07.05.2021 |

En temps de pandèmia XVI. El drama dels migrants

El Segrià és una comarca de recepció de col·lectius que venen a la recerca de treball,  especialment com a temporers a la collita de fruita. Aquells que arriben amb papers són allotjats en el moment de realitzar les seves labors al camp pels pagesos o se’ls ofereix per part dels ajuntaments vivendes de lloguers baixos
En temps de pandèmia XVI. El drama dels migrants

La COVID-19 ha provocat una crisi general en el nostre Món. Com a qualsevol crisi els més perjudicats són els més pobres, les classe treballadores, els petits comerços, autònoms, els migrants. Hem citats els migrants. Efectivament, els grups que hem mencionat poden arribar a gaudir d'ajudes dels diversos organismes de l’Estat tot i dintre de la seva precarietat. El cas dels que venen d’altres continents es més greu.

El Segrià és una comarca de recepció de col·lectius que venen a la recerca de treball,  especialment com a temporers a la collita de fruita. Aquells que arriben amb papers són allotjats en el moment de realitzar les seves labors al camp pels pagesos o se’ls ofereix per part dels ajuntaments vivendes de lloguers baixos. La campanya de collita del 2020 ha tingut que batallar amb els estralls del virus: restriccions, positius amb confinament, etc. L’estiu a les nostres contrades ha set una mena d’avenç de la segona onada que ara patim. La situació s’agreuja per les persones que no tenen papers, els anomenats il·legals. Han viscut al carrer, tot i esperant alguna solució per poder treballar amb garanties, perquè necessiten treballar per portar una vida amb un mínim de dignitat i també enviar diners a les seves famílies.. Són gent que s’han jugat la vida per poder trobar un lloc i guanyar uns diners més enllà de les ajudes humanitàries prestades al nostre país. Són víctimes d’un Món desigual, d’unes zones on l’economia està enfonsada, dels governs dels seus països que no poden revertir la situació o viuen en una corrupció constant. Hem dit que són víctimes, i ho són des del seus orígens, d’unes polítiques nefastes, de la desigualtat social, de les màfies que s’enriqueixen amb el transit de persones. La quantitat de diners que han de pagar a aquestes miserables organitzacions poden significar els estalvis de tota la família. Es calcula que prop del 50% poden morir en travessar els mats en embarcacions precàries. Moltes dones que arriben embarassades han set violades per aquestes màfies o les policies dels països que han de creuar en el seu camí a Occident. Sobre aquestes doloroses circumstàncies estructurals ha vingut el virus a enfonsar les seves febles economies. No són invasors, són víctimes que lluiten per sobreviure en temps difícils.

Les solucions d’urgències estan dirigides a salvar vides i donar-los un mínim de dignitat però calen actuacions a curt, mig i llarg termini per part de les institucions internacionals, especialment l’UE, com recolzar al països receptors directes de migrants: Espanya, Itàlia, Grècia. Actuacions en les zones de l’Africa subsahariana com inversions productives per evitar que els seus pobladors hagin de marxar, lluita contra les màfies, acords de col·laboració mútua amb aquets països. I al nostre país, atenció a les persones, educació en vers de valors de respecte, tolerància i drets humans. Totes les persones en el moment de néixer són portadores d’aquests drets i s’han de respectar.

En temps de pandèmia XVI. El drama dels migrants
comentaris