La sanitat, i més en aquests temps de pandèmia, és un dels pilars bàsics del nostre Estat del benestar. Malgrat les dificultats per minimitzar les conseqüències de la malaltia que pateix el món, el sistema sanitari està salvant moltes vides i fent més suportable el pas de les malalties. Un sistema que, si no es prenen les mesures necessàries per fer-lo sostenible, farà fallida.
A la primera onada de la COVID-19 vam dedicar articles a aquest important tema com una eina fonamental de combat al virus. Com en la primavera passada, les estructures mèdiques, assistencials i hospitalàries estan arribant als seus límits. Les mesures adoptades pels governs d'Espanya i de la Generalitat sembla que comencen a donar els seus fruits, encara febles, a les terres de Lleida, a la primera quinzena de novembre. Hi ha algunes notícies esperançadores, veiem. La velocitat de propagació del virus, en el moment d'escriure aquestes reflexions, se situa sota de l'1. Els centres educatius aguanten prou bé l'atac de l'epidèmia gràcies en gran part a l'excel·lent labor dels professionals d'aquest sector. La contenció dels rebrots millora lleugerament. Són dades alentidores, però aquests avenços són molt minsos i més encara si el situem al costat d'altres notícies com l'augment de casos en algunes residències de gent gran a Sort i Lleida o també l'augment d'ingressos als hospitals de Ponent. Però hem de ficar l'atenció en una circumstància preocupant: l'hivern amb temperatures baixes com les que es donen a les nostres contrades pot portar un increment de la propagació de la COVID o obligar les autoritats a decretar mesures més restrictives.
La situació actual és aquesta i hem de fer front, no sols a les qüestions sanitàries sinó també als estralls econòmics provocats per la pandèmia. Després de la primera onada no es va crear cap pla d'acció preventiva en tots els aspectes ni pel govern de l'Estat ni pel govern autonòmic. Greu error que és més palès a la nostra comarca del Segrià per la difícil situació que vam patir als mesos de juliol i agost. Ara bé, com no hi ha marxa enrere hem d'encarar la segona onada amb mesures clares, contundents i coordinades entre els diversos poders polítics institucionals, amb la doble direcció de salvar vides i salvar el mode de vida de persones i empreses. Però no és suficient si no comporta una col·laboració ciutadana de responsabilitat cívica. Compliment de mesures: distància, mascaretes, rentada de mans, aforaments. Només amb una acció d'unitat enfront de la greu crisi que patim ens permetrà lluitar i vèncer a l'enemic comú.
La nostra societat té un repte prioritari; arribar a aquesta primavera o estiu en les millors condicions possibles. I tan de debò les vacunes, molt avançades en aquests moments, i la immunitat de ramat, ens facin veure la llum de la sortida del túnel.
Responsabilitat i unitat.
