el reguitzell de mentides contra l'Estat espanyol: l'atac continuat d'Espanya contra Catalunya, el tracte de colònia que rebem… Qüestions ja superades i demostrades per la història econòmica com a falses premisses que no se sostenen si no és des d'un pensament esbiaixat i fanàtic com el nacionalpopulisme. El tercer grup de fal·làcies d'aquests documents fan referència a l'empara que donen a l'anomenat “procés” els organismes i la normativa internacionals. Qualsevol persona ben informada sap que precisament és el contrari. Ni la UE ni l'ONU han donat un sol suport a aquest procés antidemocràtic. La pròpia Comissió de Venècia, alt òrgan del Consell d'Europa, va considerar il·legal el pseudo-referèndum de l'1 d'octubre de 2017, abans i després d'aquesta data. I citem aquí aquells col·lectius que han mostrat suport al “procés” en algun moment. La xenòfoba Lliga Nord d'Itàlia, l'extrema dreta de Flandes, l'extrema dreta de Finlàndia, els nacionalistes pro-bréxit del UKIP, dos senadors de Trump i de forma més ambigua, 50 diputats dels més de 700 que té l'Assemblea Nacional francesa.

Des del constitucionalisme, també des de Ponent, seguirem amb la política útil i defensant la nostra democràcia.

Comentaris