22.04.2021 |

En temps de pandèmia XVI. Les vacunes

Ho recordo perfectament a Alcoletge, quan em van donar un bocí de sucre amb una substància per protegir-nos de la poliomielitis, una epidèmia que havia provocat estralls entre la població més jove
En temps de pandèmia XVI. Les vacunes

Les vacunes contra la COVID-19 han arribat, com estava previst, a la fi d’aquest any 2020. Després parlarem d’una de les eines més potents per domesticar el virus que ens colpeja amb tants patiments. Les primeres dosis es van aplicar, a les terres de Lleida, a les residències  de Balàfia i Nostra Senyora de Ribera a la Pobla de Segur.  Els que tenim una edat avançada encara recordem com de petits feien cues a les escoles per administrar-nos altres vacunes. Ho recordo perfectament a Alcoletge, quan em van donar un bocí de sucre amb una substància per protegir-nos de la poliomielitis, una epidèmia que havia provocat estralls entre la població més jove també per la tardança de la dictadura franquista en portar-la al nostre país. També recordo la petita ferideta feta al braç per inocular la vacuna de la verola. Són alguns exemples.

Els coronavirus està entre nosaltres des de fa milers d’anys enrere. Els refredats comuns són provocats en la seva majoria per aquest tipus d’infeccions. La variant SARS-COV-2 ha sigut, però, molt contagiosa i perillosa. Des de principis de l’any que ara acaba, molts laboratoris es van ficar a la recerca de la vacuna i en un temps rècord, passant per totes les fases necessàries així van prendre la davantera Pfizer-BioNTech, Moderna i AstraZeneca-Oxford. La primera de les nomenades ja està disponible per protegir a la humanitat. La competència, però també la col·laboració entre entitats científiques, les ajudes privades i públiques, han permès la creació de les primeres eines efectives, com dèiem abans, contra la pandèmia. Els negacionistes i altres veus discordants bramen contra l’existència del virus i la rapidesa amb què s’ha trobat el remei. Però la rèplica davant aquestes opinions es senzilla. La recerca de solucions vers les malalties està en constant evolució i mai havien tingut uns mitjans tan efectius per la investigació. Les noves formes de la fabricació d’aquesta vacuna són revolucionàries. Pfizer ha endegat el camí amb l’ ARN, element que porta la informació de les cèl·lules, això fa més potent a la vacuna i obre moltes possibilitats per la lluita contra altres malalties greus com el càncer. La d’Oxford ha treballat amb virus genèticament modificats. Molts altres laboratoris estan fabricant les seves, en el cas d’Espanya tindrem la del CSCIC a finals del 2021. Amb les vacunacions que estarà molt avançades al proper estiu i la gent que ha passat l’epidèmia arribarem a la tan necessària immunitat de remat.

La bona notícia que estem exposant no serà completa si no arriba a tots els països, a totes les societats del Món. No podem deixar als més pobres fora d’aquesta campanya. Els organismes internacionals tenen l’obligació de portar la vacuna arreu del Planeta. Ens en sortirem junts i caminarem junts, no hi altra manera més justa de fer-ho. El futur passa per aquí.

I una reflexió final: jo em posaré la vacuna.

En temps de pandèmia XVI. Les vacunes
comentaris