18.04.2021 |

En temps de pandèmia XVII. L'escola. El segon trimestre

Els carrers d'Alcoletge, els de Lleida i a tots els llocs on es troben els centres d'ensenyament veuen als grups d'estudiants dirigir-se a ells, una estampa que sempre és positiva i que ens fa creure en un demà millor que l'avui d'ara. Serveixi aquest article com a modest homenatge al sector educatiu, tan necessari i tan important
En temps de pandèmia XVII. L'escola. El segon trimestre
L'any que ha acabat passarà a la història com l'any de la pandèmia de la COVID-19, una gran pandèmia que continua el 2021 i que, segons tots els pronòstics, es quedarà amb nosaltres de manera endèmica com succeeix amb les grips convencionals. Les fundades esperances en les vacunes ens fan encarar el futur amb més optimisme que als inicis d'aquesta dura malaltia, allà pel mes de març. A la llarga sèrie d'articles que anem publicant amb el teló de fons d'aquesta crisi mundial, ens hem referit, en alguna ocasió, al sector educatiu. Tornarem a ell atès que en passat mes de gener s'ha reprès el curs en el seu segon trimestre. Els carrers d'Alcoletge, els de Lleida i a tots els llocs on es troben els centres d'ensenyament veuen als grups d'estudiants dirigir-se a ells, una estampa que sempre és positiva i que ens fa creure en un demà millor que l'avui d'ara.

L'Estat del benestar del qual gaudim a Occident, especialment a l'espai europeu, es materialitza després de la Segona Guerra Mundial en implementar-se polítiques socials dirigides pels diferents governs. La construcció i desenvolupament de la Unió Europea va consolidar aquesta situació de protecció de la societat al voltant d'uns pilars bàsics: sanitat, educació, pensions, assistència social... L'educació, per tant, és un dels pilars imprescindibles dels nostres sistemes polítics. Hem vist al llarg de la nostra democràcia recent la renovació i construcció de noves escoles i instituts, així com la millora dels mitjans per a millorar la labor docent. A Alcoletge, les diverses ampliacions del conjunt de les escoles fan patent aquestes manifestacions, si bé el manteniment d'algunes instal·lacions conegudes com a "barracons" és un tema pendent de solucionar pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

La finalitat última d'aquest article és situar l'entorn educatiu en el temps de pandèmia que vivim. I ho fem des d'un vessant positiu, que ara exposarem breument. L'inici del curs 2020/2021 va venir acompanyat dels temors a una multiplicació dels casos d'infeccions pels agrupaments que significaven les classes o els esbarjos, les entrades, sortides, etc. Però, afortunadament, aquests temors no s'han materialitzat en realitats, més aviat al contrari: el funcionament de la comunitat escolar ha estat magnífic. Els casos han estat escassos si els comparem amb altres activitats. Ho hem observat a Alcoletge, on les classes, amb alguna excepció lògica dins el difícil moment que travessem, s'han desenvolupat amb normalitat, normalitat extensible a altres centres. L'explicació a aquests bons resultats cal buscar-la en els alumnes i els seus professors. L'excel·lent labor de tots ells ha estat modèlica en la contenció dels contagis i de la bona manera d'actuar del dia a dia. La disciplina en el compliment de les normes per part dels discents, tant a l'aula com fora d'ella, ha estat, repetim, modèlica, com també ho ha estat el treball en equip de directors i professors que han hagut d'adaptar-se a una situació totalment nova. Els grups COVID-19 creats en cada centre han funcionat de manera excel·lent i no sempre amb l'adequat suport de l'administració. Actituds com l'explicada en aquestes línies ens fan veure l'avenir amb més confiança i optimisme.

Serveixi aquest article com a modest homenatge al sector educatiu, tan necessari i tan important.
En temps de pandèmia XVII. L'escola. El segon trimestre
comentaris